2024 Japó: dia 7 Osaka

 

10/11/2024

Aixecada aviat un altre cop. Anada a Osaka. A la sortida de l'hotel creuem l'avinguda per davant nostre a l'alçada dels combini i continuem avinguda allà fins a arribar a l'estació de metro que ens enllaçarà amb el tren. 

Observo al plànol que tota aquesta zona està urbanitzada no aconseguint anar al camp realment. M'havia aixecat abans i m'havia arribat fins el combini Lawson on havia comprat un cook d'ou molt bo,  una xocolatina  i tea de llimona a la màquina. 

En l'últim moment, tot just quan sortíem, que no trobo la targeta de transport. On coi porto les coses?   Pujo a corre-cuita a l'habitació on buido el contingut de la borsa i localitzo ràpidament la targeta. Puc ser més molesta encara? Sortosament anavem bé de temps i vam arribar amb uns minuts de marge. 

A Osaka, com que era diumenge, no es veia molta gent pel carrer. Però només era una primera impressió. Conforme ens apropàvem al Castell augmentava la gent. A més, tot al voltant del Castell hi ha uns jardins preciosos aprofitats per esportistes que trotant ens avançaven.

Un senyor em saluda, ens saluda a tots,  preguntant per de  on érem. Contesto que de Barcelona, una de les poques ciutats que fora d'Espanya, la gent sap localitzar.  Em sap greu no estar-me més estona contestant les seves preguntes però jo no tinc idea d'anglès  i aquestes trobades casuals acaben tot fent preguntes en anglès que jo no sé contestar.

Famílies senceres hi eren allà, amb nens i gossets petits perquè vaig veure uns quants cartells vetant els gossos si no anaven en braços.  El Castell d'Osaka, del 1583, ha sigut reconstruït uns quants cops. L'última vegada, la reconstrucció és de 1997 on sols vam refer la part exterior dedicant la part interior a un museu on són exposades maquetes i diorames.

També hi ha un altar dedicat a Tayotami Hideyoshi. L'exterior, amb aquell fossar inmens,  navegable, els jardins... tot era molt bonic. La cua per pujar al castell semblava d'estar-se una hora i quan van suggerir no entrar  vam acceptar entusiastes. 

I és així com després d'una passejada ens vam adreçar cap a unes parades de menjar instal·lades als jardins. Jo em vaig demanar un mochi farcit d'azuki, aquesta massa feta amb azuki, una varietat de mongeta que es bull amb sucre. Anava guarnit amb una maduixa. També vaig demanar una xocolata que em recordava al Nestkuit. L'estoneta que vam estar va ser d'allò  més agradable. Després ens vam anar cap el barri de Shinsekai on es troba la torre de Tsutenkaku  on tampoc vam pujar. Pel que sembla, estàvem tots que passavem de les vistes.  La torre també és una reconstrucció de la que va existir creada al 1912 però la van modificar tant que gairebé no té res a veure.