07/11/2024
05:00 Tokyo. Aixecada. Esmorzarnt un tea amb un entrepà de tonyina i un doriyaki.
06:00 Tokyo. Quedem a la recepció de l'hotel.
Esmorzar a l'estació en un petit local en ens poden entaforar gairebé tothom. Tea i pà de pesic.
07:21 Tokyo. Tren per Kyoto.
La veritat és que ja era desperta abans que sone el despertador i no vaig voler tancar els ulls altre cop tot i tenir-ho tot enllestit. com que necessito passar pel lavabo necessito també temps.
Vet aquí que no era l'única amb aquesta por per a dormir-se perquè tothom ho comentava. Jo continuava reventada i dubto molt que el viatge en tren asseguda ho solucioni.
Ben aviat vam arribar a Kyoto i l'arquitectura es presentava tan encisadora. Fins i tot els edificis moderns mostraven un cert risc arquitectònic i les façanes plenes de color semblaven divertides. Bus fins al centre de la ciutat, a l'Hotel, on només vam deixar les maletes.
Per tal de no perdre el matí, que és per això que ens vam aixecar tan aviat, tocava visita al Castell de Nijo, al costat del Palau Imperial de Katsura.
El matí va incloure visita al Castell de Tokiwava, el Palau Minoharu, compra d'boles d'arròs dolces en una de les parades al costat de la carretera.
Vaig dinar sola al Nekomata, en part perquè el nom m'agradaba i en part perquè l'entrada no era fosca. Semblava amigable. L'única estrangera. És dia festiu i la gent va molt mudada, les noies amb els vestits de flors i els complements als cabells, els nois amb amb tons apagats però també amb roba molt estampada, molt elegants.
Després de veure el temple, tan bonic, jo tenia les cames destrossades. No podia més i els vaig demanar marxar a fi de fer la bugada. I tota sola vaig agafar l'autobus número 12 tot seguint les instrucions de Google Maps que van ser les correctes. Ben aviat vaig estar a l'Hotel canviant-me perquè mentrestant m'havia fet pipi a sobre. Una mala pasada.
Quan vaig presentar el passaport a la recepcionista resulta que em demanava diners. Com és possible, si s'encarrega una altra persona de pagar-ho tot? Afortunadament ella va treure una tablet amb l'ajut del traductor ens vam acabar d'entendre. Resulta que es tractava de la tasa municipal pel turista. Ai, coi! I tant que ho vaig pagar de gust.
A l'habitació vaig fer el que vaig poder i un cop canviada vaig arribar-me fins on jo creia que era una bugaderia. Però no ho era. Només que el Google Maps no va entendre els meus paràmetres. Així que rformulant la pregunta d'on hi ha bugaderies aquest cop si em va dir una a tocar de l'hotel. Molt econòmic: 300 la rentadora i 100 l'eixugadora.
A la budaderia vaig comprar un tea verd que no te gens de dolçor i també vaig aprofitar per canviat bitllets per monedes. De tornada cap a l'hotel i ja descansada no vaig tenir ganes de seguit amb el diari. A més, resulta que havíem quedat per a sopar a les 20:30 h. Van anar a Sushi .... un restaurant de trenet on, conforme vas dinant entres en un joc d'atzar i el premi és un plat extra. El menjar era bo, vam riure una estona, una veritable ganga.
De tornada vaig entrar al Lawson, un conbini, on vaig comprar Royal Milk Tea ja preparat en sobres monodosi. Tot i que em veia de fusst menjar-me un dels pastissos no ho vaig fer de tan cansada com estava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada