2024 Japó: Dia 5 Kyoto

 

08/11/2024

06:00 Aixecada. Doncs resulta que el segon despertador, o era el primer? no ha sonat però com que ja ho tenia tot preparat en un tres i no res ja era a recepció, preparada per a una nova jornada. 

06:30 Quedada a la recepció de l'Hotel. No havia esmorzat i els meus intents per a prendre'm un café no han funcionat. Pedro ens ha donat una targeta de transport per a poder moure'ns tot el dia. Ens ha ensenyat a com utilitzar-les. Sembla còmode. 

Agafem el bus 28 per anar-hi al bosc de bambú de Arashiyama. Aquests preciós bosc de bambú, amb el vent cantant entre les fulles, tan estètic. Com si passegessis dintre d'un poster d'un spa. Dos o tres racons preciosos i un temple per afavorir trobar l'amor. 

Tot just al costat el temple Tenryu-Ji molt interessant amb petites capelles prop plenes d'ex-vots. Manat construir al 1345 sota el shogunat d'Ashitaga Takauji. El jardi que envolta el temple està tal qual va ser dissenyat llavors.

M'he fet un fart de fer fotos. Entremig he aprofitat per a esmorzar:  boniato cuit i Royal Milk Tea. No és la millor combinació del món però no volia menjar una peça de carn o d'arròs. 

Tot i que pensàvem la poca soltada d'aixecar-se aviat per a veure un temple va resultar ser un encert. Vam esmorzar tot just després de veur el bosc de bambú i encara hi havia botigues sense obrir, amb els kiosks de menjar que erem dels primers.  Quan vam sortir vdel temple  i tornavem a passar pels kioks  i  les botiguetes, tot era ple a vessar.

Va haver una anécdota divertida i és que quan baixàvem de l'autobús que ens portava al bosc de bambú una

parelleta va reconèixer a Pedro Mirurisan. Em penso que va demanar-li una foto o una cosa així. Va ser divertit i estrany alhora. Anar d'excursió amb una persona famosa, no ho havia vist d'aquesta manera, quan vaig començar tota aquesta aventura.  

A aquesta alçada ja estava penedida d'haver agafat la jaqueta. 

Temple Tenryu-Ji

El castell de Nijo, antic palau residencial del Shogun, mostra tot l'esplendor i posterior decaiment del sistema del Shogunat dels Tokugawa, testimoni dels grans esdeveniments que pasa a la història del Japó. 

Em va cridar l'atenció les seves precioses pintures murals. Com que les parets no

ho són en el sentit que s'entén a l'Occident  sino un sistema de plafons  de fusta en realitat totes les pintures eren gran quadres murals. El ciucuit del palau ens mostra totes les sales, les sumptuoses per a rebre emisaris i les senzilles per els afers quotidians propis de un edifici governamental. 

Tenia unes ganes bojes d'anar a tocar les pintures però ni tan sols es poden fer fotos. Totes eren reconstruccions i còpies, segons la guia però jo vaig trobar que havien aconseguit molt bé l'aspecte de l'original.

Quan vaig tenir l'oportunitat d'estar-me a prop d'una pintura, unes flors en un passadís, vaig apreciar que eren unes temperes. Potser una pintura a l'ou. Potser aquella pintura no era representativa de la resta i només és un guarniment, un divertimento, perquè em va semblar que tots els plafons estaven estucats. Però aquelles flors sobre el fons de fusta estaba bé. 

Amb el bus 11 hem anat fins al Temple Daurat i com pensàvem hi havia molts visitants. 

Al temple no es pot entrar i només el contemples all'a al bell mig del llac, trist en la  seva magnificiencia.

Temple Kinkakuji és un temple Zen. Es va començar a construir el 1347 per ordre d'Ashikaga Yoshimitsu, el qual va renunciar als seus deures oficials militars per a ordenar-se sacerdot i retirar-se en aquest indret plàcid. Inicialment construït com un pavelló, a la  mort de Yoshimitsu Hinkakuji l'any 1408 va ser transformat en temple. L'edifici actual és de 1955 perquè el 1950 un novici el va cremar. Es un dels indrets més visitats de Kyoto. 

Després del temple Daurat tocava el temple platejat. El cas era, com dir-ho, treure'ns de damunt tres monuments en un matí. 

bus 204

Temple Ginkaku-ji, amb el nom oficial de Jishô-ji va ser planejat com lloc de retir sobre el 1460 per el Shogun Ashikaga Yoshimasa, que va demanar que es dediques a temple budista a la seva mort. cercava copiar, d'alguna manera, el temple dauraat construït pel seu avi Ashikaga a Yoshimatsu, però es va poder acabar de fer del tot. Encara i així se'l  anomena Gincata, Pavelló de plata. 

Després del temple i comprar uns fruits secs amb wasabi ens vam dispersar. Uns quants, encara, vam estar amb uns gelats. A mi em van semblar gegantins i no vaig agafar. És llavors que vaig prendre el camí cap a l'Hotel en solitari. Amb l'ajut del Google Maps primer vaig agafar el 32 que hauria d'haver passat cap a les 14:50 h.  però que anava amb retard. S'havia de continuar amb el 12, en algún punt del recorregut.  Una parella davant meu en la cua, van marxar cansats d'esperar, per agafar el 204. Poc després els vaig trobar en el 12 així que, si fa no fa, els temps són semblants.

Tot just davant de la parada prop de l'hotel  hi ha un 7/11  on vaig comprar un sandwich i alguna cosa més que em vaig cruspir a l'habitació de l'hotel acompanyada d'un tea tot aprofitant el bullidor d'aigua i els tea que el mateix hotel suministra. 

Despres baixo a la recepció de l'hotel perquè tenen unes taules que estan molt bé  i així quan baixen la gent a sopar jo ja hi seria. Però el peus m'estan matan i el cansanci em va empenyer cap a l'habitació altre cop on, amb dificultats que vaig poder treure'm la roba i quedar-me adormida. No sé com es va enviar un wassapp tot dient que no anava al sopar. 

14:50 Temps lliure: marxo i prenc el bus 32

Ciutat

Bus 12

Seven & Lev 

Hotel

dinar

Baixo al vestíbul a poder escriure el diari. 

19:00 Pujo a l'habitació. Wassapp tot dient que em quedo. Merd... em quedo adormida.