31/10/2019
08:30 Sortida de l'Alberg. Em paro al Bar El Salon. Cafellet i croissant.
08:40 Cadavedo. La ruta d'Avui promt ser tranquil·la, sense gaires pujades i baixades. Així doncs, amb aquest propòsit, començo a caminar pel costat esquerre de la carretera,
Tot just que paso per davant, surt de l'alberg municipal, el senyor japonés que haviem coincidit a Soto de Luaño. L'he saludat i l'he deixat que m'adelantes.
09:25 Quintana. Fins ara el cami esta resultant planer. De terra pero sense tolls. Prop trobo un munt de castayers que deixen anar els seus fruits a dojo i els vas trepitjant.
10:05 Sortida a la carretera. De tard en tard et trobes amb aquesta situació. Però no hi ha tant de trànsit com esperava.
10:15 Campo de Tascua. Km. a Santiago 226
10:20 Quéruas Davant de l'alberg la Yalga
10:45 San Miguel de Canero Estic desesperada per seure. L'estómac em fa mal. Tinc gana. Vull seure. Com puc, en el doblec del camí, com puc, m'acomodo i trec una barreta de cereals.
11:10 Torno a caminar. El viarany fa baixada i està entapissat amb fulles mortes i castanyes.
11:30 Riu Esva. Creu el pont i poc després trobo un Hotel-Restaurant-Alberg Canero. I tant que aprofito per a entrar. Estic suada, vull fer pipi i encara tinc gana.
Es agradable entrar en un lloc i que estigui a televisió encesa. Entrepà de llom i fromatge i una cervesa.
Tot i que no sigui molt conscient perquè camino sense considerar-ho, el mar està a menys d'un kilometre.
Darrere l'Hotel està l'Alberg anomenat Playa de Cuevas. Poc després comença la pujada més important del dia. No és difícil però arrivo ofegada dalt.
Un conductor s'atura al bell mig de la carretera i em pregunta coses quan jo encara estic amb un bon recital d'esbufecs. També em pregunta d'on sóc.
- De Tarragona- li dic.
Llavors perd tot l'interès per mi i marxa a correcuita.
Encara hi ha un altre tram de pujada. Covadonga em comentà ahir que podria estalviar-la si continuava per la carretera. Amb tan mala sort que jo he agafat el sentit contrari. Quan m'he adonat que tornava a l'hotel he reculat i he buscat el segon tram del coi de pujada.
He arrivat fins a l'alçada de l'autopista. L'antiga carretera encara restava allà i s'ha convertit en un camí de servei per a l'autopista.
13:10 Continuo per aquest camí de servei i just abans de creuar l'autopista hi ha un seient que utilitzo uns minuts.
13:30 A punt de creuar el pont sobre l'A8
14:10 Abandono la carretera i segueixo pel camí. La Rampla.
14:20 Barcia. Just hi ha un seient al començament. A la guia diu que és una teranyina de carrers però que el lloc següent és Luarca. Però el que jo neessito ara és anar al bany. Altre cop. Així que busco restaurants. Em surt un lloc anomenat Tia Maria. La zona d'aparcament és plena a vesar. Però en el interior jo només hi veig un munt de Cayetanos, que produexen molta grima i no entro.
Més enllà, carretera enllà, direcció Luarcaa, hi diu que hi ha una cafeteria. Està dins del polígon. Sembla més obrra. Pero quan arrivo no entro. Continuo per la carretera. Em moro de set.
15:00 Barcia. Benzinera Galp on em compro un Aquarius. Foa sec on puc i m'ho empaso sencer. Continuo caminant i em trobo un supermercat Alimenta.
Aquí comença la disbauxa. Entro, no entro. Entro. Faig un pipi. Surto. Miro el Maps, el Gronzee, tot. Ho miro tot. Prop hi ha un alberg però demà encara estaré en aquest costa de Luarca.
M'ho he de mirar. I no és gens còmode estar-se dempeus. Miro albergs més enllà de Luarca i surt Albergue Casa Lua. En 50 minuts passa un bus. Torno al super. Compro aigua i fruits secs.
Torno a la parada. Trigarà uns 10 minuts. Per poc que ho perdo, perquè és posar-me i que arriva l'autocar. Li dic que m'ha de deixar a 1 km. de Luarca, aun lloc anomenat Aparcamieno.
Pujo amb la motxilla i tot perquè he de baixar de seguida. I no va el tio i em deixa a més de 5 km. de distància!?
Tot just que baixo de l'autocar que comença a ploure. He arrivat xopa a l'Alberg. Jo que em volia estalviar de caminar he tingut que caminar. I l'últim que hagués volgut és mullar-me. Fins a les calces. Quin dia!
17:15 La Ronda. A l'Albergue Casa Lua. l'única caminant. Un lloc regentat per una parella que fa poc va decidir instal·lar-se aquí i viure el Camí més intensament. Venen de Tarrassa. És ella qui fa i desfà el camí. I he tingut sort perquè, des d'avui tots els albergs van amb reserva.
20:00 Sopar. Amanida i espaguetis a la Bolonyesa. A contracor he deixat espaguetis perquè eren massa per a mi (i perquè odio el tomaque). Dino sola mentrestant ells em miren. Un xic violent.
09:30 Em retiro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada