01/11/2019
08:30 La Ronda. Surto de l'Albergue Casa Lua. Bona gent. Mal moment. Fa vent. Un vent càlid que és ben segur que no portarà res de bo.
09:00 El bar que hi ha més enllà de l'alberg està tancat. Hi ha un senyal del Cami que segueixo amb desconfiança. La carretera 234 te un voral amplíssim que em convida a continuar per allà.
Al costat d'un prat trobo unes fustes recolzades sobre unes pedres que formen un seient. Aprofito i sec una estoneta mentrestant em menjo una barreta.
09:15 Torno a caminar.
10:05 Asseguda a la Casa del Peregrino, un alberg, l'últim de Luarca. Continua fent molt de vent. Pero avui estic desanimada i ja estic cansada només començar.
10:50 Creuant la carreetera. Tal com sospitava he trigat el doble en fer un recorregut que si l'hagués fet per carretera.
El Camí, ara, s'ha convertit en una agradable pista que puja. La baixada també sembla una pista. Sobre meu dos aus de presa es deixen acaronar pel vent.
Hi ha una vista espectacular del mar, amb un to gris perlat compartint amb el gris pluja dels núvols.
Però en l'últim tram, com no, la baixada amb més pendent, la pista és un rierol. He de trepitjar les pedres molles, relliscoses, i evitar no caure.
11:45 Mentrestant baixo, uns nois m'avancen. Els deixo fer. Avui m'ha avançat tothom.
11:50 El Bao.
12:35 El Bao y Baroyo. Això és el que diu Geogle Maps.
12:50 Villapedre. Des de Bao fins a la carretera tot ha sigut agradable. Abans de creuar passava per un petit cementiri. Era ple de gom a gom. Gent i més gent sortia, amb vestit mudats.
Abans que sortis tothom havia arrivat fins uns seients fora, als porxos, del Restaurant Villapedre, que fa Menú Peregrino.
No he entrat al restaurant. Massa aviat per a dinar. Jo encara necessito esmorsar. Però tant al restaurant Villapedre com a la cafeteria del costat "El Salón" no es podia entrar de la gentada que hi havia ja dinant.
M'he estat asseguda tot el que he pogut. Les families, amb els seus vestits de diumenge, no em resulten atractives com a companyia.
13:30 - 13:40 Villapedre. Asseguda en un park infantil. Continua fent molt de vent. De tard en tard fa com que plou. Només que em poso l'impermeable i començo a suar la pluja desapareix empesa pel mateix vent que l'ha portada a sobre meu.
Em fa mal tot, els peus, els genolls, l'estòmac, i amb el vent, també el cap.
14:00 Piñera. Davant de l'Albergue de Piñera. Al Gronze deia que estava tancat pero com que pel camí només que trobes cartells d'aquest alberg volia comprovar-ho. No tornen a obrir fins l'1 de març.
14:15 Villaoril. Després Piñera he continuat per la carretera. Davant de Piñera trencava el Camí per una ruta atractiva pero el primer pas era passar per sobre unes pedrotes grans que no em veia amb cor de grimpar.
Aviat, a la carretera, una benzinera, amb botiga on entro com llop famolenc. Un Aquarius, un sandwich i unes patates.
Rere, en el polígon industrial, rere unes naus, trobo unes voreres on sec i em cruspeixo tot fent uns sorolls terribles. Tot just que terminava que cau pluja de debó.
Ara plou, ara no. Em deixo l'impormeable a fi de protegir la motxilla petita que es mulla ràpidament.
16:25 Navia. Descarto l'alberg tot i que al Gronze posa obert durant el novembre. Però ja no em refio d'aquests que no obren en tot l'any.
M'he adreçat a la pensió Cantabrico, que m'ha costtat perquè no atinava el carrer.
No sé com m'he dutxat i m¡he enllitat uns minuts. Intento sortir a sopar i no en sóc capaç. Sopo a l'habitació i en torno a enllitar per a llegir una estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada