Dilluns 13
El mal de queixal no m'ha abandonat des de fa dos mesos. Després de la mort del pare els meus queixals, els que em quedaven, van començar a caure. M'aixecava pel de matí i una taca vermellosa hi era al coixí. Tot esmorsant em trobava amb un bocí de queixal. Dos o tres dies després un altre. I així. Però el dolor va començar amb la mort de la mare. Hi ha dies que no.
És estrany que no estigui tot el dia menjant. Quan el queixal em fa mal només que vull menjar. Però ara no. Potser un parell de dies he berenat dos cops. No em freno. Li dono al cos tot el que em demana. Vols gelats? vinga gelats. Vols pa amb mantega? Vinga pa amb mantega.
Diumenge 19
En què moment vaig convertir una activitat lúdica com la de fer polseres per a a canalla en una activitat macrofeixuga què m'esclavitza 1000 hores a l'any.?
El proper estiu no em quedarà una altra que pujar el preu de les polseres a fi de baixar les vendes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada