03/12/2025
Grijó. He dormit bé, sense fred. Un cop em vaig allitar vaig entendre d'on venien les veus i els sorolls que quan estava en la cuina sentia. Venia de la casa del costat. La paret és ben prima perquè se sentia absolutament tot.
Quan m'he aixecat feia molt de fred. Les dutxes estaven gelades. Però no em venia de gust gelar-me. Les dutxes són baix i si dalt, tot tancat, està gelat, baix, al pati sense portes, tot obert, fred. Tremolava i tot.
Tot sortint de l'alberg està el cementiri, el camí que s'ha de fer si o si, perquè per la carretera és inviable. No hi ha vials.
07:10 Aixecada.
08:10 Paneria Ende of century. Demano un café llet i un brioche farcit de pernil dolç i formatge. Penjo un post, no m'espero a la nit.
08:45 M'he estat esperant per a passar pel lavabo. Quan sortia de l'alberg ja tenia ganes però no volia esperar allà. Al meu cos l'agrada caminar abans d'esmorzar.
Mentrestant caminava i comprovaba si m'esperaria a Vila Nova de Gaia per a pujar a l'autobús o si l'agafaria abans rebo un missatge de Roser. Em demana una espelma a la Catedral pel seu fill. Em demana aquest favor i en tinc l'intenció de cumplir-lo.
Camp a les deu ja estava fins els nasos del Camí i només pensava que volia estar unes hores en Oporto i no el Camí esquivant vehicles i comprovant cada deu minuts si anava pel Camí correcte.
Així que em vaig esperar a arribar a un nucli de població important, amb paneries i de tot, vaig comprovar al Maps si hi havia transport fins a l'Hotel i ves per on, si que hi havia.
La materixa consulta des de l'alberg donava una resposta molt diferent. És una de les lliçpms apreses en aquest viatge. Només uns metres poden marcar la diferència.
Un autobús que em portaria fins una estació de transport. Al final va fer un xic incòmode, amb la motxilla damunt meu, i vaig aprofitar la baixada massiva de passatgers per baixar jo també. Estava tan sols a una aturada de la central. Allà hi havia també un aturador de tranvia i em venia de gust utilitzar-lo.
Així que, rere la compra del meu billet el vaig utilitzar fins a la part antiga de la ciutat. Tranvía en Vila Nova de gaia, Metre en Oporto.
11:10 Oporto Centre. Massa aviat per a passar per l'Hotel. Es possible que fins a les 12 h. no hi hagués ningú. Segon esmorzar. Torno a demanar un café llet i el mateix brioche farcit. Aquest cop el café llet és molt bo. A l'hotel deixo la motxilla. Marxo a fer un vol.
Em venen moltes ganes de comprar-me uns mitjons al Tiger i espero trobar un lloc on hi sigui. Deixo per demà, juntament amb la visita a la Catedral, la visita a la llibreria Lello. Busco "Centre Comercial" i en un parell d'illes hi ha el Centre Santa Caterina.
Prop de l'església de Santa Caterina i en un carrer tancant al trànsit ple de començos em va donar tot just el que buscava i més, perquè al Tiger, que era molt gran hi havia dos models nadalencs més, un xic més curts, pero si tenen la mateixa textura, ja tinc el problema dels mitjons resolt. Només que arribi a casa llençaré tots el mitjons del Decathlon destrossa peus que trobi.
Vaig remolonear a la botiga del centre comercial més del compte perquè dubtava, ara si, ara no i ho deixo al prestatge, em comprar un joc d'envasos de viatge. No m'acabava d'agradar el que tenien. No era el preu, es que no m'acabava de fer gràcia el que veia. El centre, de quatre plantes, són un munt de botigues al voltant d'un forat gegantí al mig, per on corren les escales elèctriques. No hi ha passadissos extra.
A l'última planta hi són els restaurants i està decorat com si fos un carrer d'Oporto. Molt pintoresc. També podria ser un carrer de Venecia. La curiositat en la pintura mural em va portar a visitar la quarta planta. Em sembla que tot eren franquícies. Són dos quarts de dues i ja hi era allà, tocava dinar. Un dels locals anomenat Asia, buffet lliure, doncs això, a dinar. Safata, plat i posar-me menjar i beguda. Menys de 10 euros. No estava malament i m'ho vaig menjar de gust.
Ara ja si que em vaig adreçar cap a l'Hotel, molt a prop.
15:30 Oporto. Pao de Azucar. Pago les dues nits. Em pensava que les havia pagat quan havia fet la reserva. L'habitació molt complerta, amb un bany incrustat dins de l'ambient. He vist habitacions més estranyes.
16:00 No sé si marxar ràpidament a la bugaderia. Al final em quedo escrivint una estona cap a les cinc marxo a la bugaderia. Al mateix carrer, un parell de illes més enllà hi ha una. No tinc monedes i bescanvio. Em donen un munt de fitxes. Una dona que arreplega roba tot doblegant-la, potser l'encarregada, em diu:
- Què estrany, normalment només cau una.
A mi em sona a mentida. Em diu que també va fer el Camí, un cop, cinc dies, i que com que era estiu no va tenir problema amb eixugar la roba. I que anava llençant les calçes conforme les usava.
18:00 Encara estic a la bugaderia. La roba està a punt d'acabar l'eixugadora. Quan surto pllou, no gaire. Arribo a l'hotel be. Després d'haver-me pres un tea i escriure una estona em proposo sortir a sopar. Hi ha un munt de restaurants asiàtics. Busco japonesos i marques preus alts. A tres quarts surto. Plou.
20:00 Restaurant asiàtic Kuma Bento & Ramen Sao Bento. Tot just sota l'hotel hi ha dos llocs de menjar asiàtic. Un d'ells és un Buga Ramen, una cadena de menjar amb decoració d'ànime però el menjar és d'orientació corenana. L'altre local, sobri, sense cap decoració, el tastaré demà, si és possible.
Igualment no puc abusar del Ramen perquè els fideus se'm passen per l'altre forat molt fàcilment i a vegades m'ennuego. Quan sortia plovia més fort, amb l'aigua corrent per els costeruts carrers d'Oporto. com que estava tan a prop no n'he mullat gaire. Demà he de sortir amb paraigües.
