On dormir?
En alberg públic o privat? Pensió? Pis turístic? Hotel?
A favor de l'alberg públic: Estan oberts tot l'any, si fa no fa. Hi ha cert caràcter en aquests albergs públics que els fa molt atractius.
Disposen de petites cuines amb microones i endolls.
Fins i tot els albergs més petits disposen de rentadora i eixugadora. Sovint trobes un petit estenedor, prou i de sobres.
A favor també hi ha que el standard de qualitat és molt similar. Hi ha un mínim i tots els compleixen.
En contra de l'alberg públic tenim la manca de intimitat. Quan és temporada no importa quantes dutxes hi ha, és ben probable que t'hagis d'esperar. La rentadora serà un objecte de desig. La manca d'espais comuns fa que certs grups, maleducats, utilitzin els dormitoris com sala de jocs.
Jo he utilitzat sempre que era possible els albergs públics. Fins i tot, a vegades, he fet trams més curts del que podia fer només per a pernoctar en un alberg públic.
Una alternativa molt interessant és l'alberg privat. No són gaire cars i troves els mateixos avantatges que en els albergs públics.
A més, sovint trobes que les lliteres són còmodes moltes de elles amb cortines o estores que et confereixen una certa intimitat.
A les habitacions no hi ha tants llits com als albergs públics.
Molts et proporcionen la roba de llit neta. Sovint són propers a un restaurant amb menús i plats combinats.
També trobes que aquests llocs són punts d'enviament i recollida de valijas.
En contra dels albergs privats està la seva irregular qualitat. A preus similars resulta que un alberg disposa de vint dutxes, deu rentadores, cuina amb plats i olles, fruita fresca de l'hort del costat i en un altre alberg les lliteres són iguals que les dels albergs públics, amb una sola rentadora per a tothom, no disposen de recepció de valija.
Es podria dir que si vols utilitzar albergs privats estas forçat a revisar tots els serveis ofertats. Al Maps, Booking, Gronze i d'altres aplicacions hi trobes detallat que hi te i què no hi te cada alberg.
Encara queden pensions i hostals al Camí i són una bona opció si t'agraden. A mi no m'agraden.
A favor de les pensions i dels hostals està la intimitat. Parelles i famílies poden discutir tranquil·lament, banyar-se i menjar nu si et ve de gust.
Alguns albergs privats són afegitons de hostals i això et permet gaudir dels seus avantatges.
En contra de les pensions i dels hostals és la seva manca de serveis suplementaris. Et trobes que has d'anar fins a la bugaderia més propera. No hi ha sales comunes amb les seves taules on poder sopar o escriure o preparar la següent etapa del Camí.
Una oferta del Camí són els apartaments turístics. Massa cars per a una persona sola, ideals per a parelles, famílies i petits grups. A favor està la intimitat, disposar de rentadores i eixugadores, cuines, petits frigorífics, taules on dinar.
Res a dir dels hotels. Al l'últim Camí els he utilitzat tant que em vaig obligar a passar per O Pino, prop de Padrón, per poder dir havia estat en un alberg públic. En contra comparteixen els mateixos problemes que els hostals i és la seva manca de serveis complementaris. Cap gel de dutxa de mandarina i oli d'oliva pot compensar haver d'anar a la bugaderia amb la teva bossa de roba bruta i sota la pluja.
