2024 Japó: dia 10 Tokyo

 

13/11/2024

05:30 Kyoto. Aixecada. Avui tocava anar a Tokyo. Ens hem aixecat  i cap a les 6 ja hi erem al vestíbul de l'hotel. I hem arribat amb temps de sobres a l'estació per agafar el Sinkasen. 

No sé com m'ho he manegat per`he acabat sola font voltes com gallina sense ap. Quan m'he aixecat estava tota suada. No he volgut dutxar-me perquè anava justa de temps i amb el cabell llarg trigo moltíssim en dutxar-me. He comprovat si la roba feia mala olor i com que no ho he deixat  còrrer. 

La pujada al Sinkasen ha estat bé perquè els seients són molt còmodes. No hi erem a la finestra i no hem pogut estar vigilant si es veia el Mont Fuji. Sé que la companya Andrea, en un moment, va estar interesada. Però era impossible, des de on erem, poder veure res. 

A mig matí hi erem a Tokyo i el primer  és anar cap a l'Hotel i deixar les maletes. Jo ja estava cansada i xopa d suor perquè Tóquio no presenta més fred que Kyoto. Només als túnels del metro quan passava un tren, el vent eixugava el meu suor, però fora de això, entre el calor i la càrrega, anava esbufegant, adolorida i bruta del suor. A més tinc tota la cara plena de grans. No sé qu em va malament en el menjar. La diarrea va para però ara tinc grans.

Hem anat en metro fins uns jardins espectaculars on es troba el Santuari Ueno Toshogu, construit el 1616 i renovat el 1651 pel Shogun Iemitsu Tokugawa. Prop d'allà es trovaba un gran Buda dins d'una gran pagoda. De l'original només es conserva una petita cúpula. La cara del  Buda hi és allà i veus com els creients presenten els reus respecte.  També hi era el temple Kiyomizu Kannon-Do, i es conserva bé des de el període Edo. 

També vam passejar per la voa de l'estanc Shinobazu on lloguen barquetes. Tenien forma de cignes? Hi havia ànecs, gavines i d'altres aus. 

Poc a poc ens van adreçar fins a Akihabara, un lloc ple a vessar de locals de tota mena. Ja era la hora de dinar i Pedro va dir que aniria a un local prop que l'agradaba molt. No volia pecar de poc sociable i em vaig quedar. No va ser una bona pensada. Vam anar al Restaurant (em sembla que ho regentaven uns xinesos) i vam demanar. Cometro l'errada de demanar un ramen vegà i era gegantí. Em venia de gust però no s'acavaba mai. Gegantí. 

No s'acavaba mai i ho vaig deixar a mitges. Fins i tot el tea es va quedar allà. M'ho vaig poder pendre, dempeus. Tampoc vaig passar pel lavabo i tot per a què? Ells van marxar i jo em vaig fer pipi damunt. Buscant un lavabo desesperada o en vaig trobar.. El grup havia quedat en una de les cantonades del barri i em vaig acomiadar perquè havia  tacat el pantaló. Estava un xic desorientada i no acavaba d'entendre on em trovaba. 

Sort que em van dir que havien agafat el metre abans d'arribar allà. Totalment despistada. Un cop vaig entrar en l'estació del metre vaig passar pel lavabo i ja anava més tranquil·la. Amb l'esperança de no fer mala olor encara em vaig pujar al metro en direcció contrària. Sempre em passa. 

A la primera estació em vaig baixar  i tot creant el carrer torno i aquest cop si, vaig agafar el metre en la direcció correcta. Des de l'estació fins a l'hotel tot va anar molt bé. Als videos de YouTube comenten que Google Maps  és molt bona eina, i és veritat. 

A l'hotel, el primer va ser anar a la bugaderia. Dues hores. No hi ha altra manera de fer bugada? Dues hores 600 yenes. Pero la maldestra  de mi no va saber obrir la porta quan la rentadora va acabar de fer bugada. Afortunadament vaig poder fer-me entendre i treure la roba de la rentadora. Després   el dolor de peus no em van deixar vestir-me i anar a sopar.