2017 De Ponferrada a Santiago Dia 12 Arzúa - O Pedrouzo

 

 

 

 

12/11/2017

Arzúa - O Pedrouzo

 

08:30 h M'aixeco tard però descansada. Em poso en marxa ràpid. 

08:50 h Hi ha un forn - pastisseria - cafeteria tan a prop que aprofito i em cruspeixo un megacroissant amb un cafè llet acceptable. 

10:00 h Pregonuño. Camino bastant bé. Fa baixada.

11:10  h A Calzada.  Cafè llet.

12:30 h Hi un cartell que indica Suso. Però ves a saber per on cau Suso. 

13:30 h Salceda. Entro en el Restaurant A Esquipa on demano una cervesa. En tenia intenció de dinar pero la tele amb el volum alt i una família nombrosa amb nens m'ho impedeixen. Marxo sense dinar. 

En el camí una dona va encara més lenta que no pas jo. L'avenç però no vull. Només ho faig per marcar distància. en un creuament de carretera hi ha el restaurant O Empalme. Deu ser voltant de quarts de tres. Em quedo a dinar. Hauríem d'estar a menys de 4 hm de O Pedrouzo pero no és veritat. 

Passo per davant de l'alberg de Santa Irene. No em quedo. Mala decisió.

Poc després em trobo una petita ària de "descans". El terra és brut i una televisió emet un cop i un altre, en bucle, un anunci d'un alberg a O Pedrouzo.  És fastigós. (En mig del camp, en un lloc on hauries de poder descansar a l'últim tram, resulta que no et deixen ni pensar.) continuo pel camí rodejada de petits trossos amb horts i fruiters. Em pregunto què pensaran els veïns de ser castigats a tota hora amb Richard Clayderman en bucle i si per la nit es para la tortura.

Arrivo cap a les 18 h o potser un quart d'hora abans a O Pedrouzo i continuo el Camí. Però passa que el Camí passa de O Pedrouzo. Miro enrere i un veig un altre pelegrí, tan cansat com jo,  que m'arriba. Gerardo de León. Tots dos ens adonem que el camí abandona O Pedrouzo. 

Quan anava a consultar l'aplicació "Mi Camino"  ell saluda a una senyora que estava en el jardí de casa seva. La senyora confirma les nostres sospites. El Camí ens ha fet caminar per camins estranys i els ha allunyat de O Pedrouzo. Ho diu ella, que se'n fa un fart de contestar a la mateixa pregunta un cop i un altre. 

És un carrer que porta a la carretera i ja en la carretera reculem fins a O Pedrouzo. Està tot tancat. Desespero. El meu company dels últims minuts es queda en La Porta de Santiago. No vull quedar-me en un alberg tan hortera i de tan mala gent que posen un anunci sonor en mig del camp molestant a tothom que passa i als veïns que estan allà.

Reculo. a la sortida del poble bé que deu haver alguna cosa. Dos cartells anunciant pensions em fan marxar del carrer principal-carretera i amb l'esperança de que com no estan  a tocar, potser no tanquin a l'hivern.

Pensió Maribel. La més cara de les que fins ara he utilitzat. Habitació i eixugadora 46 €. Però ací estic. Després de les dues primeres hores, escrivint aquestes línies. Demà, dilluns he de treure diners del caixer urgentment.

 

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 11 Melide - Arzua

 

 

 

11/11/2017

Melide - Arzua

 

08:10 h Esmorzant caféllet amb croissant mentrestant espero a que l'oficina de Correus obri. Encara falta una hora així que, paciència, i a mirar el plànol fins a saber-ho de memòria. 

09:30 h  A Correus  tot enviant la roba que portava per si de cas plovia. Dels dos jocs de pantaló i camisa he enviat un, amb la malla i la camisa taronja que he estat utilitzant durant aquests dies. Les sabatilles per si plovia i havia d'utilitzar altre calçat, les capes, els mitjons curts i el sabó per a la roba.

El cas és que el paquet pesava més de dos quilos. Dos quilos més l'altre quilo que pesava el paquet que vaig enviar des de Samos ja  porto tres quilos i mig trets de sobre. Tres quilos menys que el dia que vaig començar a caminar.

És dissabte, és per això que l'oficina de Correus ha trigat tant en obrir. Amb tot ha sigut una sort que no fos diumenge.

11:30 h Peroxa Oente a l'àrea de descans.

12:00  h Bar Boente. Segon esmorzar més segell.  Café llet més una porció d'empanada.

13:20  h riu Castañeda 

14:30 h Sortida de Readal (Ribadoxo da Baxa) on he entrat a l'Alberg "Los Caminantes", al lavabo. Ho necessitava amb urgència. I m'he trobat que tots els bars eren tancats. M'he trobat que l'alberg de la Xunta és en obres i prop era el privat, amb totes les portes obertes, de bat en bat, amb ningú dintre, però com que no podia esperar, he anat al lavabo. A la sortida he deixat 2 euros en recepció, sota el teclat de l'ordinador.

Amb dificultats he arrivat a Arzúa. No feta un nyap però els peus estan tocats i després de cinc hores de caminar es resenteixen.

Avui és el tercer dia que estic allotjada en una pensió. Em sap greu perdre'm el glamour dels albergs públics o privats però farta d'esperar, farta de roncs.

Em preocupa els diners. En tinc prou com per a arrivar a Santiago però no prou com per a anar a comprar.

He rentat la roba, tota la roba i espero sigui l'últim cop d'una rentada general. Les eixugadores són cares aqui. És un clima tan humit que una eixugadora és molt més necessària que una rentadora.

21:30 h He arrivat a l'habitació fugint d'on he sopat, tot ple de nens corrents pels passadissos i molestant a tothom. Vaig demanar una amanida sense amanir (contradictori, oi?), i, com no, l'han portat amanida. L'he demanat que la tornint a portat, aquest cop, sense amanir. Aquests costum que te molta gent de fer sopa de vinagre és malaltís.

El lloc era ple a vessar, raonable si considerem que és dissabte a la nit.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 10 De Palas de do Rei - Melide

 

 

 

 

 

10/11/2017

Palas do Rei - Melide

M'he aixecat tard. I quan sortia tota una currua de gent anava ja pel camí. Així, doncs, en fila de a un caminaven, camina que caminaràs, tothom adelantant-me.

9:00 h Albergue - Casa Domingo.

10:40 h Surto d'esmorsar en "La Parada" un caféllet, dos  "rosquillas" i una porció de tarta casolana d'allò més bona que m'atipen.

11:40 h  Remonide.   Hi ha molts trossos de camí plans, ni pugen ni baixen, i els porto bé. Però una miqueta abans de Furelos, annexe de Melide, els talons diuen que no, que ni un pas més.

13:40 h Poc abans d'entrar en Furelos hi ha un pont de pedra. Sota, una dona renta la roba al riu. És dura la vida al camp.

Durant l'últim tram, el que m'ha fet seure en qualsevol pedra que hi havia al camí, ho penso i ho repenso:

- No ha plogut i tot el que porto per si de cas plovia no ho necessito. Els pantalons negres no triguen tan en eixugar-se com les malles.

Em quedaré amb només un joc de roba i el pijama. Vam passar per l'església de NS... i a la porta, custodiant l'entrada, hi ha dos querubins. Els vaig tocar i els vaig agrair que hagués arribar fins aquí. 

Arrivo cap el migdia, a l'hora de dinar. Tots els lloc de "pulpo" són plens a vesar. A l'entrada, les grans olles plenes de menjar. Els cambrers inviten a entrar. Però com que la meva intenció és passar la nit a Melide vull cercar primer on descarregar la motxilla. Un dels albergs de final del poble ja és ple de gent. Hi ha llits lliures en habitacions ocupades per grups. Decideixo agafar una habitació privada. Un llit enorme m'espera i una dutxa per a mi sola. 

Surto a dinar. Ja és massa tard. Els locals encara són oberts però ja recullen.

La tarda passa ràpid si t'has de desplaçar fins al bell mig del poble a per una bugaderia. A l'Alberg hi tenen màquines però estan desbordats. No m'importa fer cua, total tinc tota la tarda per a no fer res però hi ha tanta gent a la saleta que m'és difícil. Així que  agafo la borsa amb la roba del dia i passo una bona estona en la molt petita bugaderia al bell mig del carrer principal.

Xerro un xic amb una dona que espera eixugar la roba. Arreu és el mateix problema. Gairebé totom pot rentar la roba a casa però aixuguar-la és un altre problema perquè els habitatges no hi disposen d'un lloc on estendre la roba. Un lloc adient.

Al vespre aprofito per a separar la roba que enviaré cap a casa demà. Serà el segón paquet que envio per Correus.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 9 Gonzar - Palas do Rei

 

 

 

 

09/11/2017

Gonzar - Palas do Rei

07:15  h Estic segura que he sortit de Gonzar a aquesta hora perquè encara era de nit i ha trigat en clarejar.

08:30 h  Paso pel Castro de Castromaior. Em quedo amb les ganes d'estar-me dues hores tocant les pedres i sentint els rumors del vent. Encara hi ha boira que enmarca les pedres negres. 

09:15 h M'aturo en una pedra en forma de seient a l'entrada de Ventas a prendre'm el tea que m'havia fet pel de matí i unes galetes. Escrit damunt, amb retolador es llegueix:

"Chi va piano, va sano e va lontano"

No faig la foto perquè és més ràpid escriure-ho.

Mentrestant hi era asseguda passen davant meu la família que era amb mi a l'alberg de Gonzar. La noia va desfallida. Si el propòsit és arrivar a Santiago en dos dies no sé com s'ho manegaràn.  És estrany que no m'importi tot i el meu prejudici negatiu envers les persones religioses. És religió o és tosuderia?

10:26 h Bar Trisquet.

11:15 h Albergue - Escola de Ligonde.

11:30 h  Arrexe.

12:20 h Portos

13:20 h Hostal A Brea. Entro per una cervesa i em quedo a dinar perquè no puc més. Animada perquè només queda 2 km. per a arrivar a Palas do Rei i amb l'esperança de trobar una pensió, em vinc. Amb tan mala sort que quan arrivo tinc ganes de passar pel lavabo.

Palas do Rei és important, capital d'un Concello, però els habitatges tan diseminats fa que només hi hagi dos carrers i quatre escales.

Encara és primera hora de la tarda i tot està tancat. Entro en l'alberg oficial. Horror. Horror. És ple a vesar. Un munt de penya i molta gent oriental. El lavabos toquen els dormitoris i com que són incapaços de tancar la porta se sent quan ho fan tot. TOT. Són maleducats. Semblen espanyols.

Avergonyida per tanta manca d'intimitat busco un lavabo en un altre pis i em poso al dia.  Opto per sortir a fer un vol cap a les cinc, o potser era abans?

Entro en una farmàcia per Tirites i pregunto per pensions. Em comenta aquesta, Pardellas, que truqui al telèfon de la porta,  que els joves que ho porten treballen prop i que de seguida m'atendran. 

I és aixó com ha passat. He agafat una habitació. He anat per les meves coses a l'alberg i aqui estic, després d'haver anat a sopar. Escoltant música clàsica en comptes de roncs. 

Demà toca Melide. Intentaré fer el mateix, l'únic que a partir d'ara pagaré amb targeta.

2017 de Ponferrada a Santiago dia 8 Ferreries - Gonzar

 

 

 

Dia 08/11/2017

Ferreries - Gonzar

 

07:30 h Desesperada per la nit tan dolenta. Estic enfadada amb els companys d'habitació i enfadada amb mi per no haver sabut damanar una habitación més privada, ja que tenien, m'aixeco i surto encara adolorida del dia anterior.

Minuts més tard el grup de polis m'adelanta. Els dic:

- Que vaya bien las maniobras.

- Gracias.- Me reponden.

08:45 h Camino molt lenta, com si tot fos pujada. Avui tot ha sigut pujada per a mi. 

No sé a quina hora em vaig enganxar a un matrimoni, tot conjuntat ells, de Cordoba, que feien el seu camí número 14. 

Nota: Ella, amb l'experiència dels 14 camins, m'explica un dels truquis per a no desesperar-se amb les calçes. Comprar-les del Primark, que surten a 0,65 € la peça i ni tan sols rentar-les. Llençar-les directament. Penso en el munt de calçes a les vores del camí i no m'acaba d'agradar el truqui.

M'enganxo, per tonteria, I començo a anar més ràpid. Penso: millor, perquè anava molt lenta. Tot anava bé, fins l'entrada a Portomarin que hi ha tres entrades, totes dolentes. La de la dreta, amb una carretera empinada d'infart, la de l'esquerra, llargueruda, i la del centre perillosa per un tram, el del final. 

Diu el senyor que la del mig. Pensava que em matava. He baixat arrossegant-me pel terra. 

10:55 h Bar Espanya, un fosc bar, m'ofereix un café llet generòs i un biscuit bo. Però com que la tele estava posada marxo al final del bar, on no hi ha tele.

Decideixo que no vull continuar amb aquests dos, reaccionaris, i quan surto al carrer, com que encara són visibles, decideixo entrar en un altre bar i prendre un vi. M'ho mereixo.  Faig temps esperant no tornar-los a trobar.

13:30 h Després de caminar de forma penosa, arrossegant els peus arrivo a Toxibo on hi ha unes taules de pedra i uns seients. Trec l'aigua, la xocolata i els fruits secs. He d'arrivar com sigui a Gonzar. 

15:00 h aprox Arrivo a Gonzar i sóc la primera en tota l'habitació. Avui he xerrat molt amb gent que no m'interesava. 

Espero l'eixugadora i quan estigui marxo a sopar. A les sis, és el tercer dia  que dino/sopo a la mateixa hora.

Poc després d'instalar-me arriva una família. Pares i una filla jove, adolescent, que escullen el racó del fons. La xiqueta està tocada. Pel que sembla un esginx al turmell la fa patir. Aviat l'habitació fa olor a eucalipto provinent del Vicks VapoRub que l'extès a fi de baixar la inflamació.

Són de València i han fet una "promesa". Sarria a Santiago en només tres dies? Però la noia no pot caminar. Només porten una motxilla petita amb aigua. La resta de l'equipatge ho fan portar en transport públic. L'autocar que fa la ruta deixa les motxiles on els diguin.  L'alberg de Gonzar és a peu de carretera. 

Mentrestant espero l'eixugadora passa quecom estrany. Entra una dona jove. Demana ajut a la cuidadora de l'alberg. s'ha de treure la capa per a la pluja, ràpid, si us plau! Necessita anar a lavabo, si us plau! No pot entrar amb la motxilla i la motxilla no es pot treure amb la capa damunt. Tremola. Està morta de por. 

- És que s'enfada molt - explica.

Quan encara és dins del lavabo   apareix ell. Golpeja furibund el vidre de l'entrada. Xiscla i maleeix com un posses. Mentrestant ajudem a tornar a posar la motxilla i la capa per a la pluja li preguntem si vol que truquan a la policía. La guardiana de l'alberg ha tingut la precaució de tancar la porta d'entrada amb clau. Però tota la façana és de vidre i només una pedrota pot trencar el vidre de la porta.

Ah! - gemeix.

Tota l'escena sembla talment que hi sóc dintre de la peli  "El resplandor". Jo ja començo a marcar el número d'emergències quan la jove em demana que no ho faci. Li pregunto:

- És el teu nuvi? el teu marit?

- No. Només anem junt fent El Camí - em respòn. 

No valoro. No vull valorar.

2017 De Ponferrada a Santiago dia 7 Calvor - Ferreires

 

 

 

 

 

Dia 07/11/2017

Calvor - Ferreires

07:45 Sóc l'última en aixecar-me de l'alberg. Com que em pensava que no aniria gaire lluny he cregut que tan era.

08:15 El camí és paral·lel a la carretera, un xic més alt, com formant un terraple.  Fa molta boira tot i que no és espesa.  Un cotxe que ve de cara fa una frenada i una pitada amb el clàxon. Una cierva que volia creuar fa un saltirol, creu la carretera i també el camí, tot just davant meu. La senyora que conduia m'ha saludat amb la mà, conscient del regal que haviem presenciat.

09:00 Esmorsant en el primer bar que trobo obert a Sarria. Li demano, si us plau, que baixi el volum de la televisió, que estic fins els nassos de sentir mentides. M'expliquen que són catalans que van venir fa 15 anys, que encara tenen un fill a Barcelona, en un col·legi  treballant. Que han perdut clientela amb aquesta història, dels habituals. Que truquen al seu fill, el Lluís, que els diu que no creguin res del que diu a la televisió. 

Paso  per una botiga on compro enganxines. També sabó corporal perquè no en tindré prou, por poc, amb el que porto.

10:15 h M'estic al Pont de pedra, tot just sortint-ne de Sarria, esperant uns "Ohquemacu", càmara en mà, ara tiro cap endavant, ara tiro cap enrere, s'allunyin d'un cop per totes.

Barbadelo. Torno a comprar xuxes. Abdul, el depenent, m'aconsella parar en Morgada i demanar per Noelia, un xic abans de Ferreires. Una parella que diuen viure a Barcelona es queixen  que a la botiga no hi hagi cap banderola d'Uruguai. Em diverteixen. Aprofito per a recrear-me en la botiga de records. És estrany com aquestes botigues són idèntiques arreu, sigui Barcelona, sigui Cambrils, sigui a la sortida de Sarria.

11:15 Entro en un bar que també té alberg. I continuo amb el meu camí.

12:20 Altre bar-Taberna.

El lloc aquell que m'han aconsellat és tancat.

15:15 Una senyora, a la porta de casa seva, ofereix a canvi de la voluntat, productes propis.  M'espero a que dues panfiles acabin de cruspir-se la parada sencera. Segur que no han pagat ni el formatge ni res.  

15:30 Arrivo al bar de Ferreires que és on està la recepció per a l'alberg. Sóc afortunada, m'han donat un llit baix, l'últim que quedava. Falten encara 9 km fins Portomarin i no hagues arrivat de cap de les maneres  abans del capvespre..  El grup és massa nombròs. Dues amigues fan  i refan una de les motxilles. Hi ha un parell de matrimonis. Mitja habitació està ocupada per policies de "maniobres". Per la seva mala educació podrien ser "cortijeros" però tenen tots la mateixa alçada i el mateix tall de cabell així que són polis en jornades/maniobres  de germanor. 

20:00 h He sopat. El brou no era dolent però lluny del de O Cebreiro.  L'alberg hi té habitacións més petites, privades. La propera vegada m'ho plantejaré.

2017 de Ponferrada a Santiago Dia 6 Triacastela - Calvor

 

 

 

 

06/11/2017

Triascastela - Calvor

 

Encara m'he d'explicar que coi ha passat avui. Començem pel començament.

07:15 h Ja estava dempeus. Coi!! Cada dia m'aixeco més aviat. He esmorsat davant del mateix alberg, a O Peregrino. Cafe llet i cock. Un cop he arrivat al meu destí, al final del poble, he decidit anar per Samos per aprofitar que tenen oficina de correus. 

La passejada ha estat d'allò més agradable. Al començament tocavem la carretera pero ben aviat vam començar per un camí, ara pujo, ara baixo, que ha fet que anes molt poc a poc. Molt lenta quan pujo i igualment de lenta quan baixo. Han passat alguns que s'han sorprès de que anès tan lenta pero els he explicat que tenia por de relliscar. 

El camí no és del tot salvatge. Petits nuclis de població. Un parc de circuits per a caminar tot ple de cartells en els que avissen que és prohibit cagar. 

Al bell mig d'una de les pujades hi havia un grup de garrins, jovenets, dic  jo  que són els que utilitzen per a "lacón" . Passo pel mig d'aquells animalons amb testicles gegantins sota la mirada severa del seu cuidador. Ni tan sols el dic bon dia per por d'espantar-los.

Només arrivar a Samos m'he pres un café, per poder utilitzar el lavabo. He intentat anar al monestir, pero un cop allà he perdut tot l'interès i ni tan sols he entrat. 

11:37 h L'oficina de Correus era prop. Paquet per a casa amb coses que no utilitzaré: La roba pel fred però que ahir no vaig utilitzar. A partir d'ara no farà tan de fred. Avui, que pel matí en feia, he comprovat que amb la camisa, el jersei i l'impermeable en tinc prou. He tret els guant i el coll per a completar.

He oblidat completament demanar al de Correus que em selles la Credencial.

Com que he vist que a Samos no em volia quedar he continuat endavant. Cap endavant. Pero a l'hora de dinar no he trobat cap lloc obert o on seure. En un creuament de la carretera hi havia un restaurant que es diu Pontonova, tancat. Una fita amb fletxa al costa del restaurant. I l'he seguit. Aparentment passava per on tocava. 

Una xiqueta asiàtica que haviem coincidit a Samos m'ha adelantat. aixi que anava bé. Oi?

La carretera és estreta i fa una pujada suau, amb molts de revols. Una estatua que representa a Santiago em diu que hi vaig bé. L'abrzo i li demano que em faci arrivar sana i estalvia a on sigui, pero que no sigui a Sàrria. I això és el que ha fet. M'ha fet perdre'm per a arrivar a l'alberg de Calvor. 

Tres-cents metres  més enllà en un restaurant d'una petita localitat dino /sopo "Caldo gallego" i amanida. 

L'alberg de Calvor és petitó. Una dotzena de llits ocupen el pis de dalt. Ocupo una llitera de baix. Sota una cuina equipada i unes taules petites. Dutxa única. Interessant.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 5 Hospital de la Duquesa - Triacastela

 

 

 

Dia 05/11/2017

Hospital de la Condesa - Triacastela

M'he aixecat bé tot i que el senyor gran ha estat roncant geirebé tota la nit.

Feia fred pero no tant així que no he tret ni els guants ni els buffs. I hauria d'haver-ho fet.

09:10  h Alto do Poio. Hi ha un bar amb gos a la porta. em cau simpàtic el gos i entro. No m'aten ningú i la televisió estava a tot volum. Surto.

Estic gelada. Em poso el impremeable, la gorra. Els guants i els buffs estàn al fons de la motxilla i no puc, no vull treure-ho tot. Estic segura que el fred pasarà.  

Camina que caminaràs prop de la carretera per una pista que és d'agrair. Trobo a faltar un esmorsar. demà demanaré una miqueta d'aigua per a esmorsar. Aigua bullint per un tea.

Ha sigut tot baixada. Però he anat tan poc a poc que semblava que pujes. I és que el terra estava tot covert de pedretes relliscoses i em feia molta por relliscar i caure.

Després de la malapasada del grup de Facebook de "Compostela a Santiago" vaig entrar i em vaig esborrar de tots els grups que no són catalans. Ningú fa res per catalunya. Jo n'hi ha prou de tota aquesta pantomima. 

Ja desesperava de trobar un lloc on esmorsar que una veïna venia safates de franbueses. Ha sigut com un regal. 

Cap a quarts de dues ja era a Triacastela i decideixo quedar-me.

Un senyor em diu que agafi el camí de san Xil. Però estic fins els nasos de camins estranys.

Dino a O Escondite amanida i bistec de ternera amb patates. Després he tornat a l'alberg i m'he estat una estona al llit perque tan de menjar m'ha deixat feta un nyap.

Rentadora i eixugadora. He petat el diferencial una de les eixugadores i anem tothom fent cua amb la bugaderia. 

He tingut que fer una nova rentadora perque m'ha fet això de no entrar en un bar per a fer pipi. He aprofitat per a ficar també la roba negra.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 4 Ruitelan- Hospital de la Condesa

 

 

 

Dia 04/11/2017

Ruitelan - Hospital de la Condesa

Boira, més boira i més boira. 

Plou? O és què passo pel bell mig d'un núvol? 

08:10 h Sortida de Ruitelan després d'esmorsar. Quin lloc més fantàstic aquest. Estava tot ple. Li vaig demanar que em mires una ampolla que m'ha sortit en el dit gros del peu dret. M'ha dit que no li dones tanta importància com per posar-li això que hi ha per a les ampolles.

Nota: Estar-se en grup de facebook tot pensant que et seràn útils és una molt mala idea. Anit no vaig tenir temps de fer la traducció de l'entrada habitual que faig al grup "De Compostela a Santiago" i m'an expulsat durant la nit.

Com que sabia que tot feia pujada he seguit el sistema lent (en el que no m'ofego) de deu pasos, una aturada. 

Contaré:

un. dos,

tres, quatre, cinc, 

sis, set, vuit, nou,

deu

STOP

bocanada d'aire

I continuaré endavant sense entretenir-me.

Al Camí hi ha una munnió de gent, una gran serp humana. D'on ha sortit tanta penya? El meu pas lent em fa  quedar enrere. En la pujada, sota els castanyers, una vella cançó hi va a mi. No m'abandonarà en tota la ruta.

"Corazón, corazón, trata d'olvidar...

Al bosc hi ha gent treballant. Què pensaràn aquests treballadors dels pixapins de ciutat que ens creiem tan autèntics perquè fem el Camí?

10:50 La Faba. Paro per a fer un mos. Sortosament porto galetes, aigua, fruits secs i xocolata.

12:30 Bar La Escuela. Prenc café amb llet i aprofito per a posar un segell en un forat de la Credencial que tenia la sensació que es quedaria buit.

En aquestes parades em trobo gent que m'havia adelantat. Si que camino lentament pero quan arrivo on sigui no arrivo tan cansada com per a desfallir i no voler continuar.

En el últim tram m'adelante el grup "amb necessitats Especials" que estaven en l'Alberg Alea de Ponferrada. No m'ha fet cap gràcia però ja em van comentar que probablement farien  15 km cada dia, que és el que estic fent jo.

La pujada ha sigut deliciosa, tots els castanyers amb les castanyes caien. Massa petites, bones per a fer farina. A trams el fang feia difícil caminar sense embrutar-te gaire. Els pas dels tractors no ajuda, fa una pasteta barrejant les argiles amb l'aigua dels tolls. 

És la seva terra, naltros som els invasors.

13:05 h Fita que senyalitza el començament de Galizia.

13:30 O Crebreiro? He arrivat a O Cebreriro pero no ho sé.dono voltes intentant trobar una fletxa gropa que no sóc capaç de trobar. Hi ha un munt de cotxes. Per què hi ha tants de cotxes?

Després d'adonar-me  de que aquella creu de pedra devia ser un lloc important vaig optar per a tornar a on s'acabava el camí. Aviat va venir gent i els vaig seguir arrivant, finalment, a la població.

Mentrestant la boira ho invaeix tot. Encara no tenia gana i tot que em vaig prometre que si estava a les dues a O Cebreirodinaria allà, vaig continuar el meu camí.

Vaig passar de les botigues de records perquè no em venia de gust comprar res. Estic intentant controlar les despeses innecesàries i passo de cloïses ja siguin naturals o de peltre.

De O Cebreiro sortien dos camins. Un, el recomanati un altre d'alternatiu. I... com no? He agafat l'alternatiu. Afortunadament, al segon senyal he vist l'errada i com que encara estava en O Cebreiro m'he quedat per a dinar, i després de dinar ja decidiria. 

De tornada al nucli urbà em trobo a un senyor que em pregunta quin dels dos camins seria el millor: el recomanat, paral·lel a la carretera, o l'alternatiu, pels cims. No he sabut que dir-li però l'alternatiu em semblava més bonic i així s'ho he dit. 

14:00 Dinar a Meson Anton: Caldo Gallego, vi de la casa i formatge de O Cebreiro amb mel 9,20 € Sec, sense trauma a la taula d'un matrimoni que haviem coincidit en la pujada (per afinitat en l'edat). Xarrem agradablement. La televisió no té volum i em sembla que tenien el canal Discovery.

Em trobo dins el meson dos viatgers que hem coincidit un parell de vegades en albergs. També el grup amb necessitats especials. Decideixo fugir cames ajudeu-me només acabar de dinar. Sobre les 15:20 h 

Alb la boira decideixo agafar el camí  paral·lel a la carretera. Fa baixada.

16:50 h Alto de san Roque. Boira i pluja freda. Porto jersei però no hi ha prou per a la pluja. En Liñares plou tant que trec el carret i el impermeable Encara la capa no. Continuo pel bosc, tot seguint el caminoi on hi ha de tot, granotes incloses. Això de ser paral·lel a la carretera és un dir. La carretera és baix. 

La boira és espesa. Em reconforta porta llums damunt, la blanca davant, la vermella rere. Finalment Arrivo baix, tot just quan he creuar la carretera per a anar-hi a Hospital. Recolzada sobre un mur de pedra passa davant meu un caminant, com una excalació. Porta roba esportiva i arrosega un carretó, una d'aquestes motxilles amb rodes. Quan sigui gran em compraré una d'aquestes, i així poder continuar fent caminates.

Amb dificultats arrivo a Hospital, on una veïna em dona la seva afectuosa benfinguda. Divertida ha esperat una estona fins que he fet la pujada que porta a l'alberg.

18:00 h Albert de la Xunta. Només som tres. Hi ha rentadora i eixugadora. No sopo. Baixo al bar i em prenc una cervesa sense alcohol i una reció d'empanada. Després m'estic una estona escrivint i contestant al mòvil.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 3 de Pieros a Ruitelan

 

 

 

Dia 03/11/2017

 De Pieros a Ruitelan

Plou.

Quan sortia de l'Alberg plovia però només deixar la població i arrivar a la carretera va deixar de ploure. 

El camí més curt passa per la carretera pero jo he optat per anar per Valtuile de Arriba. Es una pista de pizarra i altres pedregotes, fins i tot restes de runes. Li confereix una tonalitat blavosa que contrasta amb les vinyes a la tardor. És com si camines per dins d'una pintura.

A l'entrada del poble, des de lluny, em ve a saludar una gateta d'uns sis mesos, miulant desesperada. No porto res que li pugui donar de menjar. Deu associar els caminants amb el menjar. Pobrisona, m'ha fet coseta deixar-la enrera perquè m'ha seguit durant uns metres.

Després de la població tornes als camps de vinyes i, de tard en tard, avellaners de rivera, perals llindaners i un pel abandonats. 

10:30 h Villafranca del Bierzo. Només arrivar, al bar El Castillo m'he pres un café llet amb un croissant. El cambrer m'ha regalat una llaminadura: un núvol cobert de xocolata. 

Després he continuat el camí però tocava tota l'estona per la carretera. Han habilitat un carril pels caminants en un costat de la carretera separat amb un mur de formigó per a la seva protecció. Monòton pero agradable.

14:00 h Trabadelo. Quan he arrivat a Trabadelo ja eren les dues i volia seure per a dinar però el que semblava ser l'únic restaurant del poble estava habitat per algú sord, perquè tenia la televisió a tota hostia. Els parroquians cridaven tan com la televissió. Tot just quan sortia cames ajudeu-me, que entraven uns Guardies Civils. yuyu amb els picoletos, terra pel mig.

Passades les 16:00 h Hotel de Valcarca.  Feta un nyap, ja eren més de les 4 de la tarde, he entrat en el Hotel/benzinera/botiga/restaurant Valcarca. He aprofitat per a anar-hi al lavabo, que ja no podria més.

Entrepà de truita a la francesa (el pà un xic eixut, sense tomaquet ni res que el faci comestible) i una cervesa sense alcohol.

19:00 h Ruitelan. La xiqueta que netejava els lavabos al restaurant em va vendre que Ruitelan era molt a prop pero jo he arrivat que ean les 7 de la tarda. Demà el recorregut és de 10 km fins O Cebreiro però tot fa pujada. El problema és que ningú es vol quedar a O Cebreiro.

Els encarregats amablement m'han recordat que he sigut un xic imprudent arrivant tan tard. Afortunadament porto llums senyalitzadores damunt, una blanca al davant i una atra de vermella darrere. Les petites llums que venen per a bicis van perfectes per a aquests usos.

Estic reventada. Només espero a que el mòvil s'acabi de carregar perque prefereixo tenir-ho tot controlat prop de la motxilla i no deixar-me el mòvil al menjador d'alquest alberg o de cap altre.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 2 de Pontferrada a Pieros

 

 

 

Dia 02/11/2017 

De Ponferrada a Pieros

M'he aixecat abans de les 7:00 h  pero he tingut que esperar a les 7 per a poder sortir.

No he pogut dormir, no m'he pogut pujar a la llitera i m'han tingut que canviar el llit. Quan he arrivat he tingut que fer tots els endreços al passadís. Bé per l'alberg, molt amables les mestreses que ho porten, malament per l'experiència. 

Què he après? Primer: No caminar de nit. No importa on, però a partir del capvespre ja has d'estar en destinació, sinò, agafa un taxi. Segón: No tens catorze anys, ja no saps ni pots dormir en la llitera de dalt. Encara que poguessis pujar  tú t'aixeques un parell de vegades durant la nit a fer pipi. De debó pots estar a la llitera de dalt com una adolescent?

Només sortir he vist motxilles a la cafeteria Liebana i allà he parat. I m'ha anat d'allò més bé perquè a l'alberg no he parat a fer les meves coses.

08:00 h. Pontferrada. He esmorsat i ja frisaba per per començar. Tot i seguint les instruccions de Gronze he donat molta volta. Quan finalment he entrat en el primer senyal ja havien passat dues hores i estava reventada.

Nota: Des de el centre de Pontferrada hi ha 3 línies d'autobusos urbans que et deixen fora de la ciutat  (Cementiri és la parada) on tot just comença el Camí.

10:30 h. Columbrera. Com que estava tan cansada vaig parar en un alberg-bar. A  més em pensava que tenia ganes pero no he fet res. 

12:00 h. Camponaraya. Més endavant torno a parar en Viñas del Bierzo i em prenc un vi amb tapa. No m'estic gaire. Ja és migdia i encara no he sortir de Pontferrada. Continuo però no segueixo recte sino que tiro cap a l'esquerra. Ja m'he perdut. Arrosego a una altra caminant que te el bon judici de recular i tornar al camí bó. 

Jo no ho faig. Tiro cap a la dreta tot pensant que en algún moment trobaré el camí. El primer dia i ja estic reventada, morta de calor i perduda.

Continuo i remolonejo. En un racó, amagada rere unes branques, sec damunt unes pedrotes. Sento veus i un parell de caminants s'apropen per la meva esquerra. M'adelanten i els segueixo fins arrivar a Cacabelos, on he anat al lavabo perquè ja no podia més.

Em recordo de "El Hobbit" quan Bilbo a la cova de les Muntanyes Grises tot s'espera a que hi passi algú per a seguit-lo fins a la sortida (o és el Palau del Rei Elf a Bosc Negre?).

15:00 h. Cacabelos. He pensat que em quedaria al restaurant. L'ambient era fastigòs. He demanat una amanida i  m'han servit una sopa de vinagre. Incomible.  L'he deixat sencera i m'han clavat 10 euros.

Nota: "metedura de pata" com que he anat al lavabo he pensat quedar-me a dinar. Lloc: "La Moncloa" Preu del menú 25,00 € Ambient: fastigòs. Menjar: Cap ni un dels menjars ofertats és aceptable. Ni els gossos se'ls menjaria. l'escusa? M'ha enlluernat l'entrada, amb aquella botigueta tan coquetona i l'espai amb arbres. He de prendre el costum d'apuntar a quins llocs no de d'entrar quan preparo la nova jornada.

Comença a ploure. Fugint d'allà i a mig camí de Vilafranca del Bierzo m'he quedat a Pieros, un alberg coquetó però que està ple a vesar. Ocupo l'últim lloc lliure. No hi cap ningú més. LLitera de baix. 

Sembla molt absurd que m'hagi quedat aci, a l'alberg, en xancles i pijama, pero podria ser que no hagues pogut donar cap ni un pas més.

Dec ser la més gran. Hi ha un basc, Iñaki, que és el tercer cop que ho fa. També han vingut els dos italians que aquest matí, quan estava perduda, han aparegut pel Camí i els he seguit.

 Em sap greu per una xiqueta que hem coincidit al camí,  semblava amb ganes de conversa. L'he dit que ens veuriem a Vilafranca pero he recordat que a Cacabelos, a l'alberg municipal deien que el de Pieros era obert.

Ha començat a ploure, no gran cosa, pero és capvespre i  de l'últim que tenia ganes era d'arrivar a Vilafranca de nit.

Albergue Pieros

c/ del Pozo, 15

24547 Pieros (León)

Sopar:

Ous amb pebrots escalivats.

Cuscús amb esberginia, ceba, i diferents  ingredients

Yogurt amb plàtan i mel

He dormit com una soca.

Nota: M'obliguen a deixar la motxilla a l'entrada, dins d'una bossa de la brossa. El motiu? Ves a saber on ha estar la motxilla i podria portar viatgers indessitjables que podrien infectar l'alberg. No m'acaba d'agradar aquests sistema. Acepto. Casa seva, normativa seva.

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 1 Arrivada a Pontferrada

 

 

 

 

Dia 01/11/2017

 

 

Tarragona

Estació del Camp 10:07 h.

---> Pontferrada 

al voltant de les 20:00 h. 

El tren passa per Lleida, Saragossa, Pamplona, Vitòria, Miranda d'Ebre, Burgos, Palència, Sahagun, Astorga i, finalment, Pontferrada.

Ennuvolat.

Viatge en tren feixuc i llarg. Al final, un parell de yayos que anaven a Ourense, ves a saber perquè, m'han dit que no duraria ni deu dies. Serà veritat?

Albergue Alea

c/ Teleno, 33 Pontferrada

987404133

reserva feta a través de @mail.

 

Camino per la ciutat. Les indicacions del plànol són  estranyes. Porto més d'una hora caminant i encara no estic a menys de 500 metres de l'alberg. En una carretera fosca, prop d'una benzinera el "maps" m'indica que estic a tocar. Un jeep s'atura al costat meu. No hi veig qui va dintre. Què em volen? Sembla com si s'oferis a ajudar-me. No entenc res del que diu. 

No sé com trovo el que busco. Estic a l'alberg. Arrivo cap a les nou, cansada i enfadada.

Com que he arrivat tant tard he sopat un entrepà que em quedava. Tanquen a les 22:00 h. La primera intenció era anar des de l'estació fins a l'alberg en taxi. No sé perque no ho he fet. Volia caminar? Quina errada més gruixuda.

L'alberg és tot ple. Hi ha un grup variat de persones que aniràn amb un cotxe de suport. Porten dos o tres monitors. Molt de xivarri que de cop es talla. Ja hi són tots al llit?

Minuts més tard hi vaig cap a la meva llitera. Merda!! No sóc capaç de pujar-hi. Quan vaig reservar la plaça ja em van avisar que era una llitera de dalt. Per què vaig dir que no hi havia problema?

Surto al passadís. Tot està en silenci. Minut que passa empitjora la situacó. Sóc incapaç de pujar a la llitera sense fer soroll o trepitjar la cara d'algú. Baixo al saló i em quedo dormida a un dels sofas? Merda!! Estàn ocupats. Dormo a les escales?

Un senyor surt del dormitori. No és un monitor però s'ofereix per a camviar les lliteres. Ell si que sap pujar dalt. 

Massa llitera per a tan poca habitació. Com és habitual en mi sóc incapaç de dormir.

 

Escales

 

 

 

 

 Ha sorgit en mi la necessitat de fer el Camí de sant Jaume. És una necessitat física, real. Vital.

No només necessito airejar-me i sortir de casa. Es que torno a baixar les escales graó a graó.

 

 

Un dels molts avantatges que vaig gaudir quan en vaig fer el Camí al 2017 va ser que, a la tornada a casa, podia baixar les escales amb normalitat. Feia anys que baixaba amb por. Amb molta por. 

Por de relliscar. Por de caure escales avall.

Però, Oh, miracle! En sóc capaç de baixar les escales d'una altra manera que no sigui posar el peu en el següent graó un cop he assegurat el graó anterior. 

 

 

 

 Vull recuperar el Camí del Nord que no vaig ser capaç de finalitzar al 2019.

Al 2019 em vaig quedar a Villalba. Només a 100 Km de Santiago. Estava farta de pluja i de marrades.

Vull acabar aquest Camí del Nord retomant-ho des de  Ribadeo, aquesta meravellosa ciutat que no vaig gaudir llavors. Ho tinc programat per a Setmana Santa del 2022. Ara a l'octubre no hi vaig perque és tot tancat. La meva intenció és aprofitar l'apertura dels albergs  que   es produeix cap a Setmana Santa.

 

A veure si les farmacèutiques deixen de treure malalties per tal de guanyar diners.

 

Nets

 

 

 

Si el teu pare és un "fill de puta" 

jo què sóc?

Una "neta de puta"?