2024 Japó: dia 4 Tokyo - Kyoto

 

07/11/2024

05:00 Tokyo. Aixecada. Esmorzarnt un tea  amb un entrepà de tonyina i un doriyaki.

06:00 Tokyo. Quedem a la recepció de l'hotel. 

Esmorzar a l'estació en un petit local en ens poden entaforar gairebé tothom. Tea i pà de pesic.

07:21 Tokyo. Tren per Kyoto.

2024 Japó: Dia 3 Pequín - Tokio

 

06/11/2024

08:30 Sortida de Pequín (hora local). L'avió que ens portava des de Beijin fins a Tokyo era més petit que l'anterior, de Madrid a Beijin. Només dos seients als costats, o sigui, vuit seients per fila i a mi em va semblar més curt. El vol era menys hores. Igualment, com que anava tan cansada em vaig quedar adormida algunes estones. 

Vaig rebutjar el dinar qu van servir i em vaig permetre una amanida de fruita. A l'arribar a Tòquio em pensava que aniria més famèlica pero només que volia beure aigua i prou. 

13:50 Japó. Aeroport de Norita. Estic segura que l'avió aterrava cap a les 13 hores però la sortida no era ràpida i les cues interminables de gent tot esperant poder passar el control feien una serp que avançaven amb les seves maletes i bosses. Els miro intentant endevinar possibles grups i no els trobo. 

Tot va anar i jo sense que QR adient temia que no em deixessin passar, pero no. Les dificultats van venir per no acabar d'emplenar els impresos, molt típic en mi. Al meu costat, Pedro, va indicar-me en tot moment com s'havien de fer les coses. Em va sorprendre que fora de temporada l'aeroport fos tan ple de turistes. 

Fins a les 15:00h. no calia arribar a l'hotel. Aquest marge de temps va ser molt bé aprofitat per a treure la targeta del mòvil i canviar-la per una japonesa. Ho vaig saber fer un cop em van dir on era el foradet per a la targeta, és clar. Els que portàvem telèfon  Android tot i seguir les instruccions no vam aconseguir que  funciones. El telèfon reconeixia la targeta però no es feia la connexió a la xarxa. Jaume es va encarregar d'agafar els telèfons i connectar-los, un a un, i que funcionessin. Un parell d'ajustaments més i ja hi era tot. 

Hi erem allà, a aquella gran sala d'espera, amb unes petites botigues prop, on vaig poder comprar aigua i gastar els meus primers yenes. Mentrestant era asseguda embaladida tot el que hi havia al meu voltant, vaig tenir una estranya sensació, de com si hi fos a casa. Unes noietes, amb el seu uniforme de l'institut, amb les jaquetes blau marí i les faldilles plisades, caminaven tranquil·lament, com si  fossin  a classe. Aquesta escena, tan fora de lloc en una sala d'espera d'un aeroport em proporcionà una pau que m'acompanya tots l'estança al Japó. A la meva dreta, uns ancians, amb una espècie de yucates  curts caminaven encorvats i passaven per davant de nosaltres, un grup realment sorollòs, sense molestar-se ni tan sols en mirar-nos. 

Metro: Linia 2 fins a Asakusa. Després fis a l'Hotel Sardonyx Ueno. Jo ja anava molt zombi. Necessitava una dutxa però ja. Feia moltíssima calor i només que suava. Ni tan sols m'atrevia a tocar-me els cabells per por a angoixar-me abans d'hora.  Un cop a l'habitació el primer va ser treure'm tota la roba i directa a la dutxa. Com a cortesia hi havia gel de bany (no pas sabó) que agradeixo, xampú i crema suavitzant per el cabell. El pitjor va ser el cabell. Una bona estona que em vaig estar i un bon grapat de crema suavitzant incapaç d'eliminar els nusos al cabell. 

17:00 Tokyo. Registrats, dutxats i descansats, vam quedar a les cinc per a sortir  a sopar. Al costat mateix, un bar de ramen. Senzill però reparador. 

Toribushi Halal Ramen

T-110-0005 Tokyo-Taito City

Ueno, 6

Chome - 1 - 6

18:00 Tokyo. Quedem per a  visita turística i ens adrecem fins Asakusa on, tot i ser l'hora de tancar, vam gaudir del temple budista  de Senso-Ji.

Senso-Ji és un temple budista, el més antic d Tokyo, asociat a la vessant budista Tendai.  El temple està dedicat al bodisatva Kammon- Segons expliquen, l'estàtua va ser trobada per dos pescadors al riu Sumida a l'any 628. El cap del poble, Hajino Nakamoto va reconèixer la santedat de l'estàtua i creà un petit temple a casa seva. Durant la Segona Guerra Mundial el Temple va ser bombardejat i destruït. El que veiem és la seva reconstrucció. 

Tot al costat està el temple xintoísta d'Asakusa, també anomenat el santuari de les tres divinitats. Homenatge als tres homes que van fundar el temple de Sensô-Ji. Es troba al costat est del santuari Sensô-Ji per un carrer marcat amb un gran Tori de pedra.  

Fins i tot vam tirar-nos la sort amb aquells palets que et permiten agafar un paperet depenent del número del palet. 

Peixets dolços a Naruto Taiyaki

Taito Ccity - Tokyo

Demano un amb crema de castanyes. No tan dolça com la crema que venen a Espanya, molt millor, més com un puré. 

Després vam anar a la factoria Bandai on eren uns quants Ninos al carrer com Son Goku, Doraimon i Gotzilla. Fotos i fotos. Tornem a l'hotel. 

Fa molt calor i em passo tota l'estona suant amb la jaqueta a la mà. Abans de l'hotel vam passar per un Combini prop, Sagawa Express Ueno on vaig comprar l'esmorzar de l'endemà. Em quedo fins molt tard escrivint. Encara tinc la vibració de l'avió ficada dintre. Tota la meva roba i totes les andròmines hi són escampades damunt la taula. Ni tan sols em puc allitar. Tampoc és una bona pensada perquè dormo amb dificultats. No sé si em podré aixecar tan aviat com demanen. 

Se'm fa tar i com puc recullo tot en la motxilla negra i el necessari per a les passejades en la vermella. Em costa molt adormir-me i a més he tingut que treure la llum de l'habitació perquè no sé on són els interruptors. 

Mentrestant, uns altres...

2024 Japó: dia 2 Madrid - Pekin

 

05/11/2014

07:00  Madrid. Aixecada. Em pentino amb un bon recollit tot pensant en el munt d'hores del viatge. Camisa i pantalons de xandall grisos, del que no tenen elàstic al turmell.

07:40 Madrid. Caféllet  i croissant en un bar entre l'hotel i el lloc on he quedat amb una parelleta. Així compartim despeses. 

08:00 Madrid. Tot just davant de la plaça al costat de l'estació d'Atocha. Cotxe compartit amb una parella de Barcelona. 

09:00 Aeroport Terminal 1. Hi ha un munt de gent, amb prou feines que podem caminar.  Ja hi són tots? El grup de viatgers amb Pedro Maruri al capdavant i un acompanyant, Jaume. Pedro va publicar a l'Instagram  un video referent a "El Diario de Mei" i com aquesta bitàcola serà la guia per a visitar el Japó.  Em pica la curiositat què és el que d'altres consideren digne de plasmar en un diari.

Ens dona una bosseta porta amulets amb un baliza dintre. La tecnologia és genial. Així sap en tot moment on som els viatgers. Em demana el passaport per fer les gestions  i resulta que portava el vell. On coi porto el passaport? Jaume m'acompanya fins a la Comissària de l'Aeroport que està al final de la terminal 4. En realitat ell s'encarrega de trucar als taxistes i anem així. Jo sola no ho hagués fet amb prou temps perquè m'hauria entretingut en pujar al trenet que uneix les terminals. 

Denuncia de pèrdua del passaport. 

Fer-me un de nou. Apa, tornem a la Terminal 1 tot agafant un Uber. A mi em sembla que es passeja per tota la provincia abans de deixar-nos tot just a la Terminal 1. 

Finalment puc passar el control. Foto de grup. 

Esmorzar tot esperant l'embarcament: caféllet, croissant i suc de taronja. Jo sóc com els hobbits sempre m'agrada esmorzar dos cops.

Passem el control. Amb tot el que ha passat no empaqueto la motxilla que va tal qual. 

Fa tanta calor, que la jaqueta i el jersei només que em fan nosa i els porto a la mà. Molt desagradable. Del recollit ja ni parlo. No sé on paren les gomes i les agulles de cap que portava. 

12:00 Avió. Seient 51 B Arribarà a Pequín sobre les 23:00 h. hora espanyola. 07:00 h. hora de Pequín. No sabria dir de quin dia.

Quina mala passada, com pot ser? El dia va començar bé, jo aixecant-me amb el temps de sobra. Arribant amb temps a l'aeroport. Ple a vessar. I no porto el passaport.  En cada grup hi ha una que deixa el passaport i en aquest grup, en aquesta ocasió, he sigut jo. Mira que he anat amb cura tot controlant constantment on era el passaport. Però m'he adormit i no ha sigut així. 

A partir d'això tot va ser una bojería. Pedro li va dir al seu amic Jaume:

- Acompanya-la. 

I sort d'això perquè jo hagués arribat però no tinc experiència agafant taxis o ubers i no sé si hagués pogut fer alguna cosa. 

Un problema afegit al canvi de passaport és que tots els permisos, tots els visats relacionats amb aquest passaport no és vàlid. Però ja hi som dalt de l'autobús que ens portarà a l'avió. L'avió és gegantí. I estava en el seient 51B. Què porta, mil persones?

No es pot dir que el vol fos desagradable però tan allunyada del grup, sense poder conversar. Tots dos acompanyants  masculins  dels seients del costat  no són de  cap ajut per a matar el temps. Vaig veure pel·lícules però sobretot el que vaig fer va ser encetar totes les que hi havia, una rere l'altra. 

A partir de Finlàndia, no sé a quina hora era, es va fer negra nit i tot va anar així durant el vol. El rellotge marcava que era de dia a Espanya però la foscor fora, més enllà de la finestreta marcava tot plegat. 

Al començament del viatge ens van suministrar un dinar: amanida d'enciam i tonyina seguit d'un curry de peix amb verdura. De postre cook de xocolata, tipus broonie. Aigua i tea a dojo. 

Era sorprenent veure menjar als meus   acompanyants. El cavaller de la meva dreta menjava d'una sola tacada tot el que era davant seu. El senyor de la meva esquerra no menjava tan ràpid, però deu n'hi do!

Deu hores són moltes hores. Quan sobrevolàvem Rusia em pensava que aquell avió devia fer cercles perquè no feia la sensació  d'avançar.  Al creuar la frontera amb xina vaig notar com un remor general. La major part del passatge, xinesos, notaven que eren a casa i vaig veure fins i tot oradors donant gràcies als deus. 

El sopar va ser servit: una amanida de patata, curry de pork i fruita de postre. Tot i així, tot i així que la veu en off dient  que ja hi erem  tot i faltar encara una hora per arribar.  Hora d'arribada cap a les 7 del matí, hora local, i vaig passar pel lavabo. Vig tenir dificultats perquè s'havia endurit i em feia mal. 

Alguna cosa no anava bé perquè tot i avisar que anava al lavabo a dues del grup aquestes no van dir res  i  van començar a buscar-me  el grup per tot l'aeroport com desesperats. 

-Què on era? Què he d'avisar si marxo - I mentrestant aquelles dues dones arronsaven les espatlles com si allò no anés amb elles. 

Poc després vam estar tot enllestits i prest per a esperar davant la sala d'embarcament. Aquell petit relax em va permetre repartir unes polseres al grup. Tampoc va ser una bona pensada. tot i assegurar que no els passaria res portarles a tota hora perquè no tenia part de metall  em van demanar que li fes el nus relliscós  per así poder-se-la treure quan volguessin, amb el que m'agrada a mi fer aquesta mena de nusos. I vet aquí que ja és un nou dia. 

Avís per a propers viatges: bossa plegable on entaforar la motxilla gran com equipatge de cabina i com equipatge de mà una motxilla no tan aparatosa. 

2024 Japó: Dia 1 Tarragona - Madrid

 

04/11/2024

08:00 Tarragona. M'aixeco aviat. Massa i tot.  Em truca el Manolo. Que em porta. No em fa cap gràcia perquè és massa aviat.  Tinc la sensació de no haver fet alguna cosa però no sé què pot ser. Anar tan precipitada no m'agrada. Potser hagués fet una última revisió de les coses. Però Manolo ho fa per a fer-me un favor. 

No hi ha cafeteria. 

Tot esperant el tren que em portará a Madrid.

L'estació del Camp de Tarragona mostra les conseqüències de les últimes pluges.

10:34 Estació del Camp. Sortida del tren. El tren va arribar puntual cap a quarts d'onze.  Anava tot atapeït, amb molta gent circulant, Molt asiàtics amb grans maletes vigilant el dipòsit d'equipatge. 

Fa molta calor i tot em destorba. No he fet bé l'equipatge. Hauria d'haver fet una passejada amb ell i comprovar si era còmode de portar. No ho és, gens ni mica.

13:21 Atocha.  L'arribada a Madrid va anar bé. No tenia presa, no feia cap enllaç amb altre tren. Tranquil·lament, i seguint les instruccions de Google Maps vaig arribar fins a la porta de l'Hotel on, tot i revisant la reserva, oh! Sorpresa  fins a les tres no obren. 

13:50 Madrid. Restaurant Xinès ChaChaMoon. Dos números més avall en el mateix carrer, un restaurant xinés m'ofereix un menú a un bon preu. I em va donar l'oportunitat d'esperar fins a les tres. 

15:00 Madrid. Hotel Metropolitan Atocha.  Quan vaig arribar a la habitació estava encara enfadada i amb el mòvil baix així que mentrestant esperava a que es carregues una mica em vaig quedar adormida. Tampoc es que tingues moltes ganes de fer res però amb el Reina Sofia tot just a l'altre costat del carrer...

Haviem quedat amb els que poguessin anar cap a quarts de nou al Bar Restaurant Salon Japón al carrer Echegaray, 29 molt a prop de on m'allotjava. Estava palplantada allà, arribant aviat un cop a la meva vida, quan va aparèixer un tipus, en la foscor del carrer i em diu:

- Carmen-

20:00 Farmacia per Ibuprofeno. Restaurant + Salon Japón.  I em saluda amb els dos petons. Però qui és aquest? Va resultar que era el inigualable Miruri San però jo no el vaig reconèixer. Poc  a poc es van afegint els altres membre del grup i vam poder gaudir d'unes servesetes i d'uns takoyaki boníssims. 

22:30 Restaurant Jinode. Com que encara estava de mal humor quan vam acabar, encara tenia gana i de camí a l'hotel em vaig quedar al restaurant Jinode  al carrer Atocha 10 on em vaig passar amb el menjar, i vaig acabar massa plena. 

Dutxada i al llit on vaig dormir bé però vaig suar i em va temer que pel de matí fes una pudor terrible.  

2024 Japó; el dia abans

 

03/11/2025

Quina bojería: no puc dormir i m'aixeco aviat rumiant en com sortir de Tarragona i arribar fins a Madrid abans no agafi el desbordament del riu i de les rieres i acabi per tallar la via del tren. Fins i tot em plantejo arribar en semidirecte, que són vuit hores. 

Esgotada em torno al llit i decideixo que dilluns, el dia que tinc el tren, tot anirà bé. Per la tarda, a la televisió, avisen que emetran  alerta vermella i que els nens no han d'anar al col·legi, tot sol·licitant que la gent no es mogui de casa.

2023 de Ferrol a Santiago dia 10: Santiago - Tarragona

 

17/04/2023

08:05 Santiago. M'aixeco. He tingut un malson, que m'ha aixecat abans però he aguantat fins ara. El dia serà llarg. Per la nit vaig recollir-ho tot, i només era fora de la motxilla la roba que m'havia de posar.  Com que és tan aviat no vaig  amb preses. Em maquillo. Encara no són les nou quan ja estic al forn on esmorzaré. No he anotat el nom. 

08:50 Santiago. Caféllet i vegetal. Hi ha molts estudiants de segonària que aprofiten per a esmorzar aquí. La cua és llarga. Em sorpren lo bé que vesteixen les noietes galeges. També els nois. És com veure aquests videos xinesos, japonesos o coreans de gent molt elegant. Amb moda molt casual. 

10:00 Santiago. Estació de tren.  Comença la cua per a sortir a l'andana. És llargaruda. Avança molt lenta i no acabo d'entendre què és el que passa.  Per fi arriba la màquina de l'escaner. No entenc perquè  és obligat passar-ho tot per per la màquina si no hi ha ningú mirant-la. El vigilant passa un detector pel meu cos. 

La comprovadora del billet m'exigeix veure la targeta daurada. Però com? Em van dir que no és necessària mai. M'ho va dir quan la vaig comprar. I m'ho va confirmar les vegades que he passat el billet pel comprovador.  A la bossa porto un batibull de papers, paperassa,, mocadors i a la cartera m'és impossible saber-ne quin paper és la targeta daurada. És de cartulina i es queda pegada a altres carnets. Mentrestant estic desesperada perquè he provocat un tap la sento escridassar a una altra passatgera que no l'ha mostrat el carnet jove. La veig perseguit.la per l'andana tot cridant i xiulant, embojida. Sortosament això distreu l'atenció sobre mi i em dona temps a trobar la targeta daurada. Una targeta daurada que ni tan sols vol mirar quan li dic que ja la tinc.

10:20 Estació de Santiago. Ja estem al tren però el tren no es mou. Pels altaveus algú explica que hi ha problemes tecnics que obligaràn a sortir amb retard. La meitat dels seients són encara buits. Imagino sense dificultats quina  és el problema técnic. 

10:45  Finalment arranca el tren a bona velocitat. Per sort, però no més ràpid.

13:41 Segovia.  Diu la veu de l'altaveu que portem 21 minutos de retard. no he anotat res revelant d'aquest trajecte. 

14:00 Madrid.  Arrivem a Chanartin. Passadissos llargaruts i cues interminables. Molts són els que van a València i han de fer trasbord i no saben cap on han d'anar. Una dona em pregunta, en la mateixa andana de sortida del tren, i em sap greu no poder-la ajudar. 

Pujo a l'estació seguint les instruccions d'un cartell que diu Atocha i per poc que agafo el camí equivocat tot sortint al carrer quan em diuen que és al pis de dalt. Afortunadament trobo molt ràpid una persona que m'ajuda a treure'm el billet per anar a Atocha. 

Efectivament en un minut ja ve el tren. Sembla un metro. Només quatre estacions. 

14:20 Madrid. Sortim. Va mig buit. Quina diferència amb el metre. Lloc de sobres. Arribo a Atocha. I és aqui on realment s'em fa molt llarg arribar a l'estació. Encara tinc una hora. Tot és ara baixo, ara pujo. Afortunadament després de preguntar un parell de vegades aconsegueixo arribar al lloc, al vestíbul. Com era d'esperar encara no era apuntat la via de sortida. Són les tres, tinc temps de fer una passejada. Compro aigua i una xocolatina. 

Només comprar, al vestíbul, ja tenen anotats l'andana  i cap allà que hi vaig. com m'esperava, la revisora del billet no em demana la targeta daurada. 

El cotxe fa una forta olor a detergent. Els seients són de material imitant pell. No m'agrada. Tot negre. Sóc incapaç de veure on porten els endolls. Molt abans de instal·lar-me la companya que es seu. Com que encara no m'havia instal"lat no faig més que molestar-la. Em sap greu. 

15:30 Madrid. Surt el tren puntual. Només sortir el xilé del seient de davant inicia una conversa  amb el mòvil a micro obert així que tot els passatgers del cotxe s'assabenta de la conversa que, com ell mateix presumeix, dura una hora i quaranta minuts. M'obliga a posar els auriculars molt alts per tal de no sentir-lo parlar ni a ell ni al seu interlocutor.

16:35 Saragossa. El xilé continua xerrant. L'aturada és Saragossa?  Sortint del cotxe una senyora li recrimina la seva xerrameca a tot volum amb el movil obert. Sentir una conversa sencera la resta dels passatgers aplaudeixen la intervenció. Però la cosa després de Saragossa no va millorar. En la frontera de la provincia de Lleida el tren s'atura. 

Em sorprèn el silenci. Com la gent accepta la desgràcia. Després de mitja hora la veu de l'altaveu diu que no avancem perquè el tren de davant també està aturat. L'explicació diu més o menys:

Aquest tren s'ha aturat perquè no pot avançar per la via i adelantar al tren previ. El tren previ camina tantejant la via perquè han sorgit problemes que no és detecten.

És esperançador i renovo la meva fe en  els espanyols quan cap ni un demana explicacions al senyor que va passant pels diferents cotxes donant explicacions. La gent no crida, no insulta i això que al final estem dos hores i mitja tal com reconeix la mateixa Renfe quan m'envia un missatge demanant-me disculpes.

19:00 Encara aturats. El Manolo m'envia un wassapp tot dient que marxa a casa. Que quan hagi passat per Lleida l'enviï  un missatge  i així sabrà quan ha d'anar a buscar-me.  Mira que li vaig dir que no anès a buscar-me. Ara es troba que porta més d'una hora esperant-me amb l'incòmode que deu ser per a ell.

19:40  Ens movem. Poc a poc. Pel camí de servei comencen a aparèixer furgonetes d'Adif. No avancem gaire però pel que sembla sortim del forat hom estavem atorats. 

19:47 Una furgoneta d'Adif passa.

19:54 Una altra aturada. Encara no estem a Lleida.

20:00 Marxem? Pel que sembla si. 

Lleida? Ni tan sols sé quan ens aturem en l'estació. Després de sortir de l'estació tot sembla haver tornat a la normalitat. La veu avisadora anuncia que l'arribada a Tarragona serà cap a les 21:00 h. I a Barcelona cap a les 21:30 h.

A l'arribada a    Tarragona Manolo m'estava esperant. Afortunadament a casa hi havia prou menjar. 

2023 de Ferrol a Santiago dia 9: Santiago de Compostel·la

 

16/04/2023

09:00 Santiago de Compostel·la. Aixecada. Perquè tan aviat?

10:01 Esmorzant. El lloc s'anomena La Planta i té una terrassa preciosa i un interior molt elegant.  El café llet no era per a tant i el croissant m'ho presenten calentat i l'únic motiu perquè els perdono és pel xurro que m'han regalat. Ni em quedo asseguda un cop m'he pres el café.

Continuo carrer enllà. Tinc la sensació que és massa aviat per a qualsevol cosa. Es diumenge, què podia esperar? Sol radiant.

Un xic més endavant trobo la papereria Xaquin oberta. El motiu és que venen premsa. Hi ha qui compra premsa encara? Entro amb l'excusa de comprar una barra de pegament. De pasada vull veure coses. Em criden l'atenció un munt de productes però els descarto. Últimament he baixat el consum de productees de papereria. Amb tot hi cau un regle amb enganxines de coloraines, un parell de llibretes de Leuchttturm 1917 de mesura B6 i una ploma un xic pesada que no sembla una bona compra. Sort que és molt econòmica.

Continuo la meva passejada cap a la part de la Catedral. Afortunadament tot el que he comprat a la papereria hi cap a la bossa però el que comença a molestar-me és la jaqueta. 

Farta de  fer voltes i passar un cop o dos pels mateixos carrers entro en un bar que és nota que acaben de posar les taules fora. L'anomeno el bar piu-piu perquè te dibuixat dos moixonets en un vidre de fora i al tendal no es veu cap nom. Entro perquè el sol pega de debó i estic tota cremada. A més el sol m'encega molt i m'és molest. 

12:00 Assejuda amb la meva canya. M'han posat un bol de patates que agraeixo. Aviat arriba una dona jove, pel que sembla arriba tard. Dedueixo de la conversa que necessito alguna cosa pel dolor i l'altre cambrer l'explica que el Paracetamol no pot estar en la farmaciola. Ella diu alguna cosa com:

- Ja em portaré jo el Paracetamol. 

Avui li toca fora, a les taules del carrer la contemplo sortir i entrar. De tant en tant renega. Com no? Els clients turistes semblen imbècils. De cop i volta sento  un cop a la taula. M'han regalat una tapa: Hummus amb torrada d'all. Trigo en sortir. Fa calor. Encara no és migdia. 

Em pregunto si vull anar al cinema per la tarda a veure "Suzume". A quina hora?  A les 19:00 h o a les 22:00 h. Vull veure Suzume però fa anys que no hi vaig al cinema i haver de comprar l'entrada per endavant no m'ha agradat mai. Decideixo no aprofitar l'estada en Santiago. Diumenge. No és bona idea anar a la Catedral. El quart cop que estic a Santiago i encara no he entrat en la Catedral. M'allunyo de la part de la catedral. Em plantejo comprar un entrepà vegetal i menjar-lo en l'habitació però encara és molt aviat. 

13:00 Hi veig una cerveseria amb terrassa i decideixo entrar una altra canya. El pinxo és de truita. Només estic fent temps. 

Continuo per  les avingudes que m'adrecen cap a l'hotel. Hi surt un restaurant xinès molt be valorat i cap allà que m'adreço. El restaurant China Ming té un aspecte fosc i antic però el menjar és molt bo i m'han subministrat palets sense qüestionar-me. Bon preu.

14:20 He demanat amanida i pollastre amb ametlles. Vi per a acompanyar. Bon preu. Després del restaurant torno a l'Hotel amb l'idea de decidir després. A l'hotel no decideixo res i em quedo dormida. 

Així que res de d'anar a passejar pel park ni res de fer res de res. Tampoc he anat a la bugaderia. Em preocupa l'olor dels pantalons perquè demà, al tren, l'olor de l'entrecuix a  vegades pot ser molt potent. 

Em dutxo. La roba fa pudor. Però l'entrecuix dels pantalons. Hi ha dies que em canso de fer pudor en el mateix lloc.

2023 de Ferrol a Santiago dia 8: Sigüeiro - Santiago de Compostel·la

 

15/04/2023

08:00 Sigüeiro. He dormit bé. Vestint-me. 

09:05 Bar Boquete. He decidit continuar per la carretera. A la sortida de la localitat hi ha un desviament a la dreta i és per allà per on passa  el Camí. Hi veig una fita. Jo continuo per la nacional, per l'esquerra. Sento una cridadissa des d'una benzinera. Intento no fer-hi cas pero la cridadissa és cada cop més forta. De mala gana m'aturo i el miro. 

-Ep! el Camí és per aquí- em criden.

- Coofee - Contesto jo, cridant. 

Quina mania. Aquesta mena de situacions ja m'han causat més d'un problema. Encara estic resentida pel que va passar al camp de golf. 

Després de la cafeteria, que no tenen segells vaig continuar per la carretera, ara pel vial de l'esquerra, ara per una carretera de servei. Em pensava que com aquell qui diu ja estavem a Santiago hi hauria una vorera o un vial més ampli però no és així. Anar per la carretera ha sigut complicat en alguns moments però no impossible. Dia ennuvolat. 

Estic totalment cremada. En les zones descobertes com mans, cara, cames em fan mal i li poso crema perquè em pica la pell. Tinc por de que tot rascant-me em pugui fer mal. 

12:00 Surto del bar O Castro. Aquest bar té un menú del dia d'11:00€  M'ha sorprès perquè últimament d 12:00€ no baixa. Abans d'entrar, un home que porta una gosseta em saluda. Xarrem una miqueta. M'explica que és de Castellón però que viu ara amb la seva dona Venezolana, que treballa en Fene. També l'explico que si vol el paper conforme ha fet el camí ha de sortir de Ferrol i no de A Coruña. I és que em diu que   a la seva filla li fa il·lusió fer el  Camí amb ell. La filla de 25 anys. 

Aquí si que tenen segell. Per fi! No m'ho puc creure. El caféllet bé però l'entrepà de salchichón  no. El pa sense tomaca se'm va fer difícil. Boci a boci, amb els dit parteixo el pa per a menjar-ho i el salchichón  també. 

Continuo pel vial de l'esquerra. Sé que per allà coincideix el Camí amb la carretera. No faig cas. Continuo caminant molt bé. No fa pujada.

13:51 Santiago. A la Taberna da Feira. Un lloc molt agradable. No opto per quedar-me a dinar. Només demano un vi. L'únic que vull és seure. 

Metres abans el Camí es creuava amb la carretera. Quan continuo més enllà caminant em torno a trobar el Camí que segueixo sospitant que em portarà a l'Oficina d'Atenció al Pelegrí. Contemplo la ciutat. M'acomiado del Camí i aprofito que és dissabte al migdia i està tot molt tranquil. 

Com que no anava cansada i he pogut gaudir, en un tres i no res ja estava en l'oficina. I abans d'adonar-me estava amb el número 555 esperant la Compostela. M'ha atès un senyor estranger. Quina gràcia m'ha fet. Després directe cap a l'hotel. Quin edifici!

16:15 Santiago de Compostel·la. A l'habitació. La porta està tancada? Te taula on puc escriure. Habitació de primera. Em quedo dormida. Una bona migdiada. 

Aixecada cap a les 20<.00 em dutxo. Un cop he sabut com funciona la dutxa. Utilitzo les seves tovalloles perquè així ni mullo i embruto la meva que s'està penjada acabant d'eixugar-se. Aquest matí quan la guardava encara era húmida. Surto a sopar i m'apropo al lloc que m'han recomanat: restaurant Sakura, no gaire lluny. 

2023 de Ferrol a Santiago dia 7: Poulo - Sigüeiro

 

14/04/2023

06:00 Poulo. Algú truca a la porta. Tot pensant que m'havia dormit contesto:

- Si... ara baixo.

Un cop m'he adonat que alguna cosa no anava miro el mòvil i em surt que són les 6 del matí. Em quedo desperta tot mirant els Reels . Aquests minivídeos són ben simples. Només cal fer gràcia. 

07:15 Poulo. Sona el despertador. 

08:30 Poulo. Surto de l'alberg. No vull còrrer. Ahir ja vaig rebre un cop de crua realitat a l'intentar reservar una habitació pel cap de setmana. 

Plou. Trobo ràpidament una pista de formigó premsat, molt còmoda que va paral·lela a la carretera. Tot i que el responsable de l'alberg em va dir que la porta des de fora no es podia obrir el cas és que si, s'ha quedat tota la nit oberta. 

09:40 La carretera és la N-550 que a Santiago. La pista continua més enllà de l'inicial i agreixo no  haver de lluitar amb els camions que no paren de passar.  Hi ha una benzinera i m'assec en un banc a les afores. Estic desesperada per esmorzar i un segell.

10:41 Segueixo per voreres. Hotel - Bar Santa cruz de Montaos.

11:49 Aquest cop si que hi ha segell però és possible que no l'hagi utilitzat mai. Eixut. Eixut. Amablement m'ho posa. Demano caféllet i m'ofereix cook, molt bo. Ara el vial s'alterna amb les voreres. He deixat de ploure i el calor comença a molestar. Em trec la jaqueta. 

12:05 Bar Tres Tapes. Canya i pinxo de pollastre amb all. El menjo amb gana. Què bo!

13:05 Cafeteria - Hospedaje La Ruta. Demano un ca´fe per no marxar sense prendre res. És l'únic lloc obert. Em parla d'un lloc important, més endavant, passada una benzinera.  A la vora de la carretera trobes un munt de restaurant tancats amb aspecte ruïnós.  

13:39 Pulperia Braseria O Camiño. El primer plat t'ho agafas tu i el segon ho demanes. Em vaig passar amb el primer. Tot tenia massa bona pinta. Potser no hauria d'haver demanat el segon: lluç amb patates bullides. El restaurant és ple. Molta gent gran. 

També hi ha un bar. Aquí no tan bé. Cada cop que entrava és com si veiessin un marcià. No tenen segell. T'anomenes O Camiño i no tens segell? Demano un aigua. No tenen canvi? Tampoc haguessis tingut canvi si hagués demanat un café? Molt mala impressió. Mal rollito. 

Torno a la carretera. Aquest cop el vial és estret. Amoïnada per el pas constant de camions sóc incapaç de pasar-me a la carretera dels costats. Els camions guanyen i salto la barrera de la carretera per caminar els vials laterals. 

Perquè no he anat per les carretes de servei laterals?  Perquè no confiava que seguissin a la carretera principal tota l'estona.  Però si que segueix. Ja és Santiago com aquell qui diu. Hi ha un supermercat: Familia. Em refugio del sol. No vull comprar. Algú li molestaque hi sigui a la porta. Marxo abans d'una agressió. 

Següeiro. Aviat, a l'entrada de la ciutat està l'alberg. Ràpid, ràpid el trobo. Tot i que havia demanat un llit senzill només veure-ho  demano l'habitació privada. Pago la diferència.  Després comprovo que els ocupants de les habitacions múltiples són adolescents, sorollosos com cal, és l'edat. 

17:45 Sigüiro. Em dutxo i em quedo dormida. Surto a fer-me un tea i escriure una estona. Poc després el grup d'adolescents entren amb bosses del supermercat  i els deixo l'espai i em torno a l'habitació un cop m'he pres el tea. 

22:31 S'ha tornat a caure el mòvil. 

2023 de Ferrol a Santiago dia 6: Presedo - Poulo

 

13/04/2023 

07:15 Presedo. Sona el despertador. L'apago i em torno a dormir. De matinada m'havia passat una cosa estranya: pensava que era de dia i fins i tot vaig saludar a la veïna tot dient-li "bon dia".  Miro el mòvil i em surt que encara són les dues de la matinada. 

08:00 surto de l'Albergue tota segura que el Mesón Xente estaria obert i que davant d'un esmorzar rumiaria què fer. El Mesón Xente do Camiño està tancat. Afortunadament no necessitava rumiar massa. No volia arrivar exhausta a l'Albergue de Bruma. 

He trucat a un taxi que s'ha presentat de seguida i que en un tres i no res m'ha deixat en bruma. Tan ràpid ha anat tot que m'he deixat el barret en el seient. Poc després d'esmorzar truco a la conductora i l'explico que el barret és nou i que si el pot aprofitar que ho faci. 

09:42 Bruma. Estic a Casa Grañà de Bruma. És un local agradable impregnat d'una oloreta de brou de pote gallec. Em cruspeixo un pa amb tomaquet i un caféllet. Aquest cop el pa és de debó i no pas de motlle. Surto sense preses. I és llavors quan m'he adonat que el barret no hi era.  Com em pensava que potser era al bar aquests minuts perduts. 

El camí passa tranquil. Tot carretera. I pluja. No una pluja caladora  però sense el barret l'aigua em tocava la cara pero com que no plou tant no és molest. 

El camí ha anat d'allò més bé. He evitat passar per els camins alternatius plens de tolls i fang. Finalment he arribat al punt d'una cruïlla i he tirat cap el costat que no tocava. 

11:23 O Castro. Abans havia parat al bar Uzal.  Dins de la localitat San Paio de Buscás, molt interessant amb totes aquelles figures fetes amb andròmines del camp. Divertit també el dino sobre rodes. Però al bar no hi tenien res de menjar en aquell moment. 

Baixo fins al bar Novo i demano un vi blanc i un plat de truita Llavors ja tenia molta gana. No sé perquè em pensava que arribaria a temps al restaurant d'aquí al costat. Potser hauria arribat sino hagués seguit el Camí. Potser si hagués continuat per la carretera ja hauria dinat i ara no estaria desesperada amb unes galetes i fruïts secs. 

Poulo. Aquest alberg m'agrada. La restadora només té un botó i l'eixugadora també. M'he trobat dos rentadores i cap  ni una entenia. La senzillesa és millor. Les màquines complexes em fan sentir estúpida, encara més. 

El responsable de l'alberg assegut dins de la seva garita es diu Daniel.

17:45 Poulo. Eixugadora. Fa un fred que pela. Cada cop que necessito alguna cosa he de pujar als dormitoris. Café amb galetes i fruïts secs. Començo a necessitar dinar o sopar. 

Tota la tarda ha sigut tranquil·la i quan arriba l'hora de comprovar les jornades que em falten ... oh! sorpresa. Arribo dissabte a Santiago. Miro si hi ha un albergue abans, com el Milladoiro en el Camí Portugués i no hi ha res. He de dormir en Santiago o em quedo dos dies en el Camí. 

Així que m'he vist obligada a reservar i pagar un hotel supercar. Definitivament aquesta no és la millor temporada. Cal esperar a l'octubre, pel cap baix: 148,00€ m'ha costa la broma.