Per que fer el camí de sant Jaume durant l'hivern?

Per que està de moda.

M'explico: 

El camí de sant Jaume és turístic.

No hi ha res dolent en el turisme. 

Espanya viu del turismo.

Espanya no te industria, no te agricultura, no té negocis, l'únic que te és el turisme.

Això no significa que m'agradi el turisme.

  Gent i més gent xisclant, nens maleducants, joves borratxos a tota hora, vells migdespullats asseguts davant teu mentrestant intentes dinar tranquil·la. 

No m'agrada el turisme.

Em fa sertir que Espanya és una puta on tothom hi te dret a fer-se les seves necessitats dintre.

Però a l'hivern és una altra cosa.

A l'hivern no hi ha nens.

A l'hivern no hi ha famílies.

A l'hivern no hi ha vells mig despullats fent viatges de l'IMSERSO.

És per això que està de moda.



Si hagues fet el cami durant  l'estiu a aquesta foto hagues aparegut una currua de gent cridanera  i bel·licosa.

(No em disculparé per la meva  visió del món classista i esnob. Per a ser pija cal diners i jo no els tinc)



Com em vaig financiar el camí de sant Jaume?

Tot va començar a l'any 2015 que em vaig plantejar fer un viatge per a cel·lebrar la jubilació, si aquesta arriva i si jo arrivo.

Fer un viatge em va semblar una idea perfecta.

El problema és que jo no tenia cap ni un de diners estalviats per a poder fer un viatge. Ni tan sols un viatge curt, d'una setmana de durada.

I fou aixì com va pasar pel meu cap que fora una bona idea guardar un euro o dos, cada dia, fins que arrivés el dia de la jubilació.

Un euro o dos és un gran esforç per a mi pero que altra cosa podría fer?

Per a setembre ja hi ha havia un tarro de vidre tot ple de monedes, pesat i feixuc,  i poc més de 50 euros. Quin fracàs!

Per a les festes patronals de Tarragona, aprofitant el dia festiu, va tocar repasar l'estratègia:

Cada dia ficaria dins d'una caixa de sabates 5 euros.

Per a poder-ho fer d'aquesta manera calia un pla d'estalvi, un pla a seguir per a que quan arrives el moment, tingues plena llibertat d'escollir quin viatge fer.

I va ser aixì com, l'any passat, a l'octubre, després de pasar una de les pitjors temporades a la feina tenia prou diners per a poder fer    el camí de sant Jaume ja que a l'armari hi havia una motxilla, un sac de dormir i unes sabatilles de trekking

El camí des de Ponferrada a Santiago de Compostela em va costar 504, 13 €.

Billets de tren anada i tornada 122, 55

Menjar + dormir + eixugadores 381, 58

Proporcionalment la despesa major va ser les eixugadores. A Barcelona una eixugadora  costa 1 euro

a l'igual que a Tarragona, la ciutat més cara de tota Espanya. Trobar-me amb eixugadores a 3, 4 i fins i tot  6 euros va ser una sorpresa. Una despesa necessària si fas el viatge durant l'hivern.