19/11/2024
Estic escrivint aquestes línies des de casa i no estic segura de recordar-ho tot. Com cada matí he anat al Lawson a esmorzar. Aquesta rutina em conforta. Aquesta absencia de cambrers m'agrada molt. Vas, t'agafas el tea calent i la peça de bolleria i esmorzes tranquil·lament. Ningú es capfica. A ningú l'importa.
Quedem a les 10:00 h. per anar-hi fins al temple Zojo-Ji que és un preciós temple petit amb un estrany passatge rere seu. El temple i una torre del segle XX.
El temple Zojo-Ji hi és dins del Parc Shiba al barri de Miato. Quan entres al temple hi veus la torre darrere. El temple amb les seves figures Jizo, ataviades amb roba, capetes i barrets, tal qual vestirien els nadons. Al seu costat molinets de paper, amb colors vius. Passejes i el vent bufa i tots els molinets giren esparcint els seus colors. Seràn també donacions? El Jardi del nens no nats, el 1000 Kosodate Jizo-son. Una profunda tristor s'apoderà de tots els que hi erem.
M'adono que he deixat d'anotar els temples que visitem. Perquè sempre que hi ha un temple budista al costa hi ha un de xintoista. I fa dies que no anoto ni ni l'altre.
També hi havia un preciós segell que vaig aprofitar per a la llibreta. Els últims dies m'he obsessionat amb els segells i només que vull mirar això com si res més importara.
Després del temple ens vam apropar fins a la Torre de tokyo, una imponent construcció còpia de la torre Eiffel i lloc favorit de la meva profesora de Japonés a la que trobo a faltar. La base és gegantina i funcional. Hi és l'empresa Minato. Vam pujar i em van agradar molt les vistes. També hi havia segells. Baix, al parking, mentrestant en feien coses, jo que aprofito per anar al lavabo. Amb tan mala sort que em trobo un artista en un dels passadissos. Un artista de la tinta i no em puc estar de quedar-me i contemplar la seva obra. Sense adornar-me m'estic més estona del que pertocava.
Hauria d'haver avisat que tardaria. L'artista em volia escriure el meu nom a la làmina. No li deixo fer i només compro la làmina. Quan finalment arribo a les portes del lavabo ja hi era Jaume esperant tot pensant que hi era dintre. Se'l veu amb cara d'enfadat.
Va passar una cosa estranya amb això de la compra. L'assistent agafà una capsa i la posa damunt de la taula i jo ho vaig confondre. Em pensava que volia embolcallar la làmina dins de la caixa. Però no era així. Li dic:
- Posa la làmina dins d'un sobre. Coi!
Al moment de pagar ho vaig entendre. No era una capsa per embolcallar la làmina sino que era la safata per a posar els diners. Coi!
Després d'això vam anar a dinar els quedàvem. Prop de Asakusa, un barri tranquil, fora de l'enrenou que significa Asakusa. Hi ha un burguer. A mi les salses dels burguers no m'agraden. Dic que no em van les hamburgueses. Però no és la carn sino la salsa la que no em va. Una història estranya ab la taula on havia de seure sola. Dic que no em vull quedar i marxo al Lawson proper.
L'últim cop que vaig dinar amb Pedro va haver una història estranya i no em venia de gust repetir. Dinar al Lawson i ells encara no havien acabat. Passejada pel preciós barri. Després tocava compra de bosses però la botiga era tancada. Així que tocava anar al Donki.
I tot que no ho tenia molt clar vaig acabar comprant una bossa. Una molt bona bossa. De color verdós. De 55 llitres. Un cop a l'habitació comprovo que serà una molt bona bossa de viatge. Després d'allò i com que encara gent dins de la botiga vaig marxar a l'hotel. Havia comés l'errada de sortir sense jaqueta. I per un dia que surto sense jaqueta, tot just aquell dia feia un fred que pela.
I tot pensant que hi tindria temps de sobra em vaig allitar per a treure'm el fred. Molt mala idea.
Havíem quedat en el Bar The Públic. Com no! el Google Maps no serveix quan intervé un centre comercial. De nit, a més, no es veu les possibles sortides suggerides per l'aplicació. S'havien oferit a buscar-me al metro. Però amb aquest fred no tenia gaire sentit que m'esperesin fins a saber a quina hora apareixeria.
El local guarnit amb uns quants caps de cérvols. Semblava de totes, totes, un Pub anglès. Bé, el que a Espanya es considera un Pub anglès. Arribo i ja s'havien pres la cervesa.
- Marxem ja, oi que si?
Hora de pagar. Enrenou amb què s'ha de pagar. Hi ha una sobrecàrrega per utilitzar les cadires. És possible que atraure clients amb un preu fals d'"hora feliç" pugui portar a un engany tan groller?
Després de això anem a un restaurant diferent. Hi havia una reserva per a una taula gran.
- El Restaurant on es va filmar Kill Bill - Coi! una recreació?
Resulta que si, que és una molt bona recreació, tot i que part de pel·lícula si s'hagués filmat allà. Les habitacions superiors, les escales, tot allò és segur que es va fer allà. Finalment una experiència divertida i agradable. Molt divertida.
Consumim un menú degustació també concertat. Els vegetarians ja tenen el seu menú. La persona amb intolerància a la fructosa, també. Al final vam pagar a través d'un Bizum. Els compte clars, millor.
Pel de matí, al metro, havia comentat que tenia la targeta buida, perquè no em deixava passar, i quan hi vaig a les màquines per a reomplir-la no funcionava, a l'igual que el vespre anterior. Afortunadament prop hi era una oficina d'atenció al client del metre i només passava que estava magnetizada (o desmagnetizada) i en un tres i no res ho van solucionar.
Després del sopar vam tornar a l'hotel on jo he separat tot segons a la borsa on havia d'anar i deixo fora la roba que em posaré a l'avió (i la resta del dia també).
.jpeg)
