2019 De Santander a Santiago dia 20: Mondoñedo - Vilalba

 

05/11/2019

07:35 Mondoñedo. Plou. Ha estat plovent des de ahir al vespre. La pregunta és si para un com es faci de dia.

08:00 Sortim de l'alberg. L¡he demanat al sr. de Barcelona que m'esperes. Ell m'ha comentat que té intenció d'anar amb taxi fins dalt, fins a Abadin, si fos necesari ja que no està per aguantar la pluja. 

Anant cap a la plaça de la Catedral ens trobem amb un senyor. És de Cuenca i ja es coneixien amb el de Barcelona. Li comenta la nostra intenció i s'apunta. Pel que sembla. Pel que sembla, anava cap el Camí oficial. Però aquest camí està totalment desaconsellat en dies plujosos com el d'avui. Ho van marcar fa poc i encara es poden confondre els senders per a persones amb els senders que fan les besties.

Truquen a un taxi, el primer número que surt al Google, i en cinc minuts tenim una furgoneta disposada a portar-nos fins  Abadin.

- Vint minuts- diu el conductor. És ben estrany, penso. Tota una etapa en 20 minuts. I per 15 € (a 5 € per passatger).

Però vet aquí que, mentrestant pujavem, la pluja minva i li demanem al conductor que s'aturi davant d'un senyal del camí a fi de començar a caminar des de allà. 

08:30 Lousada. Començo a caminar. Si que sembla que la pluja ha minvat però només ho sembla. Poc després de començar per la pista, que gairebé no fa pujada, començo a estar mullada. Com que tot són pistes i poca pujada, en un tres i no res estic a Gontán.

10:00 Gontán.  La població important és Abadín. Els dos albergues d'aquesta ciutat són tancats.

Plou, així que busco el bar Regueiro, prop de l'alberg i em prenc un cafellet. Rumio què fer. A l'igual que va passar  a Mondoñedo, l'informació sobre el transport públic és nul·la. 

2019 De Santander a Santiago dia 19: San Xusto de Cabarcos - Mondoñedo

 

04/11/2019

08:20 San Xusto.Surto de l'Alberg. La dona que era amb mi, pel que sembla, sortirà més tard. Ens acomiadem.

El matí s'aixeca ennuvolat. Amb molt de vent. Ja és el quart dia que passa. 

Hauria d'haver-me fet un tea. La jornada d'avui és curta i segurament hagués tingut temps de preparar-ho i haver-me pres un xic de pa.

El bar A Curva és tancat. Només confio que no trigui en trobar un lloc obert.

08:35 Km. 165,596 Surt el sol. el vent s'ha emportat durant uns minuts els núvols foscos. 

Tot el camí és de pista. Agradable fins i tot en les pujades.

09:50 Capela de la Santa Creu. Ja he perdut la paciència i els budells em fan mal. Ara, més que mai, em penedeixo de no haver-me fet el tea. 

Encara em queden fruits secs i tinc un glop o dos d'aigua. També uns massapans. Me'ls cruspeixo tots.

10:15 Vilanova de Lourenzá. La població promet ser gran i veient que te un munt de forns de pa, ben bé que ho sembla. 

Però jo necessito esmorzar i amb urgència. El glop d'aigua no ha arribat a enganyar l'estómac. 

Arribo a la cafeteria Galaxia. El taulell era atapeït tant de clients apoltronats  com de plats gegantins de tapes per a quan la gent comenci a demanar cerveses.  Com puc demano un cafellet. El prenc i surto fora, a les taules de fora, a gaudir-lo. Tinc gana i agafo una de les galetes obssequi per els clients.

Prop, un client manté una conversació amb el mòvil, molestant a mi i molestant molt més els seus companys de taula que es són forçats a esperar-se que la conversa s'acabi.

Fastiguejada abandono la cafeteria. Tinc gana. Afortunadament, poc després, en un carrer lateral, trobo un forn on em compro un croissant. Potser a l'estómac l'és ben bé igual però jo si noto la diferència.

11:50 Arroxo. Tot ha sigut una pujada.

12:30 Grobe. No sé si es pot considerar una població te una capelleta i al Gronze anomenen un restaurant A Voltiña, a l'altre costat de la carretera.

12:40 A Voltiña, restaurant. Només hi sóc jo. Demano cervesa. Em serveixen truita de patates, de regal. Boníssim. Xarrem una estona. 

Pregunto si és massa aviat per a dinar. I resulta que si, que és massa aviat.

Surto a desgana, sense haver passat pel el lavabo. 

14:25 Entrada a Mondoñedo. Intento seure  en uns bancs però la gana em pot. Tamptada a continuar per la carretera, paso i segueixo pel Camí. 

15:00 Mondoñedo. Arribada a l'albrg. Només hi ha un senyor de Barcelona. Deixo estar tot a correcuita. He vist un lloc, cantonada avall, A Tasca, que tenen menú. Podria ser que encara serveixen dinars.

16:00 A Tasca.  Encara serveixen. L'última clienta: amanida de pasta, carn de vedella amb patates al forn i flam de café de postres.

18:00 Després de duxar-me em dirigeixo a la bugaderia i perdo gairebé dues hores amb la tonteria.

20:00 Passa l'hostelera. Ens cobren 8,00€ Ha entrat un xiquet que ha fet 51 km. avui. No ho vull ser d'aquesta mena, ni puc.

2019 De Santander a Santiago dia 18: Ribadeo - San Xusto de Cabarcos

 

03/11/2019

08:00 Ribadeo. em quedo a esmorzar a l'Albergue. Tenen suc natural i cook de iogurt. 

La jornada no m'amoïna però si que no hi hagi llocs oberts.

08:30 Començo a caminar i ja m'he perdut. Poso en el Maps el nom d'un edifici que sé que pasa el Camí per davant i no em surt cap dels edificis que cerco. Aquí el Maps no em vol. 

09:15 Que em pensava que Ribadeo és més extens. Però la població és petita. Hi ha de tot. Ho vaig veure quan arribava  amb el bus.

Quan ja sortia de la ciutat, o al començament de caminar potser, em vaig trobar la parella d'alemanys d'ahir.  anaven cap a l'estació del bus. Deien que anaven a Santiago. Ell anava amb xancles, com ahir, tot i el fred. Deu tenir problemes als peus. 

10:10 Km. 184,443 Un cop entres a Galizia les fites canvien. Canvia l'orientació de la petxina icona de Santiago. També canvia que ara et diuen quants km. falten fins a arribar a Santiago. 

10:25 Vilela.  Per ara les pujades i les baixades són suaus. És veritat que hi ha molta pista asfaltada però no és problema.

10:55 Albergue A Pena. Sembla  tancat. Em sorprèn aquests albergs abandonats, com si ahir mateix tanquessin a última hora i avui s'haguessin oblidat que havien de venir a recollir les taules i els plats bruts. 

11:05 Celeiros

11:20 Vilar 

11:45 Restaurant Domingo. Semblava tancat perquè no hi havia cadires o taules fora. Però és obert i de la cuina surt soroll d'atrafegats juntament amb un lleuger baf i aroma a olla gran amb brou. Quina grana! Només he demanat un caféllet. Aprofito per utilitzar el lavabo. 

La mestressa semblava amoïnada amb la cuina. Amb tot  l'espai per  a restaurant  m'ha semblat petit. 

Avui el pipi m'ha donat problemes. És per això que sé que feia fred. Fa molt de vent.

13:30 Km. 175, 972 Ni tan sols m'he pogut ocultar. Amb l'esperança de que, com que era el bell mig del no res, amb un bosquet prop, podia fer un pipi. I vet aquí que  em fa mal la panxa, unes punxades terribles.

14:10 Hi veig una pedrota on m'aturo. No puc més. Tinc gana, vull menjar ja.

No sé on sóc. Lluny, uns operaris amb armilla reflectant mouen coses i sembla com si prenguessin mesures.  Em menjo una barreta, una mandarina i un Ibuprofeno. La mandarina m'ha despertat mal de queixal.

14:25 Torno a caminar.

15:00 Plou. La pluja m'ha agafat tot just en l'entrada de Villamartin Pequeño. Un cartell anuncia que en Villamartín Grande n'hi ha un espai amb entrepans i  begudes calentes. No m'il·lusiono. Si alguna cosa té en comú tots els camins és que si un local, tan és, el que sigui, aquest local està tancat.

Necessito anar al lavabo, amb urgència.

15:45 Villamartin Grande. El local amb entrepans fa mesos que és tancat. A la sortida de la població, refugiada en una parada d'autobusos, hi veig una dona. Està consultant el mòvil. Li pregunto si està bé i em diu que si.

16:05 Gondan. Encara falta per a veure alguna edificació. Poc després la dona em troba. Va molt ràpida. 

Arribem a l'Albergue de Gondar. Tot i ser "final" d'etapa. Presenta un aspecte desolat, d'abandó de fa mesos. Només són agradables les taules  de formigó del berenador de fora. No sec. Fa molt de vent.

L'ensenyo la pàgina de Gronze on diu que més endavant hi ha un altre alberg. No li fa cap gràcia però comença a caminar, carretera  enllà, cap a San Xusto.

17:00 San Xusto. He arrivat, si fa no fa, a l'hora que m'imaginava que arribaria. Entro ràpid, fent drecera, cap el lavabo. No podia més.

M'he dutxat i de tot. Volia anar al restaurant que hi ha uns metres més enllà, a la sortida de la localitat. 

s'ha fet de nit i encara no ha vingut ningú a cobrar ni res. 

El temps d'espera a que passi el hospitalero l'aprofito per a escriure en el diari. L'alberg és un edifici de dos plantes. Els dormitoris, la dutxa i la cuina són dalt, al segon pis. A la planta baixa no sé que hi ha. Està encerclat per una mur.

Em quedo en una taula que hi ha al descans de l'escala al pis de dalt. La companya d'alberg és una dona jove, possiblement coreana, i s'està a la cuina fent-se el sopar. 

Quan acaba ho recull tot i es tanca en una de les habitacions.  Escolto com remena la motxilla. Aviat para. Es quedarà dormida i encara no ha passat l'hostaler.

19:30 És possible que sigui al restaurant on s'hagi de sellar la credencial?

19:45 Bar A Curva. Pregunto per l'hospitaler. Truquen i resulta que ja venia de camí.

És una dona que tot just sortir del bar arriba amb el cotxe. L'acompanyo fins l'alberg. És fosc i la llanterna fa més nosa que servei.

Només  que entro a l'alberg i, que no aixeco prou el peu, i caic de quatre grapes. Una rascada al genoll. Res important però serà una molestia per caminar. Sortosament demà serà una jornada curta.

Tal com imaginava l'altra caminant ja fa estona que dorm. Em sap greu despertar-la però no ha deixat la credencial fora ni m'ha dit res sobre què fer. Sense remei truco a la seva porta. 

He sopat uns fideus d'arròs i fruita. Resulta que amb el meu calentador l'aigua bull i amb el microones no. Per això,  és que faig els fideus amb el calentador, perquè surten millor i no queden crus.

2019 de Santander a Santiago dia 17: Navia - Ribadeo

 

02/11/2019

09:00 Navia. Surto de la pensió. Com que sé que el trajecte serà curt no em preoxupo per còrrer. 

09:05 El bar-sidreria Cantabrico és tancat. Prop una cafetería-pastisseria on entro i demano un caféllet i un croissant. En tots els locals tenen infusions però em malfio. Fa fred. Tot i estar segura que no m'afectarà no em trec el jersei. Potser el camí serà planer.

Abans de sortir de la localitat, a l'altra banda del pont, entro en una farmàcia i compro una capsa d'Ibuprofeno. 

10:30 Folgueras. Un parell de preciosos seients conviden a seure i gaudir contemplant el paisatge. Ho aprofito tot i no estar encara cansada.

10:45 Folgueras. Torno a caminar. Tot és camí de pista i poques vegades passa per terra fangosa.

11:35 Cartavio.

12:00 Paso per davant d'Habitaciones Lambo. També tenen restaurant. És el tercer restaurant del camí que trobo tancat.

A Caridà. Fa estona que m'estic aquí a l'alberg. No és pitjor que d'altres on he estat. No m'instal·lo. Només aprofito per a fer un pipí. 

Després d'una estona apareix una parella gran. Semblen tan astorats com jo. Hi ha un segell però no pas un tampó per a sucar-hi res.  He intentat fe-ho amb aquearel·les però no funciona. Són gairebé les dues del migdia i intento sortir a dinar. Tots els restaurants són tancats.

Hi ha un, em diuen, al començament del poble. Cal Quico. El trobo. Menú de 20 euros però la part del restaurant és tancada. La part del bar és plena de gom a gom. Ja estem com sempre. L'estomac em fa mal i tinc gana o una cosa semblant.

Torno a adentrar-me al poble i compro en una botigueta una miqueta de fruita, una llauna de sardines en tomaca i pa.

14:20 Dinant a l'Alberg de A Caridà. Doncs si, dinant la llauna, el pa i una sopa. El mal de l'estomac sembla minvar.

A l'Alberg han arrivat dues noietes franceses alegres i, aparentment, desprecupades.  Si el matrimoni alemany marxa jo també marxo. No em vull quedar sola amb tanta  "felicitat". 

Després de dinar torno a mirar el mòvil, altre cop,  Com anar des de A Caridà fins a Ribadeo. Doncs fàcil. Hi ha un autobús a les 16:00 h. Ves que bé!

És una veritable llàstima perquè jo hagués continuat caminant si en 5 o 7 kilòmetres hi hagués un lloc on parar i descansar. La jornada A Caridà - Ribadeo promet ser plana.

16:05 A Caridà. L'autobús arriva puntual. 4,00€

 Necessita més de 40 minutos per a arrivar. 

16;35 De camí, dins de l'autobús, ens ataca  la pluja. No massa estona.

18:00 Ribadeo. Albergue La Xana. L'albergue, el según que surt en el llistat, està a menys de 100 metres de l'estació d'autobusos.  Encara tenien llocs lliures, còmodes i amb llençols de roba nets.

Ja m'he dutxar, ja he posat la rentadora i ja de tot, tot. 

18:30  Em conviden a sopar. I jo que acepto. No perquè ara  mateix tingui gana sinó perquè així m'estalvio haver de sortir després a sopar. 

20:30 Ja he sopat i m'he quedat sola a l'Alberg. Els altres, dos nois i dues noies, han sortit  a veure la ciutat que promet interessant. 

Com vaig estar de no fer les llibretes aquelles perquè, com que ja havia dibuixant el traçat a aquesta...

Pero aqueta idea era bona i com anaven grapades i no pas cosides , en un tres i no res les hagués fet.

Totees aquelles llibretes gruixudes, que pensava que serien bones per a viatjar no són pas.  El travaler notebook és el millor sistema.  si en gastes 4 llibretetes només seran 4 i si en necessites 5 doncs, ja està.

Puc grapar le llibretes, i un cop acabat el viatge, un cop acabat el viatge, desgrapar-ho i encuadernar.

També puc cosir-les i deixar-les a la mateixa tapa que he utilitzat durant el Camí. Només  es tracta  de fer unes tapes a cada viatge.

En teoria, a partir d'ara hi ha 190 km. 

196 km. segons quines fonts consultes. Encara poden pasar coses en aquest temps. Coses a explicar, a banda de que he agafat el bus. 

21:15 M'ha enviat un Wassapp el Manolo. Està treballant.

22:00 L'encarregat de l'Albergue Ribadeo A Ponte va i ve. Sort d'això perquè ja no sabia com tancar una finestra que era obert de bat en bat i ja buscava jo cinta americana per a enganxar-ho.

Demà serà un dia dur. Tot muntanya i tot pujada.

 

2019 de Santander a Santiago dia 16: La Ronda - Navia

 

01/11/2019

08:30 La Ronda. Surto de l'Albergue Casa Lua. Bona gent. Mal moment. Fa vent. Un vent càlid que és ben segur que no portarà res de bo.

09:00 El bar que hi ha més enllà de l'alberg està tancat. Hi ha un senyal del Cami  que segueixo amb desconfiança.  La carretera 234  te un voral amplíssim que em convida a continuar per allà. 

Al costat d'un prat trobo unes fustes recolzades sobre unes pedres que formen un seient. Aprofito i sec una estoneta mentrestant em menjo una barreta.

09:15 Torno a caminar.

10:05  Asseguda a la Casa del Peregrino, un alberg, l'últim de Luarca. Continua fent molt de vent. Pero avui estic desanimada i ja estic cansada només començar.

10:50 Creuant la carreetera. Tal com sospitava he trigat el doble en fer un recorregut que si l'hagués fet per carretera.

El Camí, ara, s'ha convertit en una agradable pista que puja. La baixada també sembla una pista.  Sobre meu dos aus de presa es deixen acaronar pel vent.

Hi ha una vista espectacular del mar, amb un to gris perlat compartint amb el gris pluja dels núvols.

Però en l'últim tram, com no, la baixada amb més pendent, la pista és un rierol. He de trepitjar les pedres molles, relliscoses, i evitar no caure.

11:45 Mentrestant baixo, uns nois m'avancen. Els deixo fer. Avui m'ha avançat tothom. 

11:50 El Bao.

12:35 El Bao y Baroyo. Això és el que diu Geogle Maps.

12:50 Villapedre. Des de Bao fins a la carretera tot ha sigut agradable. Abans de creuar passava per un petit cementiri. Era ple de gom a gom. Gent i més gent sortia, amb vestit mudats.

Abans que sortis tothom havia arrivat fins uns seients fora, als porxos, del Restaurant Villapedre, que fa Menú Peregrino.

No he entrat al restaurant. Massa aviat per a dinar. Jo encara necessito esmorsar. Però tant al restaurant Villapedre com a la cafeteria del costat "El Salón" no es podia entrar de la gentada que hi havia ja dinant.

M'he estat asseguda tot el que he pogut. Les families, amb els seus vestits de diumenge, no em resulten atractives com a companyia.

13:30 - 13:40 Villapedre. Asseguda en un park infantil. Continua fent molt de vent. De tard en tard fa com que plou. Només que em poso l'impermeable i començo a suar la pluja desapareix empesa pel mateix vent que l'ha portada a sobre meu. 

Em fa mal tot, els peus, els genolls, l'estòmac, i amb el vent, també el cap.

14:00 Piñera. Davant de l'Albergue de Piñera. Al Gronze deia que estava tancat  pero com que pel camí només que trobes cartells d'aquest alberg volia comprovar-ho. No tornen a obrir fins l'1 de març.

14:15 Villaoril. Després Piñera he continuat per la carretera. Davant de Piñera trencava el Camí per una ruta atractiva pero el primer pas era passar per sobre unes pedrotes grans que no em veia amb cor de grimpar.

Aviat, a la carretera, una benzinera, amb botiga on entro com llop famolenc. Un Aquarius, un sandwich i unes patates.

Rere, en el polígon industrial, rere unes naus, trobo unes voreres on sec i em cruspeixo tot fent uns sorolls terribles. Tot just que terminava que cau pluja de debó.

Ara plou, ara no. Em deixo l'impormeable a fi de protegir la motxilla petita que es mulla ràpidament.

16:25 Navia. Descarto l'alberg tot i que al Gronze posa obert durant el novembre. Però ja no em refio d'aquests que no obren en tot l'any. 

M'he adreçat a la pensió Cantabrico, que m'ha costtat perquè no atinava el carrer.

No sé com m'he dutxat i m¡he enllitat uns minuts. Intento sortir a sopar i no en sóc capaç. Sopo a l'habitació i en torno a enllitar per a llegir una estona.

2019 de Santander a Santiago dia 15: Cadavedo - La Ronda

 

31/10/2019

08:30 Sortida de l'Alberg. Em paro al Bar El Salon. Cafellet i croissant.

08:40 Cadavedo. La ruta d'Avui promt ser tranquil·la, sense gaires pujades i baixades.  Així doncs, amb aquest propòsit, començo a caminar pel costat esquerre de la carretera, 

Tot just que paso per davant, surt de l'alberg municipal, el senyor japonés que haviem coincidit a Soto de Luaño. L'he saludat i l'he deixat que m'adelantes. 

09:25 Quintana. Fins ara el cami esta resultant planer. De terra pero sense tolls. Prop trobo un munt de castayers que deixen anar els seus fruits a dojo i els vas trepitjant.

10:05 Sortida a la carretera. De tard en tard et trobes amb aquesta situació. Però no hi ha tant de trànsit com esperava.

10:15 Campo de Tascua. Km. a Santiago 226

10:20 Quéruas Davant de l'alberg la Yalga

10:45 San Miguel de Canero Estic desesperada per seure. L'estómac em fa mal. Tinc gana. Vull seure. Com puc, en el doblec del camí, com puc, m'acomodo i trec una barreta de cereals.

11:10 Torno a caminar. El viarany fa baixada i està entapissat amb fulles mortes i castanyes. 

11:30 Riu Esva. Creu el pont i poc després trobo un Hotel-Restaurant-Alberg Canero. I tant que aprofito per a entrar. Estic suada, vull fer pipi i encara tinc gana.

Es agradable entrar en un lloc i que estigui a televisió encesa. Entrepà de llom i fromatge i una cervesa.

Tot i que no sigui molt conscient perquè camino sense considerar-ho, el mar està a menys d'un kilometre.

Darrere l'Hotel està l'Alberg anomenat Playa de Cuevas. Poc després comença la pujada més important del dia. No és difícil però arrivo ofegada dalt.

Un conductor s'atura al bell mig de la carretera i em pregunta coses quan jo encara estic amb un bon recital d'esbufecs. També em pregunta d'on sóc.

- De Tarragona- li dic.

Llavors perd tot l'interès per mi i marxa a correcuita. 

Encara hi ha un altre tram de pujada. Covadonga em comentà ahir que podria estalviar-la si continuava per la carretera.  Amb tan mala sort que jo he agafat el sentit contrari. Quan m'he adonat que tornava a l'hotel he reculat i he  buscat el segon tram del coi de pujada. 

He arrivat fins a l'alçada de l'autopista. L'antiga carretera encara restava allà i s'ha convertit en un camí de servei per a l'autopista. 

13:10 Continuo per aquest camí de servei i just abans de creuar l'autopista hi ha un seient que utilitzo uns minuts.

13:30 A punt de creuar el pont sobre l'A8

14:10 Abandono la carretera i segueixo pel camí. La Rampla.

14:20 Barcia. Just hi ha un seient al començament. A la guia diu que és una teranyina de carrers però que el lloc següent és Luarca. Però el que jo neessito ara  és anar al bany. Altre cop. Així que busco restaurants. Em surt un lloc anomenat Tia Maria. La zona d'aparcament és plena a vesar. Però en el interior jo només hi veig un munt de Cayetanos,  que produexen molta grima i no entro.

Més enllà, carretera enllà, direcció Luarcaa, hi diu que hi ha una cafeteria. Està dins del polígon. Sembla més obrra. Pero quan arrivo no entro. Continuo per la carretera. Em moro de set.

15:00 Barcia. Benzinera Galp on em compro un Aquarius. Foa sec on puc i m'ho empaso sencer. Continuo caminant i em trobo un supermercat Alimenta. 

Aquí comença la disbauxa. Entro, no entro. Entro. Faig un pipi. Surto. Miro el Maps, el Gronzee, tot. Ho miro tot. Prop hi ha un alberg però demà encara estaré en aquest costa de Luarca. 

M'ho he de mirar. I no és gens còmode estar-se dempeus. Miro albergs més enllà de Luarca i surt Albergue Casa Lua. En 50 minuts passa un bus. Torno al super. Compro aigua i fruits secs.

Torno a la parada. Trigarà uns 10 minuts. Per poc que ho perdo, perquè és posar-me i que arriva l'autocar. Li dic que m'ha de deixar a 1 km. de Luarca, aun lloc anomenat Aparcamieno. 

Pujo amb la motxilla i tot perquè he de baixar de seguida. I no va el tio i em deixa a més de 5 km. de distància!?

Tot just que baixo de l'autocar que comença a ploure. He arrivat xopa a l'Alberg. Jo que em volia estalviar de caminar he tingut  que caminar. I l'últim que hagués volgut és mullar-me. Fins a les calces. Quin dia!

17:15 La Ronda. A l'Albergue Casa Lua. l'única caminant.  Un lloc regentat per una parella que fa poc va decidir instal·lar-se aquí i viure el Camí més intensament. Venen de Tarrassa. És ella qui fa i desfà el camí. I he tingut sort perquè, des d'avui tots els albergs van amb reserva. 

20:00 Sopar. Amanida i espaguetis a la Bolonyesa. A contracor he deixat espaguetis perquè eren massa per a mi (i perquè odio el tomaque). Dino sola mentrestant ells em miren. Un xic violent.

09:30 Em retiro.

Vinagre

 

Hi ha molt menjar bo i a Catalunya en sabem molt de menjars bons. Llavors, perquè no sóc capaç de gaudir-ne?

Un dels motius és el costum d'afegir vinagre a tot. Amanides, confitats, conserves, gaspatxo tot és una piscina de vinagre on naden els aliments. 

A mi el vinagre em deixa K.O. Tot el meu cos reacciona posant-me la pell de gallina, l'esòfag es tanca i la llengua és fa gran dins de la boca. 

No puc amb el vinagre, i m'és ben bé  la seva procedència: de poma, de xerex, de Mòdena, d'arròs....

No és cap broma tenir limitat la teva opció a l'hora de comprar conserves. Les verdures de marques espanyoles les tinc vetades gairebé totes a banda dels espàrrecs i els pèsols poca cosa puc comprar. 

Si es tracta de conserves de peix tres quarts del mateix..

Propòsits pel 2025

 

Ja fa molts anys que  en tinc el costum de guardar les bossetes de sucre i portar-les a casa. No és molt bona idea pero si necessitava sucre sempre hi havia bossetes rondant. 

Però des de fa un parell de mesos que no en faig servir cap ni una, i si tot va bé, no en necessitaré. 

Continuo menjant llaminadures com xocolata i massapà però no en faig servir sucre per a les meves begudes. 

Ho he intentat amb el tea fred. No hi ha manera: amb un xic de suc de fruita en tinc prou. El sucs de fruita en porten tant de sucre que amb dos o tres cullerades hi ha prou com per endolcir  mig llitre de tea fred.