dimarts, 16 de novembre del 2021

2017 de Ponferrada a Santiago Dia 6 Triacastela - Calvor

 

 


 

 

06/11/2017

Triascastela - Calvor

 

Encara m'he d'explicar que coi ha passat avui. Començem pel començament.

07:15 h Ja estava dempeus. Coi!! Cada dia m'aixeco més aviat. He esmorsat davant del mateix alberg, a O Peregrino. Cafe llet i cock. Un cop he arrivat al meu destí, al final del poble, he decidit anar per Samos per aprofitar que tenen oficina de correus. 

La passejada ha estat d'allò més agradable. Al començament tocavem la carretera pero ben aviat vam començar per un camí, ara pujo, ara baixo, que ha fet que anes molt poc a poc. Molt lenta quan pujo i igualment de lenta quan baixo. Han passat alguns que s'han sorprès de que anès tan lenta pero els he explicat que tenia por de relliscar. 

El camí no és del tot salvatge. Petits nuclis de població. Un parc de circuits per a caminar tot ple de cartells en els que avissen que és prohibit cagar. 

Al bell mig d'una de les pujades hi havia un grup de garrins, jovenets, dic  jo  que són els que utilitzen per a "lacón" . Passo pel mig d'aquells animalons amb testicles gegantins sota la mirada severa del seu cuidador. Ni tan sols el dic bon dia per por d'espantar-los.

Només arrivar a Samos m'he pres un café, per poder utilitzar el lavabo. He intentat anar al monestir, pero un cop allà he perdut tot l'interès i ni tan sols he entrat. 

11:37 h L'oficina de Correus era prop. Paquet per a casa amb coses que no utilitzaré: La roba pel fred però que ahir no vaig utilitzar. A partir d'ara no farà tan de fred. Avui, que pel matí en feia, he comprovat que amb la camisa, el jersei i l'impermeable en tinc prou. He tret els guant i el coll per a completar.

He oblidat completament demanar al de Correus que em selles la Credencial.

Com que he vist que a Samos no em volia quedar he continuat endavant. Cap endavant. Pero a l'hora de dinar no he trobat cap lloc obert o on seure. En un creuament de la carretera hi havia un restaurant que es diu Pontonova, tancat. Una fita amb fletxa al costa del restaurant. I l'he seguit. Aparentment passava per on tocava. 

Una xiqueta asiàtica que haviem coincidit a Samos m'ha adelantat. aixi que anava bé. Oi?

La carretera és estreta i fa una pujada suau, amb molts de revols. Una estatua que representa a Santiago em diu que hi vaig bé. L'abrzo i li demano que em faci arrivar sana i estalvia a on sigui, pero que no sigui a Sàrria. I això és el que ha fet. M'ha fet perdre'm per a arrivar a l'alberg de Calvor. 

Tres-cents metres  més enllà en un restaurant d'una petita localitat dino /sopo "Caldo gallego" i amanida. 

L'alberg de Calvor és petitó. Una dotzena de llits ocupen el pis de dalt. Ocupo una llitera de baix. Sota una cuina equipada i unes taules petites. Dutxa única. Interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada