Comencem l'octubre

 

 

 

 

 Matinada del 3

La tecnologia m'ha sobrepassat. De cop i volta tot em deixa de funcionar. No m'aclareixo amb els conceptes. No sé ni fer una comanda al Burguer King. 

Tinc el mòvil. Em manego amb el mòvil. Però no. Perquè no soc capaç de captar un codi QR. Durant la pandèmia, un cop es va poder anar als restaurant, aquest no oferien cartes físiques. Gairebé tots enganxaren un codi QR a les taules i així podies accedir al Menú. Jo no. Jo anava, quan es podia, fins al web i des de allà mirava el menú.  Tres anys més tard encara estic així.

Ara estic matriculada en l'UOC. Y la tecnologia no m'ajuda. Obres el web i no sé cap a on he de tirar. On és el material didàctic, les lliçons, vaja? Ah! Aquí, en format PDF. No em diguis que les he d'imprimir?

No m'acabo d'aclarir. Les imprimeixo, faig els exercicis, després ho escanejo, i les reenvio? O... faig tots els exercicis damunt del PDF i un cop acabat envio l'arxiu?

Aquesta segona opció és problemàtica perquè el meu ordinador ha decidit que no vol tenir ni el català ni el japonès com idiomes complementaris. Hauré de treballar amb el mòbil? 

Vespre del 4

Aquest matí m'ha arribat per correu postal el certificat de defunció de la mare. Torno a entrar al web del Ministeri de Justícia i torno a comprovar que cal esperar 15 dies per a demanar Les últimes voluntats. Això em permet estar-me un parell de dies més intentant fer-me amb els estudis que intento fer en aquest trimestre.

 

Envio un missatge a la Roser, una companya de Cambrils Art Total, amb la que m'havia compromès a acompanyar durant el Mercat Nadalenc de Cambrils. Però comprovo els dies que falten per a aquest Mercat i en les vuit setmanes, a dos o tres dies per collar, no em surten els comptes. 

Així que trec el telar de damunt la taula i guardo la rocalla i els fils. Un collar no és només la feina feixuga de teixir la rocalla i els abaloris. També s'ha de dissenyar, comprovar les mesures, i a vegades, comprovar que en tens tot el material necessari. 

Cap al migdia m'he enfadat amb l'ordinador, amb les dificultats tècniques, i la marca de material que ara descobreixo no tenir: no tinc impressora, no tinc escaner, no se llegir un codi QR... Una de les proves  es fa tot enviant un vídeo. La meva veu és de rata. Xisclo, perforo els timpans alb la veu tan aguda que tinc. Em fa  molta por, per dir-ho d'alguna manera.

Només els fulls a escriure es una cosa a favor. Haver practicat continuadament  durant un any em permetrà, els primers dies, escriure de seguit el hiragana i, potser, el kanakana. Els números també començo a dominar-los. Escriure fluidament i amb l'ordre dels traços tant amb els kanas com amb els kanjis és l'únic avantatge per ara.