Cordelia era tonta.
Quan el vell rei Lear va passar prop d'on era ella, desahuciat i cec, hauria de haver-li engegat a dida.
Jo hagues dit:
- Ves't-en a la merda, vell xaruc. Ara els meus deures són envers el meu marit i els meus fills. ¿Ara vens a destrosar casa meva amb la teva bogeria? ¿No tens prou amb el que em vas fer?
Aquests dies estic fent de Cordelia i no m'agrada gens.
Ho penso deixar còrrer.
