03/11/2019
08:00 Ribadeo. em quedo a esmorzar a l'Albergue. Tenen suc natural i cook de iogurt.
La jornada no m'amoïna però si que no hi hagi llocs oberts.
08:30 Començo a caminar i ja m'he perdut. Poso en el Maps el nom d'un edifici que sé que pasa el Camí per davant i no em surt cap dels edificis que cerco. Aquí el Maps no em vol.
09:15 Que em pensava que Ribadeo és més extens. Però la població és petita. Hi ha de tot. Ho vaig veure quan arribava amb el bus.
Quan ja sortia de la ciutat, o al començament de caminar potser, em vaig trobar la parella d'alemanys d'ahir. anaven cap a l'estació del bus. Deien que anaven a Santiago. Ell anava amb xancles, com ahir, tot i el fred. Deu tenir problemes als peus.
10:10 Km. 184,443 Un cop entres a Galizia les fites canvien. Canvia l'orientació de la petxina icona de Santiago. També canvia que ara et diuen quants km. falten fins a arribar a Santiago.
10:25 Vilela. Per ara les pujades i les baixades són suaus. És veritat que hi ha molta pista asfaltada però no és problema.
10:55 Albergue A Pena. Sembla tancat. Em sorprèn aquests albergs abandonats, com si ahir mateix tanquessin a última hora i avui s'haguessin oblidat que havien de venir a recollir les taules i els plats bruts.
11:05 Celeiros
11:20 Vilar
11:45 Restaurant Domingo. Semblava tancat perquè no hi havia cadires o taules fora. Però és obert i de la cuina surt soroll d'atrafegats juntament amb un lleuger baf i aroma a olla gran amb brou. Quina grana! Només he demanat un caféllet. Aprofito per utilitzar el lavabo.
La mestressa semblava amoïnada amb la cuina. Amb tot l'espai per a restaurant m'ha semblat petit.
Avui el pipi m'ha donat problemes. És per això que sé que feia fred. Fa molt de vent.
13:30 Km. 175, 972 Ni tan sols m'he pogut ocultar. Amb l'esperança de que, com que era el bell mig del no res, amb un bosquet prop, podia fer un pipi. I vet aquí que em fa mal la panxa, unes punxades terribles.
14:10 Hi veig una pedrota on m'aturo. No puc més. Tinc gana, vull menjar ja.
No sé on sóc. Lluny, uns operaris amb armilla reflectant mouen coses i sembla com si prenguessin mesures. Em menjo una barreta, una mandarina i un Ibuprofeno. La mandarina m'ha despertat mal de queixal.
14:25 Torno a caminar.
15:00 Plou. La pluja m'ha agafat tot just en l'entrada de Villamartin Pequeño. Un cartell anuncia que en Villamartín Grande n'hi ha un espai amb entrepans i begudes calentes. No m'il·lusiono. Si alguna cosa té en comú tots els camins és que si un local, tan és, el que sigui, aquest local està tancat.
Necessito anar al lavabo, amb urgència.
15:45 Villamartin Grande. El local amb entrepans fa mesos que és tancat. A la sortida de la població, refugiada en una parada d'autobusos, hi veig una dona. Està consultant el mòvil. Li pregunto si està bé i em diu que si.
16:05 Gondan. Encara falta per a veure alguna edificació. Poc després la dona em troba. Va molt ràpida.
Arribem a l'Albergue de Gondar. Tot i ser "final" d'etapa. Presenta un aspecte desolat, d'abandó de fa mesos. Només són agradables les taules de formigó del berenador de fora. No sec. Fa molt de vent.
L'ensenyo la pàgina de Gronze on diu que més endavant hi ha un altre alberg. No li fa cap gràcia però comença a caminar, carretera enllà, cap a San Xusto.
17:00 San Xusto. He arrivat, si fa no fa, a l'hora que m'imaginava que arribaria. Entro ràpid, fent drecera, cap el lavabo. No podia més.
M'he dutxat i de tot. Volia anar al restaurant que hi ha uns metres més enllà, a la sortida de la localitat.
s'ha fet de nit i encara no ha vingut ningú a cobrar ni res.
El temps d'espera a que passi el hospitalero l'aprofito per a escriure en el diari. L'alberg és un edifici de dos plantes. Els dormitoris, la dutxa i la cuina són dalt, al segon pis. A la planta baixa no sé que hi ha. Està encerclat per una mur.
Em quedo en una taula que hi ha al descans de l'escala al pis de dalt. La companya d'alberg és una dona jove, possiblement coreana, i s'està a la cuina fent-se el sopar.
Quan acaba ho recull tot i es tanca en una de les habitacions. Escolto com remena la motxilla. Aviat para. Es quedarà dormida i encara no ha passat l'hostaler.
19:30 És possible que sigui al restaurant on s'hagi de sellar la credencial?
19:45 Bar A Curva. Pregunto per l'hospitaler. Truquen i resulta que ja venia de camí.
És una dona que tot just sortir del bar arriba amb el cotxe. L'acompanyo fins l'alberg. És fosc i la llanterna fa més nosa que servei.
Només que entro a l'alberg i, que no aixeco prou el peu, i caic de quatre grapes. Una rascada al genoll. Res important però serà una molestia per caminar. Sortosament demà serà una jornada curta.
Tal com imaginava l'altra caminant ja fa estona que dorm. Em sap greu despertar-la però no ha deixat la credencial fora ni m'ha dit res sobre què fer. Sense remei truco a la seva porta.
He sopat uns fideus d'arròs i fruita. Resulta que amb el meu calentador l'aigua bull i amb el microones no. Per això, és que faig els fideus amb el calentador, perquè surten millor i no queden crus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada