Dia 04/11/2017
Ruitelan - Hospital de la Condesa
Boira, més boira i més boira.
Plou? O és què passo pel bell mig d'un núvol?
08:10 h Sortida de Ruitelan després d'esmorsar. Quin lloc més fantàstic aquest. Estava tot ple. Li vaig demanar que em mires una ampolla que m'ha sortit en el dit gros del peu dret. M'ha dit que no li dones tanta importància com per posar-li això que hi ha per a les ampolles.
Nota: Estar-se en grup de facebook tot pensant que et seràn útils és una molt mala idea. Anit no vaig tenir temps de fer la traducció de l'entrada habitual que faig al grup "De Compostela a Santiago" i m'an expulsat durant la nit.
Com que sabia que tot feia pujada he seguit el sistema lent (en el que no m'ofego) de deu pasos, una aturada.
Contaré:
un. dos,
tres, quatre, cinc,
sis, set, vuit, nou,
deu
STOP
bocanada d'aire
I continuaré endavant sense entretenir-me.
Al Camí hi ha una munnió de gent, una gran serp humana. D'on ha sortit tanta penya? El meu pas lent em fa quedar enrere. En la pujada, sota els castanyers, una vella cançó hi va a mi. No m'abandonarà en tota la ruta.
"Corazón, corazón, trata d'olvidar...
Al bosc hi ha gent treballant. Què pensaràn aquests treballadors dels pixapins de ciutat que ens creiem tan autèntics perquè fem el Camí?
10:50 La Faba. Paro per a fer un mos. Sortosament porto galetes, aigua, fruits secs i xocolata.
12:30 Bar La Escuela. Prenc café amb llet i aprofito per a posar un segell en un forat de la Credencial que tenia la sensació que es quedaria buit.
En aquestes parades em trobo gent que m'havia adelantat. Si que camino lentament pero quan arrivo on sigui no arrivo tan cansada com per a desfallir i no voler continuar.
En el últim tram m'adelante el grup "amb necessitats Especials" que estaven en l'Alberg Alea de Ponferrada. No m'ha fet cap gràcia però ja em van comentar que probablement farien 15 km cada dia, que és el que estic fent jo.
La pujada ha sigut deliciosa, tots els castanyers amb les castanyes caien. Massa petites, bones per a fer farina. A trams el fang feia difícil caminar sense embrutar-te gaire. Els pas dels tractors no ajuda, fa una pasteta barrejant les argiles amb l'aigua dels tolls.
És la seva terra, naltros som els invasors.
13:05 h Fita que senyalitza el començament de Galizia.
13:30 O Crebreiro? He arrivat a O Cebreriro pero no ho sé.dono voltes intentant trobar una fletxa gropa que no sóc capaç de trobar. Hi ha un munt de cotxes. Per què hi ha tants de cotxes?
Després d'adonar-me de que aquella creu de pedra devia ser un lloc important vaig optar per a tornar a on s'acabava el camí. Aviat va venir gent i els vaig seguir arrivant, finalment, a la població.
Mentrestant la boira ho invaeix tot. Encara no tenia gana i tot que em vaig prometre que si estava a les dues a O Cebreirodinaria allà, vaig continuar el meu camí.
Vaig passar de les botigues de records perquè no em venia de gust comprar res. Estic intentant controlar les despeses innecesàries i passo de cloïses ja siguin naturals o de peltre.
De O Cebreiro sortien dos camins. Un, el recomanati un altre d'alternatiu. I... com no? He agafat l'alternatiu. Afortunadament, al segon senyal he vist l'errada i com que encara estava en O Cebreiro m'he quedat per a dinar, i després de dinar ja decidiria.
De tornada al nucli urbà em trobo a un senyor que em pregunta quin dels dos camins seria el millor: el recomanat, paral·lel a la carretera, o l'alternatiu, pels cims. No he sabut que dir-li però l'alternatiu em semblava més bonic i així s'ho he dit.
14:00 Dinar a Meson Anton: Caldo Gallego, vi de la casa i formatge de O Cebreiro amb mel 9,20 € Sec, sense trauma a la taula d'un matrimoni que haviem coincidit en la pujada (per afinitat en l'edat). Xarrem agradablement. La televisió no té volum i em sembla que tenien el canal Discovery.
Em trobo dins el meson dos viatgers que hem coincidit un parell de vegades en albergs. També el grup amb necessitats especials. Decideixo fugir cames ajudeu-me només acabar de dinar. Sobre les 15:20 h
Alb la boira decideixo agafar el camí paral·lel a la carretera. Fa baixada.
16:50 h Alto de san Roque. Boira i pluja freda. Porto jersei però no hi ha prou per a la pluja. En Liñares plou tant que trec el carret i el impermeable Encara la capa no. Continuo pel bosc, tot seguint el caminoi on hi ha de tot, granotes incloses. Això de ser paral·lel a la carretera és un dir. La carretera és baix.
La boira és espesa. Em reconforta porta llums damunt, la blanca davant, la vermella rere. Finalment Arrivo baix, tot just quan he creuar la carretera per a anar-hi a Hospital. Recolzada sobre un mur de pedra passa davant meu un caminant, com una excalació. Porta roba esportiva i arrosega un carretó, una d'aquestes motxilles amb rodes. Quan sigui gran em compraré una d'aquestes, i així poder continuar fent caminates.
Amb dificultats arrivo a Hospital, on una veïna em dona la seva afectuosa benfinguda. Divertida ha esperat una estona fins que he fet la pujada que porta a l'alberg.
18:00 h Albert de la Xunta. Només som tres. Hi ha rentadora i eixugadora. No sopo. Baixo al bar i em prenc una cervesa sense alcohol i una reció d'empanada. Després m'estic una estona escrivint i contestant al mòvil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada