01/12/2025
Albergaria - a - Nova. Altre dia de despertar-me aviat. He esperat a que fossin les set tocades per fer tot el xou.
07:20 Aixecada. Dutxa. Em pensava que el company d'habitació s'aixecaria més aviat. Ahir, quan vaig entrar al dormitori, ja estava allitat, dic jo que per a treure's el fred. Després es va aixecar, tot descalç, va estar fumant fora, tot descalç, va xerrar amb mi uns minuts i es tornar a allitar.
Em vull quedar una estona perquè el cos em demana passar pel lavabo. El terra del lavabo és tot moll per la dutxa del matí. És una d'aquestes dutxes d'estil coreà i deixa tot el terra moll. He recollit l'aigua però no s'eixuga i per arribar fins al water s'ha de trepitjar el terra moll. No vull treure les xancles de la motxilla.
08:00 Surto de l'alberg però no he passat pel lavabo. Només espero arribar fins al forn sense trabes. És molt a prop.
08:20 Pastelària Regional Brend Bakery. Fins i tot hi ha una zona d'aparcament a la porta. No és molt gran. Hi ha una sala rere que no he vist. Café llet i una espècie de Napolitana de pernil dolç i formatge però com pasta de brioche. Molt bo. M'estic tot el temps que vull però al cos no li ve de gust passar pel lavabo. Marxo amb l'esperança de que no sigui l'únic lloc obert.
09:15 Bugaderia. Està buida. Hi ha dues taules amb cadires per a esperar tranquil·lament. No hi ha màquina bescanviadora de monedes així que fico el billet de 20 euros per a que em torni monedes. Les torna però de tota mena, fins i tot m'ha semblat veure alguna de cinc cèntims. Rere meu entra un senyor amb un cistell ple d'edredonss i cobrellits. És una escena que ja vaig veure a Madrid. Les pensions petites porten la seva roba a les bugaderies per a rentar-les.
Xarrem en castellà perquè ell ha viscut en Venezuela durant un any. Diu que la seva companya viu a Venezuela. A més, com a transportista, ha visitat tota Espanya.
Com sempre em passa xerro pels descosits. Em pregunta per Catalunya, per si hi ha feina, i li dic que si, però que ha de saber que hi ha un idioma diferent i segons on treballi això podria ser una dificultat tant per a ell com per a la seva companya, metge.
10:30 Surto de la Bugaderia. El senyor em diu que el Camí passa prop. Hi ha un alberg també. Però el meu objectiu és lluny. Necessito avançar. Aprofitant que continua ser una zona rururbana amb voreres i vials amplis, continuo per la carretera sense trabes.
11:00 Panaria A Ceifeira. Encara no tinc ganes de passar pel lavabo però alguna cosa em diu que pari aquí. Prop de la porta hi ha una taula lliure. És millor així, sene haver de passar per les taules amb la motxilla a sobre. A vegades la deixo fora dels locals. Avui no: necessitaré el necesser amb tovalloles humides i ho porto a la motxilla.
Aquí torno a demanar un café llet i l'acompanyo d'un pastís de poma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada