Tot va començar a l'any 2015 que em vaig plantejar fer un viatge per a cel·lebrar la jubilació, si aquesta arriva i si jo arrivo.
Fer un viatge em va semblar una idea perfecta.
El problema és que jo no tenia cap ni un de diners estalviats per a poder fer un viatge. Ni tan sols un viatge curt, d'una setmana de durada.
I fou aixì com va pasar pel meu cap que fora una bona idea guardar un euro o dos, cada dia, fins que arrivés el dia de la jubilació.
Un euro o dos és un gran esforç per a mi pero que altra cosa podría fer?
Per a setembre ja hi ha havia un tarro de vidre tot ple de monedes, pesat i feixuc, i poc més de 50 euros. Quin fracàs!
Per a les festes patronals de Tarragona, aprofitant el dia festiu, va tocar repasar l'estratègia:
Cada dia ficaria dins d'una caixa de sabates 5 euros.
Per a poder-ho fer d'aquesta manera calia un pla d'estalvi, un pla a seguir per a que quan arrives el moment, tingues plena llibertat d'escollir quin viatge fer.
I va ser aixì com, l'any passat, a l'octubre, després de pasar una de les pitjors temporades a la feina tenia prou diners per a poder fer el camí de sant Jaume ja que a l'armari hi havia una motxilla, un sac de dormir i unes sabatilles de trekking
El camí des de Ponferrada a Santiago de Compostela em va costar 504, 13 €.
Billets de tren anada i tornada 122, 55
Menjar + dormir + eixugadores 381, 58
Proporcionalment la despesa major va ser les eixugadores. A Barcelona una eixugadora costa 1 euro
a l'igual que a Tarragona, la ciutat més cara de tota Espanya. Trobar-me amb eixugadores a 3, 4 i fins i tot 6 euros va ser una sorpresa. Una despesa necessària si fas el viatge durant l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada