15/11/2024
Com que anava descansada m'he aixecat més aviat del que pertocava. Desp´res de la dutxa m'he apropat fins el Lawson del carrer més enllà i he esmorzat allà. És un veritable problema per a mi la falta de llocs on seure quan fas coses. Esmorzar, per exemple. Sort d'aquests combinis quan tenen taules. Molts japonesos tambñe l'utilitzen per esmorzar i és que les cafeteries només serveixen café però no t'ho pots prendre.
A la cafeteria sento parlar en català. Em giro i són dues parelles que també esmorzaven. És una llàstima que no es pugui un quedar-se a fer coses. A Kyoto, a les 6, hi havia homes llegint el diari.
Avui quedàvem molt tard i és que ahir van anar de Karaoke i no tenia sentit aixecar-se aviat. Jo ho he agraït perquè anava molt cansada. A les 10:00 h. hem quedat i hem anat en metro fins Shinjaku on hem gaudit del Park de Shinjaku, amb un preciós invernacle i una jardineria de paisatge espectacular. N'he fet fotos.
El Park Shijuku Gyoen és on era el protagonista de la pel·licula "El Jardi de les paraules" de Maroko Shinkai.
Després m'he obsessionat amb els segells. Saber com puc trobar segells no significa que en la quotidianitat sigui fàcil aconseguir-los. Abans de sortir del Park m'he permès prendre un gelat de sèsam negre, més semblant a un sorbet que a un gelat cremós.
Des de el Park van anar al barri Kabukicho. En el camí hem vist l'anunci en 3D dels gats i de la nau espacial. Tambée a Gotzilla sortint rere un edifici. Temples tot plens de llums de paper. Molt interessant i fascinant. Carrerons foscos que més no convertir-los en atracció turística.
Quan m'he separat del grup he anat fins a la megapapereria Sekaido amb 7 plantes dedicada a l'art i estris. No he volgut anar fins al pis dels segells i m'he quedat tan sols on les aquarel·les i els bolis. Ha caigut una agenda. El preu no era tan dolent. Potser al final m'agradi tornar a utilitzar les agendes convencionals.
Pel camí he entrat en el Setan, botiga elegant on tenen lavabo en cada planta. No m'he estat. Era massa aviat.
Al Japó utilitzen l'hora solar i en breu es farà fosc. No m'importa la nit però he notat que els carrers es buiden ràpidament quan es fa fosc. Arribada a l'hotel sense problemes. Bugada, altre cop. Migdiada. M'apunto a sopar fora: Poke de pollastre amb salta tàrtara, molt bo, prou abundant. He sigut capa´d'acabar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada