Dia 03/11/2017
De Pieros a Ruitelan
Plou.
Quan sortia de l'Alberg plovia però només deixar la població i arrivar a la carretera va deixar de ploure.
El camí més curt passa per la carretera pero jo he optat per anar per Valtuile de Arriba. Es una pista de pizarra i altres pedregotes, fins i tot restes de runes. Li confereix una tonalitat blavosa que contrasta amb les vinyes a la tardor. És com si camines per dins d'una pintura.
A l'entrada del poble, des de lluny, em ve a saludar una gateta d'uns sis mesos, miulant desesperada. No porto res que li pugui donar de menjar. Deu associar els caminants amb el menjar. Pobrisona, m'ha fet coseta deixar-la enrera perquè m'ha seguit durant uns metres.
Després de la població tornes als camps de vinyes i, de tard en tard, avellaners de rivera, perals llindaners i un pel abandonats.
10:30 h Villafranca del Bierzo. Només arrivar, al bar El Castillo m'he pres un café llet amb un croissant. El cambrer m'ha regalat una llaminadura: un núvol cobert de xocolata.
Després he continuat el camí però tocava tota l'estona per la carretera. Han habilitat un carril pels caminants en un costat de la carretera separat amb un mur de formigó per a la seva protecció. Monòton pero agradable.
14:00 h Trabadelo. Quan he arrivat a Trabadelo ja eren les dues i volia seure per a dinar però el que semblava ser l'únic restaurant del poble estava habitat per algú sord, perquè tenia la televisió a tota hostia. Els parroquians cridaven tan com la televissió. Tot just quan sortia cames ajudeu-me, que entraven uns Guardies Civils. yuyu amb els picoletos, terra pel mig.
Passades les 16:00 h Hotel de Valcarca. Feta un nyap, ja eren més de les 4 de la tarde, he entrat en el Hotel/benzinera/botiga/restaurant Valcarca. He aprofitat per a anar-hi al lavabo, que ja no podria més.
Entrepà de truita a la francesa (el pà un xic eixut, sense tomaquet ni res que el faci comestible) i una cervesa sense alcohol.
19:00 h Ruitelan. La xiqueta que netejava els lavabos al restaurant em va vendre que Ruitelan era molt a prop pero jo he arrivat que ean les 7 de la tarda. Demà el recorregut és de 10 km fins O Cebreiro però tot fa pujada. El problema és que ningú es vol quedar a O Cebreiro.
Els encarregats amablement m'han recordat que he sigut un xic imprudent arrivant tan tard. Afortunadament porto llums senyalitzadores damunt, una blanca al davant i una atra de vermella darrere. Les petites llums que venen per a bicis van perfectes per a aquests usos.
Estic reventada. Només espero a que el mòvil s'acabi de carregar perque prefereixo tenir-ho tot controlat prop de la motxilla i no deixar-me el mòvil al menjador d'alquest alberg o de cap altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada