dimarts, 14 d’octubre del 2025

2024 Japó: dia 11 Tokyo

 





14/11/2024

No haver-se d'aixecar tan aviat és un alleujament. M'he baixat massa aviat. Hi havia un munt de gent esmorzant. Així que m'he apuntat. Resulta que no ens entra l'esmorzar. Només he pres un tea i un got petit de fruita. Després hem estat en direcció al super famós barri de Shibuya. 

No m'ho hagués imaginat mai que aniria a Shibuya. A més, hem pujat a l'edifici Shibuya Ski on hi ha unes vistes espectaculars. De debó, Tokyo no s'acaba. No hi ha res més, més enllà de Tokyo. 

Realment espectacular però hem tingut un sol abrumador durant tot el viatge i coi! el dia que necessitem sol hi surt ennuvolat? Cua llarga per accedir als ascensors. Primers uns i després uns altres perquè amb aquests edificis tan alts el millor dos ascensors. 

Unes normes estranyes, o no, ens obliguen a deixar qualsevol cosa llançable en unes consignes. Normes tan estranyes com que m'obligaren a guardar el boli i la llibreta quan he intentat escriure alguna cosa.  He fet un video però no sé si ho penjaré. 

Després tot just a la porta, estava l'estàtua dedicada a Hachiko. També hi havia cua per a fer-se fotos. A mi no em va passar però a uns companys se'ls va molestar quan se'ls va sol·licitar colar-se, Quan tot va acabar Pedro va marxar molt enfadat i li va durar l'enuig un temps.




vam tornar al Metro després d'uns minuts. Jo vaig estar-me a la botiga  LOFT que volia visitar i no era massa coses i fins i tot  vaig trobar tapes per a llibretes que em van agradar.

El parc Gayogi, on no es podia seure, només passejar, envoltava el Santuari dels Emperadors Meiji. Construit el 1921 tot es ple de simbolismes. He conprovat una cosa si o si:

si poses la paraula Stamp al Google Maps surt on hi un segell però no he pogut accedir a ell. És el gran fracàs d'aquest viatge. Res de segells. 

Ens hem dispersat i jo, recordant la mala experiència d'ahir he presentat  con  excusa la gana que tenia per a marxar pel meu compte. Entrant per un dels carrers laterals a l'avinguda de arrivat fins a un restaurant d'aquest que compres un  tiket abans. Encara no m'atreveixo a entrar en un restaurant i demanar així que aquest sistema de màquina m'agrada. 





Un meravellòs ramen fred amb salsa de boletuss, una peça de carn i verura crua guarnint. Boníssim. També vaig demanar unes empanades que, la veritat, no calia.



Després de dinar, continuant pel mateix carrer, vaig arribar fins als carrers cèntrics del barri. El carrer era estret, tan, tan estret que  semblava que fos una via d'escapament pel edificis.  Tan estret era que ni tan sols passaven bicis. Una bojeria. Molta jovenalla reunida.  

Hi havia un munt de botigues de roba per a joves i una em va cridar l'atenció. Roba negra, meravellosa i els seus complements. Les botes, els mitons, els guarniments. Tot tan, tan bonic! La temptació per comprar era alta, però ni tan sols vaig entrar. Les meravelloses botes ni sols les puc utilitzar i els complements sempre em destorben.

I a més em fia pipi. Buscant un lavabo desesperada una cafeteria i botiga em fan fer el servei. Tot per a que, camí de l'estació, veies que allà  tenien. Beneits siguin els lavabos de les estacions.




Amb molta tranquil·litat vaig pujar al metro, amb por de perdre'm. Tot ha anat de primera.
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada