A la tornada del viatge llargarut de fa un any els braços em feien molt de mal. Des de gener actes senzills com vestir-me, engegar els llums, prendre objectes de la tauleta, tots em provocava un dolor intens.
Durant l'estiu ho he passat magres, tant de dolor que finalment, que no volia, he anat al metge. Evidentment no va servir de res:
- Ho tens inflamat. Farem unes proves.
I així estem, esperant a que m'avisin per a les proves.
Durant tots aquests mesos no havia pres cap antiinflamatori per el dolor. La capsa de Ibuprofeno per el Camí es va agotar a la frontera i no m'abellia comprar una de nova només per a uns dies fins a Santiago.
Al setembre el dolor era continu. A tota hora, per qualsevol moviment. Rescatant les caixes dels antiinflamatoris emmagatzemats i en contra del meu desig de prendre medicació, per tal de no interferir en les proves, he començat amb una pastilla al dia, de les suaus.
No puc dir si ha sigut aquesta medicació o la baixada de les temperatures, però estic prou animada com per fer el viatge d'hivern sense pors. Em preguntava si tot havia passat quan tot repassant el diari del viatge del 2019 llegeixo:
- El braç em fa mal quan aixeco un pes o quan em poso el jersey.
Com és que no recordava això? Els mals en mi són repetitius. Un continu "Déjà vu".
És hora de engegar-ho tot de cara al proper viatge. Ja només falten 12 dies.
