29/11/2025
Sardanelo. Tot just que acabava d'escriure que va arribar una parella jove. Diuen no ser parella parò viatgen plegats. Un cop instal·lats van marxar a rentar la roba. Jo em vaig quedar comprovant, un cop i un altre, opcions per a fer mitja etapa. No hi ha cap.
Llegeixo la ruta feta al 2018. Encara no sé com vaig arribar fins aquí. Dic jo que perquè era el primer dia. Però el segon dia, des de aquí fins a Agueda va ser l'estança en aquell hotel fora de ruta i que vam patir la tormenta ferotge durant la nit, aquella que va arrancar els arbres de l'entrada a l'hotel. No vull repetir la mateixa història.
Per la nit, els joves em van convidar a compartir el sopar amb ells. Jo no tenia res per a oferir-los. Va ser una estona agradable.
07:20 Aixecada. Ja portava uns minuts desperta però no volia fer soroll. Dutxa. Consulto opcions de transport fins a Agueda. No hi ha res. És dissabte.
08:00 Surto de l'alberg, amb l'esperança d'esmorzar a la panadería que hi ha més enllà, en la carretera. Ens acomiadem. No torno cap a Mealhada per a no tornar-me a trobar amb la parella que van a Fàtima. Després de caminar uns minuts per la carretera, amb l'amenaça de pluja i com única alternativa al Camí una carretera important, tot de caminos, em torno tot pensant que a Pingo Doce esmorzaré bé. On és la panadería? Probablement on ara és Pingo Doce.
Pingo Doce de Mealhada. Demano un brioche però està cru i ho deixo. A més he demanat un got de fruita, un entrepà encebollat i un café llet. A la taula, esmorzant, torno a repasar opcions. Maps i el seu defecte de haver de informar-te sempre des de on ets i no des de on voldries ser. La pregunta sempre és: Què puc fer des de aquí?
Em surt una cosa estranya, una anada fins a una ciutat llunyana i des de allà fins a Ageda. No ha sigut fàcil trobar aquesta combinació i em pregunto perquè no m'ha sortit en l'alberg o en la carretera. La resposta és fàcil: són dues población diferents. Des de Sardanelo no hi havia opcions en transport públic per anar fins a Agueda avui dissabte però des de Mealhada si que hi ha opcions de transport públic per arribar fins a Agueda.
L'alberg Sardanelo i Pingo Doce només estan separats per un nus de l'autovia, no arriba a rotonda, però Maps els considera mons diferents.
Passo pel lavabo i surto de Pingo Doce retrocedint fins a Mealhada poble i me'n vaig fins a l'estacíó de tren.
09:35 Ha sortir el sol. Igualment el Camí és ple de tolls i la carretera feixuga. Camino lentament. Hi havia un tren cap a les nou. El proper tren trigarà encara una hora.
10:20 Mealhada. Estació de tren. Tot està tancat. Una pantalla avisa dels propers trens. Informa també del tren que el Maps m'havia donat per bo. Pregunto: On es compren els billets? Al tren.
11:20 Arriba el tren. Durant tota l'estona que he estat a l'andana els altaveus de l'estació emetien un avís informant d'un retard. Hi ha un tren regional que va amb retard. Al panell ja hi era aquests avís.
El tren arriba i és increïble l'estranyament còmodes que són, tan passats de moda. El revisor quan passa em vend el billet, i en tres i no res arriba a Aveiro Station. Abans de sortir de l'estació compro el billet fins a Aqueda i comprovo al panell informatiu en què via para el tren. Quan surto fora és prop de l'una i comprovo els restaurants propers. Hi ha. Sempre hi ha. Plat del dia: un altre cop daurada al caliu i patates bullides.
Sense adonar-me ha passat més de mitja hora i volia estar a les dues a l'estació. Sort del restaurant que està a tocar.
13:26 Estació d'Aveiro. És sorprenent, la via és exclusiva per a aquesta opció, anada fins a Servanda de Vonge. Totes les altres sortides a andanes són per a dues vies, en aquest cas, no.
El trajecte només dura mitja hora. El tren és encara més petit que l'anterior. És un trolebus. Plou. No gaire. Ni em molesto en cobrir la motxilla convençuda que trobaré l'alberg aviat.
Aqueda. Alberg Sant Antoni. Arribo i encara és de dia. Tot està desert. Potser sigui la pluja que manté a la gent dintre. M'atèn un jove i em fa la paperassa. Poc després surt una dona, la seva mare, i m'acompanya fins a una habitació, la mateixa habitació que havia ocupat al 2018. Em comenta que sóc l'única ocupant de l'alberg i em pregunta si he vist més pelegrins. Li comento la veritat, tots els que m'he trobat anaven a Fàtima.
Li ensenyo les fotos que demostren la meva estada a l'any 2018. Em diu que no vol encendre la calefacció per a tota la sala comuna i que em passa a una de les sales privades. Casualment la mateixa del 2018.
Després vaig estar a la cuina amb intenció d'escriure i fer-me un tea però el tea si i l'escriptura no. Em feia mandra.
Al caure la nit baixà la temperatura, molt, i tocava mudar-se al dormitori. Allà hi havia una taula, un xic incòmoda, i tampoc m'abellia escriure. Em vaig limitar a cruspir-me tot el que hi havia a la borsa. Em sembla que vaig deixar un plàtan. Sense escriure i sense res més a fer em vaig allitar, massa aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada