2024 Japó: dia 15 Tokyo

 

18/11/2024

No va ser bona idea allitar-me tan tard.  A més, no aconseguia dormir-me. És per això que ara no aconsegueixo mantenir-me desperta. L'he agafat gust a l'esmorzar del Lawson. M'agrada això d'anar a una botiga i agafar el que sigui i cruspir-lo allà mateix. 

Avui tocava anar fins la Torre de Tokyo, un imponent edifici allunyat amb un mirador circular que ens regala una impressionant vista de Tokyo. La vista és tan zona com a l'edifici de Shibuya. Però potser el dia acompanya millor i jo l'he gaudit més. En un punt  hi ha  també uns vidres on es veu el terra. Fotos, moltes fotos! La cua era llargueruda, anava ràpida.

No tenia intenció de despistar-me tan ràpid. Me'ls trobo parlant de coses interessants. Quan hi sóc jo només parlen de coses aburrides. 

Necessito passar pel lavabo. Camí del lavabo em trobo un artista que ven les seves petites aquarel·les. Intento no entretenir-me gaire però aquests minuts semblen ser massa i ja em buscaven com desesperats. Sempre em perdo  i sempre els obligo a buscar-me. Coi! Encara he de passar pel lavabo.

Fora de la torre observo que la gent si que busca els seients disponibles.  Un tronc de fusta, difícilment considerat seient, és ocupat per un home gran, amb gelosia. Prop no hi res més on seure, on prendre un tea. Enlloc.

Prop haviem visitat el Zojo-Ji i el Jardi del nens no nats, el 1000 Kosodate Jizo-son.  Una profunda tristor s'apoderà de tots els que hi   erem. 

M'adono que he deixat d'anotar els temples que visitem. Perquè sempre que hi ha un temple budista al costa hi ha un de xintoista.  I fa dies que no anoto ni ni l'altre.

Em desmarco  i vaig a per Miiyuki Factory. Segueixo les instruccions de Google Maps però són confuses. Em remet a una estació però en realitat el que vol dir és el tres. Una hora perduda. 

Finalment aconsegueixo arribar a l'estació prop de Miyuki Factory tan famolena i cansada que, aturada davant d'un bar comtemplant com una clienta asseguda  amb tres gossets gaudeix del seu dinar, decideixo dinar abans de continuar. 

Un lloc humil, un ramen molt bo. Entro i la puntuo alt pero no em puc acabar el ramen.

Després m'arribo al Miyuki Factory. Tot és tal cual es presenta a les xarxes. Em torno ximpleta veient tant de material. Pero no vull comprar material, el que realment cerco són patrons. No hi ha? Com és possible? Trobo uns quits amb els patrons molt interesannts però no són el que busco, tots punts tubulars que ja conec i no vull fer. Es triga un dia en fer un collar, a vegades dos. També unes arrecades imitant el coral. És un tipus de teixit que vaig provar de fer en un collar i no fa resultar. Visitar aquest lloc és una promesa que m'havia fet però que no m'ha aportat res. No he comprat res, res m'ha sorprès. 

Encara estava a temps de trobar-me a la resta de gent. A mig camí em penedeixo i surto del metro per comprar una llauna de tea.   No trobo llaunes però si compro tea. Un lloc amb una publicitat a internet. Compro amb ajut del traductor de Google tot i que diuen que no serveix per a res. El mestre, un anglès? Li fa gràcia quan s'adona que no tinc ni idea d'anglès. 

Després vaig demanar ajut i em van adreçar cap a un lloc anomenat Ikebukura, molt animat. Entro en una  botiga  amb un munt de pisos Anime i en tenen de tot però no pas el que busco. 

Com pots trobar el que busques si eu haver una sèrie d'anime nova  cada setmana. Si busques material gòtic en tornaria ximpleta, tenen de tot. Tan bonic! Pis a pis vaig recòrrer les plantes i no em vaig trobar el DVD que buscava. Fins i tot vaig estar en el pis del manga. Però tampo en vaig trobar res. Sortint de la botiga on havia deixat les deixalles del berenar em trobo a Rosa i Irene i tornem cap a l'Hotel plegades.