12/11/2017
Arzúa - O Pedrouzo
08:30 h M'aixeco tard però descansada. Em poso en marxa ràpid.
08:50 h Hi ha un forn - pastisseria - cafeteria tan a prop que aprofito i em cruspeixo un megacroissant amb un cafè llet acceptable.
10:00 h Pregonuño. Camino bastant bé. Fa baixada.
11:10 h A Calzada. Cafè llet.
12:30 h Hi un cartell que indica Suso. Però ves a saber per on cau Suso.
13:30 h Salceda. Entro en el Restaurant A Esquipa on demano una cervesa. En tenia intenció de dinar pero la tele amb el volum alt i una família nombrosa amb nens m'ho impedeixen. Marxo sense dinar.
En el camí una dona va encara més lenta que no pas jo. L'avenç però no vull. Només ho faig per marcar distància. en un creuament de carretera hi ha el restaurant O Empalme. Deu ser voltant de quarts de tres. Em quedo a dinar. Hauríem d'estar a menys de 4 hm de O Pedrouzo pero no és veritat.
Passo per davant de l'alberg de Santa Irene. No em quedo. Mala decisió.
Poc després em trobo una petita ària de "descans". El terra és brut i una televisió emet un cop i un altre, en bucle, un anunci d'un alberg a O Pedrouzo. És fastigós. (En mig del camp, en un lloc on hauries de poder descansar a l'últim tram, resulta que no et deixen ni pensar.) continuo pel camí rodejada de petits trossos amb horts i fruiters. Em pregunto què pensaran els veïns de ser castigats a tota hora amb Richard Clayderman en bucle i si per la nit es para la tortura.
Arrivo cap a les 18 h o potser un quart d'hora abans a O Pedrouzo i continuo el Camí. Però passa que el Camí passa de O Pedrouzo. Miro enrere i un veig un altre pelegrí, tan cansat com jo, que m'arriba. Gerardo de León. Tots dos ens adonem que el camí abandona O Pedrouzo.
Quan anava a consultar l'aplicació "Mi Camino" ell saluda a una senyora que estava en el jardí de casa seva. La senyora confirma les nostres sospites. El Camí ens ha fet caminar per camins estranys i els ha allunyat de O Pedrouzo. Ho diu ella, que se'n fa un fart de contestar a la mateixa pregunta un cop i un altre.
És un carrer que porta a la carretera i ja en la carretera reculem fins a O Pedrouzo. Està tot tancat. Desespero. El meu company dels últims minuts es queda en La Porta de Santiago. No vull quedar-me en un alberg tan hortera i de tan mala gent que posen un anunci sonor en mig del camp molestant a tothom que passa i als veïns que estan allà.
Reculo. a la sortida del poble bé que deu haver alguna cosa. Dos cartells anunciant pensions em fan marxar del carrer principal-carretera i amb l'esperança de que com no estan a tocar, potser no tanquin a l'hivern.
Pensió Maribel. La més cara de les que fins ara he utilitzat. Habitació i eixugadora 46 €. Però ací estic. Després de les dues primeres hores, escrivint aquestes línies. Demà, dilluns he de treure diners del caixer urgentment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada