Love Actually

Doncs si.

Hi ha dies que em ve de gust veure pel·licules embafadores fins a fer-me mal als queixals.

Pelis ambiendades en Nadal i no m'importa
2003

Es pot saber on t'has ficat?

Al cap de quaranta minutos, la veueta de dins el meu cap cridava:

- Es pot saber on t'has ficat?

Vaig intentar no escoltar-la, cantussejar alguna cosa mentre caminava, però va resultar que era massa difícil cantussejar mentre esbufegava i gemegava agonitzant i feia el que podia per seguir lleugerament incorporada mentre també intentava avançar i em sentia com un edifici amb potes.  Conscient d'això, vaig mirar de concentrar-me només en els sorolls que se sentien: les meves passes contra el terra sec i rocós del sender, les fulles i les branques seques dels arbustos baixos que el vent calent feia bellugar, pero no podia. 

La por, en un grau molt elevat, sorgeix de les històries que ens expliquem a nosaltres mateixos, i per tant vaig decidir explicar-me una història diferent de les que s'expliquen a les dones. 

Vaig decidir que no em podia passar res. Que era forta. Que era valenta. Que res no em podia vèncer. El fet d'insistir en aquella història era una manera d'enganyar la ment, però en general va funcionar.

Cada vegada que sentia un soroll d'origen desconegut o notava que alguna cosa horrible començava a penetrar en la meva imaginació, ho apartava. Senzillament no em permetia tenir por. La por porta més por. La força porta més força. Jo volia tenir més força.   I al cap de no gaire vaig aconseguir no tenir por de veritat.

Cheryl Strayed

"Salvatge. Un viatge pel sender la cresta del Pacífic"

2013

Traducció: Anna Turró

Angle Editorial