08/12/2025
Em desperto aviat. Tan de bo pogués mantenir aquest horari a casa.
Previssió: Santiago da Costa --> Ultreya 16,3 km. Hi ha un autobús a les 09:13 h. número 120. Baixar en Esposende. Estar a l'aturador, cap a les 09:00 perquè passen abans.
07:30 h. Aixecada. Tinc molt mal de cap. Potser la beguda de coco d'ahir no em va anar bé. Dutxa.
08:15 Surto de l'albergue.
08:48 Parada bus 120. Com que encara és massa aviat comprovo si hi ha una parada més enllà i camino per la carretera. Aviat trobo una el porticó adient. Millor que on era.
Torno a comprovar els horaris. Ara Maps em diu una altra cosa. Fins a les 09;38 h.
09:21 h. Al costat hi ha una cafeteria "Café López" on prenc un café llet i una madalena. És el primer cop que quan dic:
- Catalana.
No contesten:
- Ah! Espanyola.
Es d'agrair. Li comento això dels horaris i em diu que els festius els horaris canvien. Es normal. No recordava que el 8 de desembre és una festivitat religiosa en els països catòlics.
09:38 Bus 120 Esposende està a tocar. A mi em va bé aquests 6 o 7 km. que no faig. L'autobús em deixa ben al final de la ciutat. Aprofito per anar per la carretera. Continuo malfiant-me dels Camins perquè plou tots els dies. El Camí va per la costa i la carretera va paral·lel. Mentrestant hi hagi vials a les carreteres aniré per la carretera, sense tolls.
En Marinhes es troben tots dos, Camí i carretera. Faig unes fotos. Prop hi ha la casa de la Creu Vermella. Hi ha una cerimònia oficial. Tots van amb els millors dels seus somriures i vestits amb els uniformes ben polits. Aixequen banderes allà al pati. Mentrestant m'apropava sentia com cantaven noms i reconeixements.
Quan sóc prop m'adono que he cridat l'atenció d'un home. La clau de l'alberg està allà i, encara que es aviat, podrien pensar que en vull anar. Acelero el pas per a allunyar-me. Totes les ambulàncies estan ben aparcades, en ordre, enllestides per al dia tan solemne.
Bar Bon Mar. Entro només perque he vist que posen segells. En una taula quatre homes grans seuen i discuteixen. En un racó hi ha una oficina de loteria. Gairebé tothom que entra va allà, a per rasques.
Demano un suc i un pastís de nata. Quan pago demano el segell. Ho té amagat en un calaix i el dol haver-ho de treure.
Continuo per la carretera i aviat em surt una senyora tot avisant que per la carretera no, que és perillós. Que hi vaig pel Camí. L'agraeixo el consell i vaig pel Camí. Però quan el Camí s'adentra i no va paral·lel a la carretera torno. Avui és festiu. No hi ha camions. No vull anar pel Camí tot ple de tolls.
Aviat arribo a Antas, on està l'alberg Ultreia. És massa aviat per a mi i reculo fins a la Pizzeria Mònica. Es plena a vessar. Demano una amanida sense vinagre. Totes tenen com ingredient estrella una vinagreta i com regal toppings balsàmics. Em serveixen l'amanida crua. No m'ofereixen oli, ni maionesa. Què cutres. Quina pena.
15:00 Alberg Ultreia. Torno a mirar les instruccions al Gronze i Booking. L'aspecte de que per allà no ha passat ningú en dies. És a peu de carretera sense espai per mantenir-se dempeus ni cinc minuts. El restaurant està a punt de tancar. Amenaça pluja.
Torno a correcuita abans de que tanquin per a passar pel lavabo. A la sortida em pregunten si sé on dormiré. Els dic que si. Quan torno al costat de l'Alberg no m'aballeix esperar fins a les 16:00 h. Al jardinet de darrera de l'alberg hi ha seients confortables, sota teulada, i jo mullant-me a la carretera sense poder accedir a ells.
L'altre alberg, Dom Nausti és a 3 km. I perquè no? Al començament el Camí semblava una cosa, suau i ben marcat, i d'alguna manera em vaig alegrar no haver seguit el consell de Maps que em feia anar per la carretera un bon tros. Què equivocada estava.
Aviat es va pressntar el veritable camí, cap amunt i cap avall, un veritable camí de muntanya. I no només un viarany cap amunt i avall, relliscós, sino les pedrotes. De cop i volta em trobo unes pedrotes gegantines. Què fer? Fins i tot en una em vaig treure la motxilla, deixant-la al terra perquè si m'inclinava el pes tirava de mi. Com vaig xisclar. És ben segur que en tota la vall es va sentir els renecs.
Un superades les pedrotes vaig arribar a la zona del Castell de Noiva, a l'Alberg Dom Nusti. No només estava tancat sinò que el telèfon no contestava ningú. Al Gronze deien que llogaven habitacions privades. Però no. Després de mirar i remenear en el Maps hotels ho deixo tot per perdut. Aviat seràn les cinc, la hora que es fa de nit.
16:30 Albergue Dom Nausti. Cap senyal. Tot tancat. Truco i el telèfon diu que el número està desconnectat.
Després d'uns minuts determino anar a Viana do Castelo. No vull anar a l'Alberg perquè em sembla que ho porta l'antic amo del Magallanes, o això em va semblar entendre al 2018.
Escullo un hotel amb noms diferents i preus que pugui allunyar-me de la historia aquesta. No m'està funcionant bé qualsevol cosa que tingui a veure amb nostalgies. Miro Maps i m'indica el camí cap a la carretera i agafar el 120 fins a Viana.
17:30 Abans de buscar per un camí que no sabia si estaria poc o no i arribar a una carretera de nit trec de la bossa llums. A dos quarts ja estic a la carretera i encara falta mitja hora per al bus. El Maps indica un lloc un xic estret. He estat a punt d'anar fins a la propera parada d'autobús. Només el fet de ser de nit i el voral tan estret m'ha tirat enrera. D'un fanal penja un llum en el que es llegeix "Bones Festes". M'estic all'a, esperant que la llum m'il·lumini un cop passi l'autobús.
Mitja hora esperant al costat d'una carretera sense vials dins d'un espai semblat a un petit prat entre la carretera i el boscam. Aquell petit prat no sembla massa trepitjat. Cap a tres quarts, intrigada, m'apropo a una llumeta vermella, a tocar dels arbres. És una espelma i és una ofrena a una imatge de la verge de Fàtima. Il·luminada amb el llum del front que porto la petita capella, blanca, amb la figura blanca, transmet tanta pau i serenor que desitjaria ser catòlica i creure per fer una oració allà mateix.
18:05 L'autobus passà, tan ràpid, que ni el veig i gairebé em deixa a terra. Mentrestant esperava m'he dedicat a contractar un hotel. Poc després, en la següent parada, puja un home. S'ha estat esperant comodament en aquests cubículs amb sostre, sense mullar-se. Només pujar fa una trucada amb els micròfons oberts i comença a discutir sobre si el llenguatge d'algú és portugués, i per tant, se l'enten quan parla o es brasiler o, com ell l'anomena, portugués-americà, la mitja hora que es trigar en arribar a Viana.
18:35 Arribo a Viana do Castelo. Des de la parada d'autobús fins a l'Hotel hi ha pocs minuts. Plou. Una jove em pregunta si cerco l'Albergue i li dic que no, que vaig a l'Hotel. L'agraeixo l'amabilitat.
18:45 Hotel Flag. Estic molt cansada, reventada. Només que vull allitar-me. No em vull treure roba. Si faig el que sigui, no serè capaç de moure'm del llit.
20:00 Restaurant asiàtic Glamur Sushi. Gairebé davant de l'Hotel. I si, és de sushi. No m'ho puc creure, un dels millors buffets lliures de sushi on he estat ultimament. Pago amb targeta perquè gairebé m'he quedat sense efectiu. Al seure a taula el cambrer em va portar coberts i agafava els pals.
- Eh! No.
Es va quedar tot sorprès. A banda d'això tot bé.
21:30 Dutxa. El cos m'ho reclamava. Ja em tornaré a dutxar pel de matí si m'aixecava apestosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada