17/11/2024
Aixecar-se aviat o a una hora raonable. Opto per una hora raonable. Després d'esmorzar, auest cop un tea verd, em despisto amb l'estació de metro que cal pujar a fi d'anar fins Gotokuji Temple. Només arribar a l'estació ja anava suada. Amb el braç aixecat per tal d'agafar-me ha gaudit del meu aroma, perquè ja m'havia aixecat suada del llit.
Tot el dia ha sigut així. Jo tota molla de suor. Aixelles, esquena, espalla, cara, pit, entrecuix. Les combinacions no les vaig anotar. Una llástima perquè ha sigut divertit fer-ho. Ara em baio del cotxe, ara em torno a pujar. També m'ha passat que no podia sortir de l'estació. En l'enllaç del metre amb el tren que porta al santuari, ara cap amunt, ara cap avall. Finalment veig que no hi sóc l'única. Un parell de joves intenten sortir i un d'ells no pot. Perquè no havia pensat en això primer?
Mentrestant suant i xopa, xopa de suor. Però vaig aconseguir arribar al santuari. Fins i tot en aquell tren que anava directe al santuari em vaig equivocar i vaig baixar una parada abans. No importa, caminar per la ciutat és genial. M'ha donat l'oportunitat de reflexionar.
Aquest viatge s'hagés solucionat amb tres jocs de roba en comptes de quatre. La meva intuició inicial no s'havia d'haver adulterat amb els videos dels "influencers" mentiders. Ja sabia que mentien. Però també m'ha donat l'oportunitat de pensar sobre el "Camí de St. Jaume". Tampoc és que les meves motxilles pessin gaire però si sé que he de reduir el pes.
Pensant en Japó que seria com un "Camí de St.Jaume" tot i que porti la motxilla gran he de reduir el pes a 8 km. com a màxim. Cal fer uns quants canvis en els seus plantejaments.
A la mama l'hagués agradat Japó. M'hagués posat en evidència tota l'estona però l'hagués agradat, amb aquestes senyores tan mudades i aquests estils tan carrinclones que es gasten algunes. Si, realment l'hagués agradat veure a tothom tan mudat constantment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada