22/11/2025
Rabaçal. He dormit bé. La porta no es podia tancar per dintre. Una cadira perquè faci de topall si algú entrava.
07:25 Aixecada. Em dutxo. No hi ha massa intimitat. Hi ha a l'alberg uns estranys que anit es deixaven totes les portes obertes, també la del carrer, cada cop que entraven o sortien. Totes les portes. Em porto la bossa a la dutxa.
08:30 Noto que m'he d'esperar. El cos m'ho demana. Surto de l'alberg i entro al bar. Vull esmorzar però està petadíssim. Tothom vol el seu café abans de treballar. Marxo. No torno al Camí, continuo per la carretera comarcal, sense massa trànsit.
10:10 Bar Manuel Julio. Hi ha un gran panel en la porta avisant que posen segells. Ho veig quan ja m'havia desfet de la motxilla i l'havia deixat al terra. Menú Peregrino. Però a l'entrar no hi ha res per a menjar. M'agradaria ser una amant del formatge i provar les especialitats locals. Tinc un pa de Viena des de fa dos dies. L'agafo i el tallo en llesquetes per a acompanyar el café llet.
Vull quedar-me una estona. Hi ha una cosa dins meu que em diu que em quedi. Però no hi ha res a fer. Potser no hauria d'haver pecat de clasista i haver-me quedat a esmorzar a Rabaçal. Aquest cop la impaciència no ha sigut una bona companya.
Continuo per la carretera i quan em trobo el Camí passo d'ell i segueixo per la carretera. Se'n fa llarg. Fa baixada, tal com ho descriu el Gronze però se'n fa llarg. Comprovo un cop i un altre si hi ha alguna parada de bus. Però la parada de bus estava on el bar i la propera és a tocar del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada