30/11/2025
07:20 Agueda. Aixecada. Cap a les sis he fet un pipi. És el fred i no pas que bec el que em fa anar tant al lavabo. Dutxa.
08:00 Surto de l'Alberg sant Antoni. Dalt, a l'entrada, em trobo la mestressa i li comento que he tacat amb sang el coixí. Estic tacant els coixins tots el dies. Ella em comenta que és possible que l'alberg d'Albergaria-a-Vella estigui tancat.
08:30 Cafeteria Bagga. Està dins del supermercat Warten. No em sembla bé un super obert un diumenge. En aquest cas m'ha anat d'allò més bé perquè he pogut passar pel lavabo. Cafe llet dels grans i una pasta de full farcida de pernil dolç i formatge. Després començo a caminar, aquest cop si, i segueixo el Camí, perquè passa tota l'estona per carrers i no pas per tolls. Espero arribar cap a les dues però no va així la cosa.
13:30 Restaurant As Cubatas. Entro pel pipí però ja que hi era em quedo a dinar. el primer plat, genial, la sopa del dia, típic en tots els restaurants i molt econòmic. Són sopes espeses, més semblants a escudelles i a potes gallecs.
Però el segon plat, una amanida! He oblidat dir que no l'amanessin. Una base de rúcula amb salmó fumat acompanyat de mango i raïm. Què bona pinta. Tot empastifat de vinagre excepte la fruita. He intentat menjar-me la rúcula però no hi havia manera de poder-li treure el vinagre. Al salmó si que he pogut treure-li el vinagre i me'l he menjat no sense posar-me tots els pels del cos de punta. Quina mania amb el vinagre! He començat a ensalivar i tot eren calfreds. Semblava que en qualsevol moment vomitaria.
Albergaria-a-Vella. Quan he sortit del restaurant he comprovat que ja hi era al poble. I ja m'he tranquil·litzat un xic. Quan arribo a l'alberg no respon ningú. Pico a la porta i ningú respon. Al Gronze diu que és obert fins el 30 de novembre. Era obert fins avui. Mai he entès que significa això: avui obren o no obren?
Després d'estar-me uns minuts allà i comprovar que l'únic signe de vida és una finestra lleugerament oberta decideixo marxar i anar a l'altre lloc recomanat, l'alberg de juventut, i quan arribo uns veïns m'informen que allò és tancat durant l'hivern. Busco una pastisseria, m'he de treure el mal gust de la boca, encara ensalivo molt. També m'he de canviar perquè m'he fet pipi a sobre.
La pastisseria Confectionery Rospberry deu ser el lloc de Portugal amb el lavabo més petitó. M'he canviat fora, on haurien de ser les piques, pregant per a que ningú volgués entrar. He demanat un red velvet i un suc de taronja. Cap dels dos era tal com m'ho esperava però m'ha tret el mal sabor de la boca. Comprovo les opcions que tinc. I només puc pujar a un taxi i anar fins a Albergaria-a-Nova.
Li pregunto a la caixera i em diu que al costat, en la plaça. Però no veig cap senyal a la plaça que digui "aturador de taxis". Ho intento altres llocs que surten al Gronze i tots són tancats. Començo a estar desesperada. Són més de dos quarts de cinc, en no res serà de nit i encara no sé on dormiré. Torno a la pastisseria i al costat de la porta que veig un taxi. No hi ha ningú dintre i tot just que decideixo buscar al conductor en la pastisseria veig una jove amb uns papers a la mà i una cartera: he sabut que ella era la conductora del taxi.
Quina sort!
Em porta fins a Albergaria-a-Nova. L'alberg és poc abans d'entrar al poble. És terrible però no és una casa particular. La taxista sabia perfectament on era l'alberg. Es troba sovint amb situacions com la meva.
Avui he passat pel kilòmetre 330, tot just la meitat del Camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada