2024 Japó: dia 13 Tokyo

 

16/11/2024

Sóc capaç d'aixecar-me abans i anar a esmorzar al Lawson que hi ha més enllà creuant l'avinguda de davant l'Hotel.

A dos quarts hem anat fins a Akasuka i hem visitat la zona que vam veure el primer dia arribant al Japó. 

Una passejada pels carrers de dia tot marcant la diferència amb la nit. I és que a les 6 ja és negra nit i no hi ha ànima pel carrer excepte a les zones dels bars. Vam comprar un pà de meló, una espècie de brioche rodó amb uns talls quadrangulars dalt amb sucre pegat. Molt bo! Els havia menjat dels venen industrials i si que es nota la diferència.

Després ens van repartir. Abans vaig anar a l'oficina  d'informació, obsesionada com estic amb els segells. Va ser un xic complicat perquè uns ens enviaven al quart pis i al quart ens enviaven al segon. Afortunadament una turísta hispana era amb nosaltres i amb més coneixement d'anglès i va entendre tot el que va dir. 

Un segells sense tinta. Després vaig anar al Donki on he comprat de més perque els preus no són tan tirats però els mocadors per a la suor eran una bonica opció i ja que hi era tabé he comprat un parell de coses més.

No he trobat pegats de roba representant la bandera del Japó però els que he comprat semblen bonics i són 5 de petis que els podré posar en les butxaques sense problema. 

Obsesionada amb tornar a comprar en el Daiso em vaig colar en l'edifici de davant de Donki i una llibreria em va atrapar. Em pensava que era Daiso perquè els productes comprats són idèntics als trobats en la botiga Daiso d'Osaka.  Però quan vaig passar pel caixer resulta que no, que la  botiga  es diu Libro i que el caixer és un altre. 

Encara no tenia gana encara reburjitava l'esmorzar així que em vaig limitar a seure on vaig poder fins que a les tres que haviem quedat al  Tokyo Cruise, una empresa que oferta Golondrines i que passeja pel port a tots els turistes que ho sol·liciten. Molt animat. 

Ja era capvespre. A aquestes alçades de l'any es fa fosc aviat. Una bona passejada. Fins on? El cas és que no havien tornat al mateix lloc des de on haviem sortit. Una reproducció de l'estàtua de la llibertat, molts hotels luxosos i unguerrer protector que tot just a les 18:00 h. s'il·lumina i es mou. Molt espectacular. Divertit. 

No és Mazinguer Z i no tinc ni idea de qui es tracta. Tot i que només eren les 6 ja era negra nit i acabava les activitats conjuntes. Cap on vaig tirar no tenia sentit perquè tot  i que hi havia marcat un segell com a destinació era evident que a aquestes hores no hi seria obert el lloc del segell. 

Tan negre hi era tot que m'he posat la llisterna al cap per a que la gent sabes que caminava. Primer per l'avinguda d'un park i després em trobo que allò ja era despoblat del tot. Una estació propera però és a una altra companyia. He de comprar un billet... sabre fer-ho?

M'ha costat pero si, he sabut comprar un billet des de Telecom Center Station fins a Shubashi on he enllaçat am la línia G3 de Ginza fins a Kanda. Tot bé. Anant cap a l'hotel em trobo que el restaurant on van sopar ahir era obert i aprofito per a demanar sense tenir ni idea del que faig: budells i ou cru. Quin panorama!

No tenia ni idea de què calia fer amb això i al restaurant, un taulell i poc més, no hi havia ningú que ho hagués demanat. He batut l'ou, l'entaforat amb l'arròs i ho he abocat les herbetes. He vigilat de no deixar les pals clavats a l'arròs. Camí de l'hotel, acabat el sopar m'he equivocat i he rectificat ràpid. Ja no em fio. Ho he de comprovar contínuament. Com a recompensa per la proesa m'he comprat i cruspit dos postres. 

L'amiga de Miriam, la que volia venir al Japó m'escriu per Wassapp. No recordava qui era. L'he seguit la veta. Fins a l'hotel que llavors si que recordava qui era. Dutxa i he acabat abans de les dotze. No recullo.