2025 De Lisboa a Santiago dia 25: Santiago da Costa - Viana do Castelo

 

08/12/2025

Em desperto aviat. Tan de bo pogués mantenir aquest horari a casa.

Previssió: Santiago da Costa --> Ultreya 16,3 km. Hi ha un autobús a les 09:13 h. número 120. Baixar en Esposende. Estar a l'aturador, cap a les 09:00 perquè passen abans.

07:30 h. Aixecada. Tinc molt mal de cap. Potser la beguda de coco d'ahir no em  va anar bé. Dutxa.

08:15  Surto de l'albergue.

08:48 Parada bus 120. Com que encara és massa aviat comprovo si hi ha una parada més enllà i camino per la carretera. Aviat trobo una el porticó adient. Millor que on era. 

Torno a comprovar els horaris. Ara Maps em diu una altra cosa. Fins a les 09;38 h. 

09:21 h. Al costat hi ha una cafeteria "Café López" on prenc un café llet i una madalena. És el primer  cop que quan dic:

- Catalana.

No contesten: 

- Ah! Espanyola.

Es d'agrair. Li comento això dels horaris i em diu que els festius els horaris canvien. Es normal. No recordava  que el 8 de desembre és una festivitat religiosa en els països catòlics. 

09:38 Bus 120 Esposende està a tocar. A mi em va bé aquests 6 o 7 km. que no faig. L'autobús em deixa ben al final de la ciutat. Aprofito per anar per la carretera. Continuo malfiant-me dels Camins perquè plou tots els dies.  El Camí va per la costa i la carretera va paral·lel. Mentrestant hi hagi vials a les carreteres aniré per la carretera, sense tolls. 

En Marinhes es troben tots dos, Camí i carretera. Faig unes fotos. Prop hi ha la casa de la Creu Vermella. Hi ha una cerimònia oficial. Tots van amb els millors dels seus somriures i vestits amb els uniformes ben polits. Aixequen banderes allà al pati. Mentrestant m'apropava sentia com cantaven noms i reconeixements. 

Quan sóc prop m'adono que he cridat l'atenció d'un home. La clau de l'alberg està allà i, encara que es aviat, podrien pensar que en vull anar. Acelero el pas per a allunyar-me. Totes les ambulàncies estan ben aparcades, en ordre, enllestides per al dia tan solemne.

Bar Bon Mar. Entro només perque he vist que posen segells. En una taula quatre homes grans seuen i discuteixen. En un racó hi ha una oficina de loteria. Gairebé tothom que entra va allà, a per rasques.

Demano un suc i un pastís de nata. Quan pago demano el segell. Ho té amagat en un calaix i el dol haver-ho de treure. 

Continuo per la carretera i aviat em surt una senyora tot avisant que per la carretera no, que és perillós. Que hi vaig pel Camí. L'agraeixo el consell i vaig pel Camí. Però quan el Camí s'adentra i no va paral·lel a la carretera torno. Avui és festiu. No hi ha camions. No vull anar pel Camí tot ple de tolls.

Aviat arribo a Antas, on està l'alberg Ultreia.  És massa aviat per a mi i reculo fins a la Pizzeria Mònica. Es plena a vessar. Demano una amanida sense vinagre. Totes tenen com ingredient estrella una vinagreta i com regal toppings balsàmics. Em serveixen l'amanida crua. No m'ofereixen oli, ni maionesa. Què cutres. Quina pena. 

15:00 Alberg Ultreia. Torno a mirar les instruccions al Gronze i Booking. L'aspecte de que per allà no ha passat ningú en dies. És a peu de carretera sense espai per mantenir-se dempeus ni cinc minuts. El restaurant està a punt de tancar. Amenaça pluja. 

Torno a correcuita abans de que tanquin per a passar pel lavabo. A la sortida em pregunten si sé on dormiré. Els dic que si. Quan torno al costat de l'Alberg no m'aballeix esperar fins a les 16:00 h. Al jardinet de darrera de l'alberg hi ha seients confortables, sota teulada, i jo mullant-me a la carretera sense poder accedir a ells.

L'altre alberg, Dom Nausti és a 3 km. I perquè no? Al començament el Camí semblava una cosa, suau i ben marcat, i d'alguna manera em vaig alegrar no haver seguit el consell de Maps que em feia anar per la carretera un bon tros.  Què equivocada estava.

Aviat es va pressntar el veritable camí, cap amunt i cap avall, un veritable camí de muntanya. I no només un viarany cap amunt i avall, relliscós, sino les pedrotes. De cop i volta em trobo unes pedrotes gegantines. Què fer?  Fins i tot en una em vaig treure la motxilla, deixant-la al terra perquè si m'inclinava el pes tirava de mi. Com vaig xisclar. És ben segur que en tota la vall es va sentir els renecs.

 

Un superades les pedrotes vaig arribar a la zona del Castell de Noiva, a l'Alberg Dom Nusti. No només estava tancat sinò que el telèfon no contestava ningú. Al Gronze deien que llogaven habitacions privades. Però no. Després de mirar i remenear en el Maps hotels ho deixo tot per perdut. Aviat seràn les cinc, la hora que es fa de nit. 

16:30 Albergue Dom Nausti. Cap senyal. Tot tancat. Truco i el telèfon diu que el número està desconnectat. 

Després d'uns minuts determino anar a Viana do Castelo. No vull anar a l'Alberg perquè em sembla que ho porta  l'antic amo del Magallanes, o això em va semblar entendre al 2018. 

Escullo un hotel amb noms diferents i preus que pugui allunyar-me de la historia aquesta. No m'està funcionant bé qualsevol cosa que tingui a veure amb nostalgies. Miro Maps i m'indica el camí cap a la  carretera i agafar el 120 fins a Viana. 

17:30 Abans de buscar per un camí que no sabia si estaria poc o no i arribar a una carretera de nit trec de la bossa llums. A dos quarts ja estic a la carretera i encara falta mitja hora per al bus. El Maps indica un lloc un xic estret. He estat a punt d'anar fins a la propera parada d'autobús. Només el fet de ser de nit i el voral tan estret m'ha tirat enrera. D'un fanal penja un llum en el que es llegeix "Bones Festes". M'estic all'a, esperant que la llum m'il·lumini un cop passi l'autobús.

Mitja hora esperant al costat d'una carretera sense vials dins d'un espai semblat a un petit prat entre la carretera i el boscam. Aquell petit prat no sembla massa trepitjat. Cap a tres quarts, intrigada, m'apropo a una llumeta vermella, a tocar dels arbres.  És una espelma i és una ofrena a una imatge de la verge de Fàtima. Il·luminada amb el llum del front que porto la petita capella, blanca, amb la figura blanca, transmet tanta pau i serenor que desitjaria ser catòlica i creure per fer una oració allà mateix. 

18:05 L'autobus passà, tan ràpid, que ni el veig i gairebé em deixa a terra.  Mentrestant esperava m'he dedicat a contractar un hotel. Poc després, en la següent parada, puja un  home. S'ha estat esperant comodament en aquests cubículs amb sostre, sense mullar-se.  Només pujar fa una trucada amb els micròfons oberts i comença a discutir sobre si el llenguatge d'algú  és portugués, i per tant, se l'enten quan parla o es brasiler o, com ell l'anomena, portugués-americà, la mitja hora que es trigar en arribar a Viana. 

18:35 Arribo a Viana do Castelo. Des de la parada d'autobús fins a l'Hotel hi ha pocs minuts. Plou. Una jove em pregunta si cerco l'Albergue i li dic que no, que vaig a l'Hotel. L'agraeixo l'amabilitat. 

18:45 Hotel Flag. Estic molt cansada, reventada. Només que vull allitar-me. No em vull treure roba. Si faig el que sigui, no serè capaç de moure'm del llit. 

20:00 Restaurant asiàtic Glamur Sushi. Gairebé davant de l'Hotel. I si, és de sushi. No m'ho puc creure, un dels millors buffets lliures de sushi on he estat ultimament. Pago amb targeta perquè gairebé m'he quedat sense efectiu.  Al seure a taula el cambrer em va portar coberts i agafava els pals.

- Eh! No.

Es va quedar tot sorprès. A banda d'això tot bé. 

21:30 Dutxa. El cos m'ho reclamava. Ja em tornaré a dutxar pel de matí si m'aixecava apestosa. 

2025 de Lisboa a Santiago dia 24: Vila do Conde - Apúlia

 

07/12/2025

Vila do Conde. Ahir al vespre em vaig entretenir en comprovar els quilòmetres entre alberg i alberg. Des d'Oporto hi ha un alberg cada 6 0 7 quilòmetres fins i tot ara, a l'hivern. Això consultant la guia. 

Molts tanquen a finals de novembre però queden d'altres oberts. M'adono que el problema rau en saltar-se albergs que vols visitar. Amb tot noto el cansanci. Ahir em feia mal tot, l'esquena, els braços, els talons que ja estan al seu límit. 

Programa per a avui:

Fins a Aguçadoura -> bus 3301 a les 09:03 al costar de l'alberg i des de allà decidir.

07:00 Aixecada. Porto estona desperta. I estic segura que als companys d'habitació també els passa. Remoloneo esperant que marxin i quedar-me sola i tranquil·la. Pujo al pis de dalt a dutxar-me. Hi ha una clau a la porta que utilitzo. Farta estic! Només som  quatre i cada cop que vull fer alguna cosa allà que els trobo. Que no hi ha un altre moment per a entrar al bany només que quan jo hi sóc?

08:00 El personal de neteja entra quan jo encara guardava coses a la motxilla. No em quedo i encara falta una hora per a que passi l'autobús. El forn-pastisseria de davant de l'alberg no és obert. 

Miro el Maps i comprovo altre cop el sentit del recorregut de l'autobús. A mig camí de la següent parada hi ha un café on entro. Café llet i croissant. M'agrada aquest local.

Surto massa aviat. L'altre aturador del bus està a tocar. M'he d'esperar quinze minuts.

09:05 Bus 3301 Va mig buit. És un d'aquests autobusos interlocals però com que encara estem a Oporto deu considerar-se urbà.

09:51 Praia Estela. El conductor em porta fins on hi ha una entrada al Camí. No m'abellia fer el camí per la platja i jo havia demanat una aturada abans, al poble. Em trobo que em fan favors no demanats. Fa molt de vent i els meus cabells repiqueteen sobre la meva casa. Molt molest. 

M'adreço a Apúlia i des d'on sóc el camí més ràpid és el Camí oficial. La passarel·la de fusta damunt les dunes és agradable. Només cal evitar relliscar i caure. Faig unes pases curtes per por a que el peu de davant rellisqui i em quedi tirada amb una mala postura al terra. És esgotador. 

Al mig de la platja les indicacions del Camí em porten per la meva dreta i l'aplicació del Gronze em diu que continuí per la passarel·la. Evito seguir les fletxes perquè al Maps em mostra un espai sense urbanitzar i ja em vaig trobar al bell mig d'un canyissar, ofegada per les plantes, al 2018 tot seguint les fletxes indicadores. Sec una estona en un seient, allà, a la bifurcació.  

Un grup de dones apareix del camí senyalat per les fletxes. Intento no mirar-les. Rere apareix un home que em saluda:

- Hola peregrina.

- Bon dia - que contesto.

- D'on ets? - pregunta.

- Catalunya - que contesto.

- Espanya.

- Catalunya. 

Seguit una pregunta sobre per on aniré, o alguna cosa aixi. 

- Dubto sobre si caminar sobre els tolls o continuar per la passarel·la. 

Llavor li ensenyo l'aplicació on indica seguir per la passarel·la. riuen amb l'acudit i marxen. La passarel·la està relliscosa i és esgotadora. Però em temo aquests costums dels traçadors de camins de traçar sempre per llocs impossibles de caminar.

12:00 Apúlia. Prop de l'alberg Santiago da Costa. És massa aviar. Estic esgotada. Em faig pipi. No puc més. Hi ha un restaurant tot just a la porta, restaurant Solar. En tot el camí no he trobat un lloc on entrar i poder fer pipi. Deixo com puc la motxilla a una de les cadires de la terrassa i entro desesperada. 

Quan surto tot està mullat. La cadira on havia deixat la motxilla tenia un petit basal d'aigua i no ho havia vist. Necessito deixar la bossa petita damunt d'un taula i esta mullada. Les cadires, totes estan mullades. 

Mentrestant estic allà, a la terrassa, un del cambrers surt i comença:

- Englis?

- Germany?

- Fran....

-No Englis - replico.

- Ah! Espanyola - amb un to de despreci massa intens. 

Llavors passa a explicar-me que no serveixen cerveses, ni tapes, ni cafés. Suposo que volia dir-me que aquell dia no feien això a la terrassa. No parava de xerrar.

Jo només intentava dir-li que només volia tenir les mans lliures per agafar el mòbil i la llibreta i que per això havia deixat la borsa damunt la taula.  Intentava dir-li que després dinaria, un xic més tard. Però aquell home continuava informant-me de que allà no servien, tot preguntant-me què és el que volia fer i sense donar-me l'opció a respondre'l.   Molt desagradable. Molt humiliant.

- Disculpa, disculpa, disculpa.... - tot recollint les meves coses i amuntegant-les damunt del mur de la casa del costat. 

M'he estat una bona estona. Fins i tot vaig entrar en Maps i he escrit una resenya. 

Miro el següent alberg. Tot just a Escocende. El cas és que aquest nom em sona molt i no sé exactament que va passar. He de llegir les meves memòries. 

Miro si hi ha un  autobús. Si que hi ha. Tinc temps de sobres. Pel camí trobo un Alcamp obert. Entro i compro. Estic esgotada. La carretera de pedres no facilita  caminar.  Diu el Maps que passa a les 13:12 h. Quan són les 13:08 veig passar un bus. Estic a pocs metres però el bus ha passat abans. Maps ja avisa d'aquests contratemps. 

13:10 Parada Bus. Es diumenge i segura, segurissíma que el bus que he vist passar era el que volia agafar. Em quedo uns minuts. El vigilant del magatzem del costat de la parada surt mentrestant sóc allà. Després d'uns minuts torna al magatzem. Em vigila. Torna a sortir i es queda a l'altre costat del carrer mirant-me. Només fins que jo començo a caminar de tornada al poble no marxa del tot.

14:00 Alberg Santiago da Costa.  Arribo tot just. M'espero a la porta. Envio un missatge i l'hosteler arriba. Xarrem una estona. Molt agradable. Quan marxa, dino. I després em quedo postrada al llit. Esgotada. No sé si he dormit.

17:30 M'aixeco. Em prenc un tea. Començo a escriure.

19:00 Passa l'hosteler i em recomana visitar un alberg. No és dins del llistat previst. Refer llistats sembla ser la meva especialitat. 

He llegit el diari del 2018 i Esponsende és aquell lloc que l'alberg tenia la llitera dalt. Després em vaig quedar a l'alberg Dom Nausti. 

Comprovo si continua existint i està catalogat com pensió.  Decideixo no passar per allà. La mania meva de recordar vells llocs m'està portant molt males experiències. 

He refet la ruta seguint els consells de l'Hosteler i guanyo un dia. Continuo en un dejà vû  continuo.

2025 de Lisboa a Santiago dia 23: Labruge - Vila do Conde

 

06/12/2025

Labruge. Vaig estar-me a la cuina una bona estona. I tot que no volia rentar roba al final ho vaig fer, quan ja passaven les vuit del vespre. Ho vaig fer així per a estar-me amb la samarreta de dormir. Havien posat la calefacció al dormitori. Esperar la bugada va ser fàcil. Tenir els endolls prop del capçal del llit va facilitar carregats el mòbil i la bateria externa pel de matí. 

Projecte: de Lagruge  a  Vila do Conde (10,70 km.)

de Vila do Conde a Aguçadoura (10,50 km.)

07:30 Aixecada. Dutxa amb dificultats. Tot just que havia decidit sortir per la porta que em trobo amb ganes de passar pel lavabo. Recullo els pals per si de cas plou poder portar el paraigües. 

08:30 Surto de la'alberg.

O Pardal tot just al costat, demano un café llet i un croissant. Tant la guia com l'aplicació et direccionen cap a primera línia de platja. Jo intento anar en línia recta cap a Vila do Conde i serà per la carretera. 

Passo per la població de Vila Cha. Una senyora em fa entendre que el carrer cotinua i arriba més enllà. Però un cop s'acaba la població en línia recta només puc caminar per la passarel·la de fusta vora el mar. 

Així ha estat fins a Praia de Arvore que ja no podia més i he vist que potser hi havia un recorregut més resguardat.  A l'aplicació surt continuar per la passarel·la de fusta  però només trobar-me una avinguda fins a Azurara he vist un avís de que aquell és el Camí, el primigeni. 

12:10 Azurara. Ho de de comprovar perô va ser prop d'aquí que vaig baixar del metro en el 2018, prop de l'esglèsia que vaig vaig dinar. És massa aviat encara. 

13:00 Vila do Conde. Al costat mateix de l'alberg de Santa Clara  hi ha un restaurant amb Menú peregrino. Entro al Saura Cool. He demanat mitja ració i m'han posat una sencera. M'han enganyat perquè després l'han cobrada. 

14:00 Albergue. Plou molt i estic esgotada. Si l'alberg no hagués obert m'hauria marxat en autobús fins a Aguçadoura, a 10 km.  M'he quedat sense billets de cinc i em fa ràbia. Si passo per una bugaderia intentaré bescanviar un billet de 20 per monedes. He gastat massa billets petits a Espanya. Els hauria d'haver reservat per el Camí. 

18:00 A l'alberg. He berenat-sopat un pastís que no m'ha agradat. Hi era un d'aquests pastissos tan bonics que tenen massa mantequilla. L'he comprat perquè els de crema no m'acaben d'anar bé.

M'he passat per una d'aquestes botigues multipreu prop de l'alberg. També hi tenen productes alimentaria. Els he trobat cars. Al taulell un home ha començat a picar la fusta amb força. Em volia fora de la botiga? Al supermercat del costat he comprat unes galetes de xocolata. No estic menjant bé. No és que el menjar sigui dolent, és que és molt desigual.

Quan he sortit a buscar una bugaderia, tot just a la porta de l'alberg,  un home passava: capelina, bastó, motxilla d'expert. L'he cridat però no m'ha sentit. L'he seguit i l'he tornat a cridar però no m'ha sentit. L'he vist consultar el mòbil dos o tres cops. Anava molt ràpid. Al carrer hi ha senyals de per on passa el Camí i ell no les seguia. Deu ser com jo, un que busca sempre el camí més recte? Finalment m'he adonat que seguit-lo no serviria de res i he vist com va desaparèixer més enllà sota la pluja.

Em comenta l'encarregada d'aqui que possiblement buscava l'alberg de Póvoa de Varzim, l'alberg on vaig estar al 2018, però a mi em surt tancat.

A la bugaderia no he trobat el que buscava. No hi havia màquina bescanviadora de monedes. Oblido comprar pa quan esmorzo. Un pa i una llauna de sardines em poden salvar un sopar o un dinar. Estic farta de gastar diners en coses que no m'agraden. 

2025 de Lisboa a Santiago dia 22: Oporto - Labruge

 

05/12/2025

Oporto. L'hotel divertit també té un entorn divertit. Un local proper, a la mateixa illa, amb uns aïllaments minsos, va emetre música fins a dos quarts de tres. Un altre dia no m'hagués importat, ben segur que estaria fent coses, però anit em feia por que avui em quedes dormida més enllà de les nou del matí. 

Un cop he passat per recepció i he pagat els dos euros de  la bossa de patates d'anit m'he acomiadat de Robbi a l'entrada i he marxat.

07:30 Aixecada. Dutxa. Passo pel lavabo. Surto de l'hotel.

Vaig a esmorzar amb ganes de dolç. Café llet més cook amb crema. Torno a comprovar els autobusos. És un xic confós perquè hi ha un munt d'ofertes. El Maps m'indica les opcions però no acabo d'entendre quina és la millor. 

De totes les opcions pujar primer a l'autobús 601 és coincident. Baixo on Maps em diu que enllaça amb el 508. A l'aturador em quedo palplantada, tot esperant l'altre autobús. Fins que no ha passat l'hora no m'adono que he de creuar el carrer. Només han sigut uns minuts. Alguna cosa em diu que he perdut l'enllaç. Maps ja adverteix que pot haver disparitats entre l'informació i la realitat. 

Llavors inicio la ruta com si hagués d'anar a Cabo do Mondo caminant. Aviat em trobo amb uns quants comerços, un d'ells un Mercadona on entro la lavabo. A la sortida torno a mirar el Maps. D'una cantonada a una altra, d'una vorera a una altra, la informació pot canviar. Camino fins al 5001 i poc després passa el bus que em porta fins a la platja. És tan bonic!

Estic esgotada. La bossa em pesa molt.

13:00 Cabo do Mondo. Dino en un lloc anomenat Costa Café. Plat combinat amb patates i amanida amb beguda són vuit euros.

Continuo caminant. L'alberg no és lluny però jo estic exhausta. Rebo un wassapp de la senyora de Coimbra. Espero a arribar a l'alberg per a contestar. 

És gegantí. Estaré sola. Hi ha rentadora i eixugadora. Ja es nota que és un altre tros del Camí.