07/12/2025
Vila do Conde. Ahir al vespre em vaig entretenir en comprovar els quilòmetres entre alberg i alberg. Des d'Oporto hi ha un alberg cada 6 0 7 quilòmetres fins i tot ara, a l'hivern. Això consultant la guia.
Molts tanquen a finals de novembre però queden d'altres oberts. M'adono que el problema rau en saltar-se albergs que vols visitar. Amb tot noto el cansanci. Ahir em feia mal tot, l'esquena, els braços, els talons que ja estan al seu límit.
Programa per a avui:
Fins a Aguçadoura -> bus 3301 a les 09:03 al costar de l'alberg i des de allà decidir.
07:00 Aixecada. Porto estona desperta. I estic segura que als companys d'habitació també els passa. Remoloneo esperant que marxin i quedar-me sola i tranquil·la. Pujo al pis de dalt a dutxar-me. Hi ha una clau a la porta que utilitzo. Farta estic! Només som quatre i cada cop que vull fer alguna cosa allà que els trobo. Que no hi ha un altre moment per a entrar al bany només que quan jo hi sóc?
08:00 El personal de neteja entra quan jo encara guardava coses a la motxilla. No em quedo i encara falta una hora per a que passi l'autobús. El forn-pastisseria de davant de l'alberg no és obert.
Miro el Maps i comprovo altre cop el sentit del recorregut de l'autobús. A mig camí de la següent parada hi ha un café on entro. Café llet i croissant. M'agrada aquest local.
Surto massa aviat. L'altre aturador del bus està a tocar. M'he d'esperar quinze minuts.
09:05 Bus 3301 Va mig buit. És un d'aquests autobusos interlocals però com que encara estem a Oporto deu considerar-se urbà.
09:51 Praia Estela. El conductor em porta fins on hi ha una entrada al Camí. No m'abellia fer el camí per la platja i jo havia demanat una aturada abans, al poble. Em trobo que em fan favors no demanats. Fa molt de vent i els meus cabells repiqueteen sobre la meva casa. Molt molest.
M'adreço a Apúlia i des d'on sóc el camí més ràpid és el Camí oficial. La passarel·la de fusta damunt les dunes és agradable. Només cal evitar relliscar i caure. Faig unes pases curtes per por a que el peu de davant rellisqui i em quedi tirada amb una mala postura al terra. És esgotador.
Al mig de la platja les indicacions del Camí em porten per la meva dreta i l'aplicació del Gronze em diu que continuí per la passarel·la. Evito seguir les fletxes perquè al Maps em mostra un espai sense urbanitzar i ja em vaig trobar al bell mig d'un canyissar, ofegada per les plantes, al 2018 tot seguint les fletxes indicadores. Sec una estona en un seient, allà, a la bifurcació.
Un grup de dones apareix del camí senyalat per les fletxes. Intento no mirar-les. Rere apareix un home que em saluda:
- Hola peregrina.
- Bon dia - que contesto.
- D'on ets? - pregunta.
- Catalunya - que contesto.
- Espanya.
- Catalunya.
Seguit una pregunta sobre per on aniré, o alguna cosa aixi.
- Dubto sobre si caminar sobre els tolls o continuar per la passarel·la.
Llavor li ensenyo l'aplicació on indica seguir per la passarel·la. riuen amb l'acudit i marxen. La passarel·la està relliscosa i és esgotadora. Però em temo aquests costums dels traçadors de camins de traçar sempre per llocs impossibles de caminar.
12:00 Apúlia. Prop de l'alberg Santiago da Costa. És massa aviar. Estic esgotada. Em faig pipi. No puc més. Hi ha un restaurant tot just a la porta, restaurant Solar. En tot el camí no he trobat un lloc on entrar i poder fer pipi. Deixo com puc la motxilla a una de les cadires de la terrassa i entro desesperada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada