2024 Japó: dia 8 Nara

 

11/11/2024

05:50 Kyoto. Com que m'havia aixecat aviat he anat a comprar-me un cook d'ou que ahir em van agradar molt. Un café de l'hotel. No sé quin problema hi hvia i encara no acabo d'entendre perquè em pregunten si m'agrada aquest café. Quin és el problema? 

Aviat vam anar cap el metro tot seguint el mateix camí del dia abans només que avui agafem el tren i en menys d'una hora hi erem allà. 

Anem cap el jardí del cérvols. Les prioritats  primer.  En el camí hem vist per fora els temples de Kofuku-Ji i d'altres petits altars que formen un complex. Mentrestant hi erem allà una señora anava fent el mateix recorregut que nosaltres només que ella anava resant a la deidad de cada altar. 

Tot feia pujada i jo anava un xic ofegada. Això va donar permís  a alguns a "animar-me". Els veia com m'esperaven i com tornaven per mi. Molt molest, la veritat. En algún punt, en alguna escala, fins i tot em vaig enfadar perquè m'obligaven a contestar per la qual cosa m'ofegava encara més. M'he convertit, ara ja si, en el membre molest del grup. 

Al parc ja vam començar a veure els primer cérvols. Un grup nombrós hi era prop d'un venedor de galetes.  Compro i reparteixo com puc perquè se les cruspeixen d'una tacada. Són com unes neules de la infantesa. No vaig obligar al cérvol a fer la reverència. És lletjo i cruel. 

El temple de Todagi-Ji, on primer passes una gran porta i després vas al temple, al Daibutsu-Den. Hi ha una preciosa estàtua del Buda assegut no tan resplendent com m'ho imaginava però si imponent i dins de la foscor. La  càmara va fer una bona foto. 

En un dels pilar hi ha un forat, a nariu de Buda, per on passa la gent. El cas és que el forat té la mateixa mesura que el forat del nas del Buda gegantí.  Està a nivell de terra i la gent ha de passar per allà per trobar la il·luminació eterna. Dues de les companyes ho van intentar i ho van aconseguir. Al temple hi havia uns quants segells i els vam utilitzar. Mentrestant esperàvem a poder entrar  al temple de Nigatsu-Do, xintoista, van passar un parell de sacerdotesses. Em van impresionar molt fins al punt de dir-li a la companya Rosa que es fitxes, que estava a punt de passar pel nostre costat. 

Prop d'allà hi ha el temple de Kasuga-Taisho amb un munt  de llanternes en bronze que pengen en fileres  de les travesses del temple.  Fileres i fileres de llanternes, unes en estat més senzill i d'altres  restaurades i brillants. La passejada per totes les fileres era entranyable. Com és que un temple conserva aquestes coses?  En una sala recreaven l'espectacle nocturn celebrant els dies  dedicats a aquestes coses. També va ser una bona fotografia. Després d'aixó  vam passar pel lavabo del park i vam baixar fins el poble. 

Al poble ens vam separar. Hi havia tota una avinguda de carrer cobert que vaig agrair perquè el sol m'estava matant. El museu d'artesania estava tancat i era l'únic lloc que tenia anotat visitar en Nara. Estic segura que a Nara hi ha moltes més coses però sense una guia turística no vaig voler passejar a ple sol pels carrers.  Em vaig limitar a seure en les taules exteriors del supermercat OKest fresh Mart i menjar-me el que acabava de comprar. Les botigues del carrer alguna mena d'artesania em temptava. 

Passant pel lavabo, altre cop m'adreço cap a l'estació.. Recordo haver vist seients allà i sincerament començo a estar farta de la manca de llocs on seure a les zones centríques. De camí em trobo amb penya que anuncien adelantar l'hora de sortida prevista a les 6 de la tarda. Jo les dic que igualment anava cap a l'estació, que necessito seure i allà hi havia seients. Va ser una mala pensada no entrar en l'oficina de turisme a agafar fulls publicitaris. Si ho hagués fet tindria un segell més a la llibreta i els   de Nara són tots bonics. 

El tren ràpid i cap a Kyoto. Dins del vagó anaven cuatre dames espanyoles molt sorolloses. després d'una estona vam iniciar una conversa.. També  molt sorollosa. Però és el que hi ha. Els espanuols som sorollosos.  Anaven pel seu compte: van anar a una agencia que s'ho va deixar tot enllestit els hotels, tot i elles anaven cap amunt i cap avall pel seu compte.

Un cop a l'hotel ens van preparar per anar-hi a la bugaderia i així ho van fer. La de l'hotel estava ocupada així que vam anar prop d'aqui. Quan vaig arribar la parella de Barcelona ja hi era i els va anar bé compartit una rentadora. Després, per la nit, em vaig quedar fent el diari fins a les dotze.