01/12/2025
Albergaria - a - Nova. Altre dia de despertar-me aviat. He esperat a que fossin les set tocades per fer tot el xou.
07:20 Aixecada. Dutxa. Em pensava que el company d'habitació s'aixecaria més aviat. Ahir, quan vaig entrar al dormitori, ja estava allitat, dic jo que per a treure's el fred. Després es va aixecar, tot descalç, va estar fumant fora, tot descalç, va xerrar amb mi uns minuts i es tornar a allitar.
Em vull quedar una estona perquè el cos em demana passar pel lavabo. El terra del lavabo és tot moll per la dutxa del matí. És una d'aquestes dutxes d'estil coreà i deixa tot el terra moll. He recollit l'aigua però no s'eixuga i per arribar fins al water s'ha de trepitjar el terra moll. No vull treure les xancles de la motxilla.
08:00 Surto de l'alberg però no he passat pel lavabo. Només espero arribar fins al forn sense trabes. És molt a prop.
08:20 Pastelària Regional Brend Bakery. Fins i tot hi ha una zona d'aparcament a la porta. No és molt gran. Hi ha una sala rere que no he vist. Café llet i una espècie de Napolitana de pernil dolç i formatge però com pasta de brioche. Molt bo. M'estic tot el temps que vull però al cos no li ve de gust passar pel lavabo. Marxo amb l'esperança de que no sigui l'únic lloc obert.
09:15 Bugaderia. Està buida. Hi ha dues taules amb cadires per a esperar tranquil·lament. No hi ha màquina bescanviadora de monedes així que fico el billet de 20 euros per a que em torni monedes. Les torna però de tota mena, fins i tot m'ha semblat veure alguna de cinc cèntims. Rere meu entra un senyor amb un cistell ple d'edredonss i cobrellits. És una escena que ja vaig veure a Madrid. Les pensions petites porten la seva roba a les bugaderies per a rentar-les.
Xarrem en castellà perquè ell ha viscut en Venezuela durant un any. Diu que la seva companya viu a Venezuela. A més, com a transportista, ha visitat tota Espanya.
Com sempre em passa xerro pels descosits. Em pregunta per Catalunya, per si hi ha feina, i li dic que si, però que ha de saber que hi ha un idioma diferent i segons on treballi això podria ser una dificultat tant per a ell com per a la seva companya, metge.
10:30 Surto de la Bugaderia. El senyor em diu que el Camí passa prop. Hi ha un alberg també. Però el meu objectiu és lluny. Necessito avançar. Aprofitant que continua ser una zona rururbana amb voreres i vials amplis, continuo per la carretera sense trabes.
11:00 Panaria A Ceifeira. Encara no tinc ganes de passar pel lavabo però alguna cosa em diu que pari aquí. Prop de la porta hi ha una taula lliure. És millor així, sene haver de passar per les taules amb la motxilla a sobre. A vegades la deixo fora dels locals. Avui no: necessitaré el necesser amb tovalloles humides i ho porto a la motxilla.
Aquí torno a demanar un café llet i l'acompanyo d'un pastís de poma.
12:30 Pinteiro de Bemposta. Supermercat Continente a l'entrada de la població. Tinc les mans molt aspras i les pells dels costats de les ungles s'han aixecat. Em molesten i tinc por s'enganxin i em facin mal. Necessito un tallaungles.
Tot just al costat del supermercat hi tinc marcat que és on s'agafa l'autobús fins a Vila de Cucujaes. com que encara és massa aviat intento seguir la ruta de l'autobús i només entrar en el poble la ruta no em quadra. Torno enrere i segueix sense quadrar. On hauria de ser un dels aturadors de la línia hi ha un bar amb uns seients fora fets amb palets d'obra. Em fa gràcia i entro.
Pregunto. Tot i que davant del bar el Maps diu que hi ha una parada el cambrer em diu que mai ha vist que hagi parat cap autobús. Em recomana que hi vagi a les escoles, o sigui, a l'aturador del costat del super. Per si de cas li demano un número de taxis perquè avui, 1 de desembre, és festiu a Portugal i podria ser que no hi hagués servei d'autobús.
De tornada cap a on era la parada d'autobús veig un autobús i, alegria, perquè hi ha un autobús un dia festiu i perquè s'atura i apaga els llums com si esperes a que sigui l'hora de marxar.
Quan arribo a l'alçada del conductor aquest ni tan sols em mira. Després d'un minut que a mi em va semblar cinc obre la porta i amb el meu portugués terrible li pregunto si passa per Faria de Lima.
13:46 Autobús. Estic segura que ha sortit uns minuts abans. Un cop dalt m'explica que on jo vull anar fora millor baixar a Oliveira de Azameis, localitat on pensava anar amb el taxi. Li explico que no m'importa caminar ja que estic fent marrades tots els dies.
Durant gran part del trajecte anava sola. Entraven en pobles de carrers tan estrets que va arreplegar un parell de vegades els miralls retrovisors.
14:20 Faria de Lima. Només aquí, finalment, es revela on és realment l'alberg. Lluny. Fa baixada. No aprofito per a entrar en el Lidt , ni tampoc en el Mercadona. Mal fet perquè després no he trobat cap lloc obert.
Quan finalment he arribat al l'alberg eren quarts de quatre. Trucada a un telèfon enganxat a la porta. No contesten. Veig que hi ha un tren per a Saô Joao de Madeira a les 16:08 h. I quan estava a l'andana de l'estació em truquen tot dient que venen a obrir-me la porta.
16:15 Cucujaes. Tots els tràmits fets. Em prenc un tea i la fruita. Podria deixar-la per a sopar però fins ara he tingut molta sort, durant tot el viatge. Hi un senyor que va entrar rere meu, portant un carretó semblant al de la comprar. Ha marxat dient que anava a comprar. Ja fa dues hores.
Els hostalers em van recomanar anar amb el tren fins una ciutat i tornar sense problemes ja que els trens passen sovint. No m'he volgut arriscar a perdre l'últim i quedar-me en una ciutat de nit.
19:25 El senyor encara no ha tornat. I si ha perdut el codi d'entrada? No em vull moure d'aquí fins que no torni. Al final va venir, tot just que jo obria la porta per comprovar no fos que ell estes fora esperant obrir, i ves per on, hi era fora.
Em deia que era francés però el seu accent, deu n'hi do. Un altre que havia fet el Camí francés i no entenia ni una paraula de castellà. Però com fa aquesta penya el Camí? Havia sortit a comprar i després de dues hores torna amb les mans buides. On has anat?
Jo ja m'havia cruspit absolutament tot el que portava excepte les llaunes de sardines i vaig pensar que, potser, al bar del final del camí que porta al poble hi hagués alguna cosa, una magdalena, el que sigui. Bar Coelho obert les 24 hores del dia. Quina mala baba. Em sembla que per un parell de bosses de patates mesura mini-mini em va cobrar 3,00€.
A la tornada vaig intentar dir un parell de frases amb el company de l'alberg però no va haver manera. Com vaig poder li vaig avisar del problema del Camí inundat entre Albergaria-a-Nova i Albergaria-a-Velha perquè ell porta un carret i és dificil circular entre els arbres amb el carret.
Una altra nit que m'allito massa aviat. No m'ha beneficiat allitar-me tan aviat. La habitació estava gelada i un cop dintre del llit em feia molta mandra aixecar-me per a fer un pipi. Impossible que marxés.
Pel de matí, a aixecar-me per a la dutxa, em trobo que el company havia tancat la porta del dormitori per dintre. Mai he tancat la porta per dintre. Em sorprèn aquests gestos que es fan automàticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada