2025 De Lisboa a Santiago, dia 5: Alverca - Azenbuja

 

18/11/2025

2025 De Lisboa a Santiago, dia 4: Lisboa - Alverca

 

17/11/2025

08:00 Aixecada.

Dutxa.

08:30 Esmorzant. Hi ha un moment que sóc l'única. Quina diferència amb el cap de setmana. 

09:35 Volia marxar ràpid però m'espero. Ja no  em puc arriscar a sortir sense passar pel lavabo. 

09:45 Finalment surto de l'habitació. Em deixo un paraigües, la gorra horrorosa i els mitjons que em van provocar la ampolla al peu. Sorprenc als atenedors de l'hotel quan els explico que jo no camino per la ciutat. 

- Camines durant cinc hores, estas reventat i encara no has sortir de la ciutat. - em justifico 

Arribo fins a la plaça Marqués de Pombal i entro, amb temps, al Metro. Però l'única finestreta oberta esta col·lapsada per una senyora que mai sembla que compri res.  Les indicacions del Maps diuen que el tren és a les 10:18. Són les 10:12 i la cua era llarguíssima i aquella dona no es movia.

Torno a mirar el Maps i em diu un 727 com altra combinació. Segurament si m'hagués quedat al metro hauria arribat alhora. Però el Maps limita molt la informació a 5 o 6 línies. Així que surto de l'estació, vaig al carrer, trobo la parada del 727 i quan, tot just comprovo l'horari, aquí que s'atura al meu costat. 

10:50 Al costar de l'estació de Roma Areeiro, molt mal indicada, la situació de venda de billets. Gairebé incapaç de reconèixer quan la toques. El tren va amb retard i pujo sense problemes.  Has de vigilar molt la informació del Maps i interpretar-la. 

Comprar un billet a Alverca és impossible però comprar-la a Catehheira do Ribadejo si, el final del trajecte. El tren de dos piso, no anava massa ple. Mig matí té aquestes coses.. 

11:09 Hora oficial que surt el tren. Arribo a i 12 minutos, amb el Maps. Vaig poder seguir el recorregut tan a l'autobús, com al tren. Això m'evita anar constantment fins a la pantalla que no hi veig.

11:47 Alverca. He fet bé de no intentar caminar, no tan sols un tros perquè tot és zona de polígon. Leroy Merlín, Mercadona, dos o tres súpers més, McDonals. Que hi hagi habitatges d'una sola planta és anecdòtic. Més enllà, blocs de pisos. Comprovo els restaurants. Hi ha un munt de tota mena. L'atracció turística és el museu dedicat a l'aviació. 

12:45 Hospederí4a Alfa 10. Mentrestant esmorzava a l'hotel havia recut un @mail de la hospedería Alfa 10

2025 de Lisboa a Santiago dia 3: Lisboa

 

16/11/2025

01:35 Preocupada per com fer per a arribar als llocs m'he entretingut massa i al final he enviat un @mail a un hostal. Comprovo així que cal reservar amb dos dies i no pas amb un de sol. Per la tarda ja reservar el de dos dies més tard.

08:05 Aixecada. Ahir eren les quatre que encara buscava informació. 

Dutxa.

09:00 Baixo a esmorzar. Hi ha menys gent o és que s'aixequen tard?

09:30 Torno a l'habitació. Continuen les noticies sobre les inundacions. Però jo vull marxar encara que no m'aballeix quedar-me atrapada en una pensió. Preferiria quedar-me atrapada a Lisboa.

10:30 Estic a la bugaderia. És minúscula. I la gent va i ve, en parelles, ocupant ells i les seves bosses, tot l'aire respirable. Afortunadament, en pocs minutos, va quedar una rentadora lliure i d'allí a l'eixugadora. 

12:00 Torno a el hotel. Massa aviat per anar a dinar, massa tard per a un segon esmorzar. Només que vull dormir, Aquesta nit ha sigut curta.

15:00 Sé que he dormit però m'alegro que no m'aixequi tard. Encara é una bona hora. No tinc gana: Només espero que hi hagi un forn obert on poder seure quan estigui cansada. Poc a poc, passeig enllà, arribo fins on és l'aigua. És massa aviat pel capvespre. Encara falta una hora. Faig un petit video, no el repeteixo i torno enrere, per on he vingut perquè m'ha semblat veure una Paderia amb un munt de taules dintre. 

16:00 Paderia on demano un Pao de xorixo, un pastel de nata i un café llet. en comparació amb els entrepans de pa de sègol farcits de salmó i aguacate, les pastes salades tradicionals són molt més econòmiques. 

Després em dedico a passejar. Entro al Muji, on compro coses que no necessito. També passo, sense aturar-me, pel mercat de Nadal. Hi ha una galeria comercial i entre en Claire's. Compro uns mocadors. Continuo suant molt i els necessitaré pel cap.

18:00 Aldi. Trobo un super amagat en unes galeries comercials i estan obertes. Compro una amanida, un tabulée, una beguda de xocolata i tovalloletes humides. 

18:30 Compro castanyes torrades en un dels carretons del passeig. 

19:00 Arribo a l'hotel. Ja no surto.

21:30 Sopar. L'amanida comprada a l'Aldi. Després preparo la roba de l'endemà i la motxilla i a no ser torni a ploure començo el Camí.

2025 De Lisboa a Santiago dia 2: Lisboa

 

15/11/2025

00:15 Lisboa. He tingut que netejar la ploma perquè no escrivia. Em dol perquè la tinta aquesta, marró, m'abellia de allò   més. Demà, avui, aniré a la Catedral amb la Credencial i posaré el primer segell. 

He llegit al Gronze les indicacions i parla de què a la ciutat no hi ha senyals ni fletxes ni res. Que seguim el riu i prou. No vull adelantar gaire i només confio en  saber trobar la manera d'anar d'alberg en alberg sense reventar-me. 

09:00  Aixecada. No he dormit tan malament però m'he despertat un parell de vegades.

Dutxa.

09:30 Baixo a la zona dels esmorzars. Quin mal costum de no aguardar cua. Tothom. Con si s'hagués d'acabar el menjar. No tenen bossetes de tea? No les veig. Em prenc un café amb llet i un croissanet i un brioxe farcit. No he vist fruita. 

Estic esperant a que el mòbil es carregui una miqueta.  El Hotel està molt cèntric i abans de no res estaria a la Catedral, l'única activitat que vull fer pel de matí. Preferiria menjar per la zona si aconsegueixo trobar un lloc sense el venedor a la porta perquè si no hauria de tornar cap a El Hotel a dinar i no és molt del meu estil el dinar que fan. 

També espero si em venen ganes de passar pel lavabo. 

11:15 Finalment surto al carrer. Poc a poc baixo cap el mar. Sembla que plou. Porto el paraigües. Fa més nosa que cap altra cosa. Quan arribo al Mercat de Nadal ja no plou. Em trec la jaqueta i començo a suar. Ha sortit el sol i arribo tota xopa de suor a la Catedral. Compro l'entrada tot i que la botiga on posen el segell hi és fora. Aprofito per a fer dos videos de figures en capelles. 

12:30 Arribo a la Catedral. Pago l'entrada tot i no necessitar-la. L'edifici és petitó comparat amb d'altres catedrals metropolitanes. Molt equilibrada. Faig dos videos. M'anirà bé de cara al vídeo sobre el Camí. 

Camí a la Catedral m'he quedat amb ganes d'entrar en un local que tenen gats a l'entrada. Figures de gats. 

13:30 M'acabo el tea al local Palacio Café. També tenen menjars però encara no tinc gana. 

14:00 He passar pel Mercat de Productes Orientals i era temptador. Aquestes botiguetes barregen Ramen amb gyozas, fideus amb Kimchi. I no em perdo.

Al Maps indica d'altres restaurants però ja és molt tard. A més, els capos, amb els seus vestits foscos, les cares ocultes rere les mans, no em fan gràcia. Treuen un xic de racisme en mi. 

Pujo unes escales a la recerca d'un restaurant mig amagat. Quan entro comprovo que allà no ha dinat ningú aquell dia. Ni entro. A la terrassa, a les taules, uns homes callats, amb molt mal aspecte, ni em mirren. Marxo i sense com tanquen les reixes rere meu.

Tot just al costat hi ha una pastisseria: Versallles. És una estructura prefabricada i recordo que en aquests locals tenen aquests pans farcits tan bons. Només entrar sé que he fet bé. Hi ha plats preparats.  Pregunto si encara serveixen dinars i em diuen que si. Prop hi ha un Hospital. Imagino al personal anant allà per a fer un mos. 

Després de dinar em ve ganes de quedar-me una estona però no plou i he de practica la caminata. Em marco un objectiu: anar fins a una papereria a la zoma Roma. Dic zona perquè un cop he arribat m'adono que el nom Roma ho porta uns quants negocis. 

Un cop arribes a una avinguda només era seguir-la i prou. Pel camí entro en un Fnac. Va resultar que la papereria era poca cosa. Pero havia fet una bona caminata. De tornada entro en una llibreria infantil que a l'anada ni l'havia mirat. En un costat hi havia una bona secció de papereria i em deixo portar per les ganes de premiar-me. 

18:00 De tornada cap a  el Hotel em trobo amb ganes de seure. I d'anar al lavabo. No puc més. Afortunadament abans de fer-m'ho damunt puc entrar en una mega-cafeteria anomenada Gelatto. És tan gran que no crida l'atenció que hi vagi directament al lavabo.

Lliure per seure cinc minuts comprovo que el hotel està molt bé comunicat però en una zona terrible. No  hi ha supermercats, No hi ha bugaderies. Torno a no tenir roba neta. Estic fins el nasos del ramen. I el hotel no està tan bé situat com desitjaria. 

19:00 Em quedo a sopar, sense passar per el Hotel al Buga Ramen. He sospesat la possibilitat d'anar a una pizzeria prop d'aquí però les fotos de la seva oferta no m'han temptat. I com no, demano ramen. Deixo el brou a band. Del ramen m'agrada els fideus tendres i poca cosa més. Només sortir del restaurant m'ha vingut ganes de fer pipi i mentrestant esperava l'ascensor m'he tacat. Em sembla que una senyora que volia pujar amb mi a l'ascensor ho ha vist i en l¡últim moment ha deixat que jo pujes sola.

Quan he passat per davant del Restaurant Feliz, el xinés sota el Buga Ramen, he vist que estava molt ple. Tots orientals, com si estiguessin de festa.

Encara no he fet els càlculs de quants dies necessito per a poder estar el Nadal i Any Nou a Santiago. Fins ara no sabia quin dia estaria en Lisboa. Hi ha ciutats en les que vull estar dos o tres dies. Això també l'he de calcular. 

Comprovo al Gronze la informació: 26 etapes - uns 613 km. Si vull estar a Santiago cap a Nadal o Cap d'Any he de fer 20 Km. cada dia. Una altra cosa a considerar és que hi hagi bugaderia. No programaré totes les etapes ara. Només he de vigilar que des d'on surti hi hagi d'entre 17 a 20 Km. fins a la propera destinació. 

 

2025 De Lisboa a Santiago dia 1: Arribo a Lisboa des de Aljezur.

14/11/2025

07:10 Aixecada. Massa Aviat. L'aprofitaré per pujar al bus de les 09:00 h.

Dutxa.

No sé si quedar-me perquè tinc el mòbil molt descarregat.

08:20 Café del Mercado. Demano un café llet i un croissant. Quin lloc més petit és aquest.

08:55 Bus. Un cop poso la motxilla i li demano al xofer el bitllet em diu que ell no en ven bitllets de bus. Que s'han de comprar per internet. Per internet, on?

Casualment el conductor  canviava a Aljezur i abans de marxar em va ajudar a comprar el bitllet. Sort que portava el passaport peruè la aplicació no acceptava el número del D.N.I. com a número de document. Semblava fàcil pero no ho és tant. A més l'ha d'aprovar el banc, així que estàs allà, al bell mig del no res, sota la pluja, i resulta que has de manegar el mòbil, comprant. 

Així,  d'aquesta manera és com ha sigut bona idea intentar pujar a l'autobús de les nou i no pas al de les nou i mitja.  Perquè si hagués volgut pujar al bus de dos quarts de deu i m'hagués quedat a terra, fins a les tres de la tarda no passava un altre bus.

09:25 Ara si que puc pujar a l'autobús. Seient número 27. Perquè tan enrere? Jo vull seure davant. Després d'uns minuts comprovo que a la meitat de davant no hi ha ningú assegut i la meitat de darrere és plena a vessar. 

En un parell de parades més ja no queda cap seient lliure i la meitat de davant continua buida. Aquest bus va totalment per carreteres secundàries. Fins a la meitat del trajecte no agafa l'autovia. 

Tot eren  curves i revols, marxes enrere per a deixar passar els camions amb preferència. Només el fred que feia va impedir que em marees. Després d'una estona, l'aire fred, que sortia de l'aparell del bus, començà a ser incòmode. Vaig fer el que vaig poder tapant els forats de l'aire. Em vaig arraulir sota la jaqueta i dormí una bona estona. Ja havia enviat un video amb la pluja golpejant el vidre de l'autobús. Mirar el mòbil em marejava. Millor dormir.

13:30 Oficialment l'autobús arriba a un quart, pero que només s'hagi endarrerit uns minuts  és un miracle. Quines trombes d'aigua  que hem rebut durant tot el camí. És una sort que l'estació d'autobusos de Lisboa fos coberta perquè fora tot eren xàfecs i cubells d'aigua caient.

Aconsegueixo visualitzar la sortida. Deia alguna cosa sobre "zona d'aparcament". Estava segura que prop trobaria un lloc de taxis. Al Maps posava l'Hotel a 37 minuts caminant. És a dir, per a mi, hora i mitja caminant sota la pluja. 

Afortunadament, només sortia, comprovava que era, més aviat,  una zona on els particulars podien esperar als passatgers, o deixar-los. Veig un taxi que sort de la zona de deixar gent i porta el llum verd encès. S'atura poc després. Comprovo que no hi hagi d'altres taxis amb preferència . Com que no hi ha d'altres taxis li pregunto si està lliure i pujo. 

El preu 9,30 una ganga. Semblava totalment una tormenta d'estiu. En uns carrers plovia i en d'altres no. Hi havia trams que no sabies si el cotxe podria passar.

14:00 Entro a l'Hotel (i que a fins a dos quarts d'onze és obert). Em comenta que al costat  hi ha un lloc obert tot el dia on es pot dinar. Així que, només deixar les bosses baixo a dinar. Hi ha dos locals: un de ramen i un xinès. Sopa, uns minirollitos i un porc agredolç amb arròs. La beguda va a banda.

14:45 Torno a l'Hotel. No vull marxar. Ja no plou. Sé que hauré de passar pel lavabo i no vull que m'agafi al carrer havent d'anar a correcuita a un local.

15:15 M'allito però no em dormo. M'espero un xic perquè ha parat la pluja i només ho vull comprovar que s'estarà així una estona.

17:00 Surto a passejar. Aviat es fa de nit però per ara no plou. Com que no sé on anar em proposo arribar fins a la botiga de Muji, per si de cas veies un complement més adient que els que porto. 

La botiga és plena a vesar i fa molta calor. És tan petita. Gairebé no té res. Descarto, avui, comprar si no el necessitaré durant aquest viatge. 

Estem prop del port. No vull anar de nit. Hi ha una papereria que volia visitar. En el camí trobo un Tiger obert. Que bé! Em compro uns itjons d'elfo, com els que vaig comprar a Madrid. Els mitjons de l'Ale-Hop són els que em vam provocar problemes. No els vull tenir i caure en la temptació d'usar-los. 

Hi ha molta gent al carrer. I encara pitjor, davant de la porta de cada restaurant un home amb una carta de Menú temptant-te  per a que entris en el seu local. La papereria no és gran cosa. Em pensava que si, per les fotos, però no ofereix cap producte diferent. Escolto molta conversa en castellà. A vegades  em retro, els deixo que marxin i evito sentir-los. Jo, sense esforç, em fico en converses alienes i les de d'evitar. 

19:10 Encara no sé com és que estic sopant tan aviat. El Buga Ramen està damunt del restaurant xinés. Comprovo la ruta del Camí. Per  ara em mantinc en fer-ho en autobús. No tota l'estona, només treure'm els trams més costeruts. 

Em preocupa passar les nits. S'ha de fer reserva a totes les aturades. Puc començar fent una reserva primer i després anar fins on tinc la reserva. He comprovar que és més fàcil el transport que l'hospedatge. 

 

2024 Japó: dia 18 Madrid

 

21/11/2024

L'entrada a l'aeroport senzilla però no ràpida. L'estona de recollir els equipatges un xic feixuga. Tots va comprovar com hi havia equipatges que havien sigut oberts. Rosa, que s'havia deixar un encenedor dins de la maleta es va trobar una nota on se'l informava que hi havia un video a la seva disposició on es veia com l'havien obert l'equipatge i havien tret  l'encenedor. Després de recollir l'equipatge tots sortiem per la porta, fàcilment, sense entrebancs, sense aturades.

Els que anavem a Atocha vam compartir un taxi que era la manera més còmoda i ràpida. Potser si que vam aterrar a quarts de set però fins a les nou no eren a la porta de l'aeroport agafant un taxi. La parella de Barcelona agafava el tren de les 10:00 h.

Jo, amb certa dificultat vaig trobar les vendes de billets i comprat un per a les 11:30 h.   Que malament que està indicat tot.

- Por favor, la venta de billetes?

- Donde los relojes

- I donde estàn los relojes?

I tot així. Em trobo a Fran que va cap a Sevilla. És curiós que cap ni un considerem quedar-nos a Madrid  unes hores. Poc després marxa i jo aprofito per anar al lavabo i canviar-me de roba. Estic tota suada i faig pudor però l'únic que puc fer és mudar-me la roba. Fora, un cartell avisa que ara els serveis són més amplis i còmodes. Respecte a què?  Perquè jo he de pujar al water per a tancar la porta. Lo petit de l'espai i l'esforç em fa suar encara més. Fòra l'espai no era millor així que res sortir mig despullada i intentar netejar-me una mica. 

Perquè no agafo i entro en el dels minusvàlids. Encara faltava molt per a les 11 h. hora a la que imaginava posarien la via.

Caféllet i coissant 4,71 Es cobren 5 euros. Molt incòmode l'ambient. Estret i concorregut. Amb dificultats que vaig treure els auriculars. A les 11 encara no hi era la via. I no volia pasar pel control perquè a vegades no et deixen passar si no has sigut cridat.

A les 11:05 posen la via, fan la crida. Tota la sala plena, andana 3. També tota plena i això que feia 5 minuts que havia sortit un IRIA per Barcelona.  18 cotxes, tot plents. Arrivada a Tarragona cap a les dos. Bus. casa. 

2024 Japó: dia 17 adéu Tokyo

 

20/11/2024

Matí lliure. M'aixeco bé i passo pel lavabo. Això está bé perquè no vull anar acumulada. Després una dutxa i em vesteixo amb la roba que havia deixat preparad ahir per la nit. Tot va bé. Tot va com ha d'anar. Agafo les maletes i la roba i quan surto em distrec i au! la targeta de l'habitació dintre. 

Les netejadores hi eren al costat. M'he distret per voler-les saludar? O m'hagués deixat la clau dintre igualment? Després que vingués la recepcionista i agafes la targeta de dins l'habitació baixo a recepció on ja hi ha uns companys quan tot just havien deixat les maletes. Coi, com pesen!

Em demanen que enviï 50 euros de despeses de taxo a Jaume per Bizum i ho faig encantada perquè em va salvar d'una bona. 

Agafo el metre fins a la papereria Sekuido. Hi ha un metre que para tot just al davant. Compro un parell de coses. Espero que siguin importants. Un segell per a les signatures el que més. Quan vaig sortir de la botiga encara era aviat i em va abellir anar a veure la botiga MUJI prop d'allà. I és aquí on em vaig equivocar del tot. 

La botiga MUJI està al bell mig d'un centre comercial tan gran que està numerat: 1, 2, 3,... I començo a perdre'm. Són quarts d'una i ja jauria d'estar tornant cap a l'hotel.

Aquest centre comercial està tot just dalt de l'estació de Shinjuku. On he anat a parar? Em fico en un tren que em sembla que és. Però surto just a temps perquè  i sort que ho faig perquè allò m'hagués portat ves a saber on. Surto a les afores: hi ha quatre estacions i no trobo l'entrada que m'indica el Google Maps. En compte de tornar a la papereria i agafar allà el metre directe a l'hotel començo a fer voltes, tot perdent el temps. On coi són les entrades  al metro? L'una,   Coi!

Trobo l'entrada. Però això és un altre metro. Pregunto al guardia. Allà, al fons està el metro que he d'agafar. Perquè no ve la indicació des de l'entrada?

Pujo al metro que pertoca. 13:30 h. Envio un missatge. Estic al metre però arrivaré justets de temps. I és que, tot i que el Maps diu que són 12 minuts per a mi són 24. Jo sempre trigo el doble del que diu el Maps. 

Tot just aquí em vaig perdre el dia de la tornada. A una hora de agafar-ne el metre que em portaria a l'aeroport de Norita, allà estava jo, com gallina sense cap, fent voltes, per que el Google Maps no distingeix si ets dalt o baix.

Només em deia que ja estava on pertocava estar pero jo era dalt, a la plaça, sense veure on era l'entrada al metre..

Quan vaig arrivar a l'hotel estaven tots enfadadíssim però un con agafada la motxilla i la borsa vam arrivar al metro camí de l'aeroport a temps. El metre elevat fins a l'aeroport de Haneda.  Un últim regal de la ciutat de Tokyo, una preciosa visió del riu i de la bahia. 

El vol sortia cap a les 18:00 h. i l'embarcament va ser ràpiid. Però ja era de nit quan sortiem dels primers passos cap a la sala d'espera. Embarcament, pujada a l'avió. I que passa ara?

Són les 18:42 i l'avió encara no s'ha mogut. Que bé que ens hem pogut seure tots plegats. Pedro, després, ens va explicar que hi havia cua per a despegar i que ell, assegut  a la punta, veia a través de les finestres, com l'avió havia d'aturar-se sovint a fi de deixar passar d'altres avions. 

Menjar d'avió: amanida + peix i arròs amb salsa teriyaki + mouse + yogurt.

20:16 He acabat de sopar. Arribem a Beijin cap a les 22:00 h. finalment . Encara hi ha marge. Passi per el control. Problemes amb el passaport. 

He d'aprendre prou anglés com per a passar els aeroports.

Escaner de la motxilla:

- Senyora, porta unes tisores. Les ha d'ensenyar. - Li mostro, són tisores per a bebé, de les escolars. Poden passar. Quin ensurt. 

Anem fins on hem d'embarcar i fem niu allà. Hauria de fer més fred i no ho fa dins de l'aeroport, tot i ser de nit. Compra de café llet i croissant en l'Starbuch. 

Pago amb targeta per per això serveixen. Se'm cau to al terra. Estic molt maldestra. No vull fer res més. M'avorreixo. A l'una de la matinada embarquem tot i que l'avió surt una hora més tard. 

Com és que quedo adormida tan aviat? Ni tan sols recordo si es va enlairar o no. No era un son massa profund perquè recordo l'olor del menjar. Però havia d'estar molt adormida perquè no em van servir. Molt més tard, quan em vaig despertar l'avió era tot a les fosques i comprovant que no molestava aprofito per a veure una pel·lícula. 

No havia ni començat a veure la pel·lícula que unes mans apareixen davant meu: un dels auxiliars que em demana "Chiken o fish". Vaig demanar pollastre? L'hauria d'haver dit que res perquè havia estat amb l'estomac quixòs per culpa del cafellet i el croissant de l'aeroport.  Però no vaig saber dir que no i vaig menjar fideus amb alguna cosa per damunt que amb la foscor no es veia què era. 

La pel·lícula era la quarta d'una sèrie, GRU, em sembla. I va ser l'única cosa capaç de veure sencera. D'alguna manera, em marejo també als avions. Quan sobrevolàvem Europa i encara faltaven més de tres hores en van servir un segon dinar. Gairebé era una còpia de l'anterior, amb una amanida de patates que no vaig menjar perquè la patata era crua. Tot el viatge de nit, comprovant com fugiem del sol.

2024 Japó: dia 16 Tokyo

 

19/11/2024

Estic escrivint aquestes línies des de casa i no estic segura de recordar-ho tot. Com cada matí he anat al Lawson a esmorzar. Aquesta rutina em conforta. Aquesta absencia de cambrers m'agrada molt. Vas, t'agafas el tea calent i  la peça de bolleria i esmorzes tranquil·lament. Ningú es capfica. A ningú l'importa. 

Quedem a les 10:00 h. per anar-hi fins al temple Zojo-Ji que és un preciós temple petit amb un estrany passatge rere seu. El temple i una torre del segle XX. 

El temple Zojo-Ji hi és dins del Parc Shiba al barri de Miato. Quan entres al temple hi veus la torre darrere. El temple amb les seves figures Jizo, ataviades amb roba, capetes i barrets, tal qual vestirien els nadons. Al seu costat molinets de paper, amb colors vius. Passejes i el vent bufa i tots els molinets giren esparcint els seus colors. Seràn també donacions? El Jardi del nens no nats, el 1000 Kosodate Jizo-son.  Una profunda tristor s'apoderà de tots els que hi   erem. 

M'adono que he deixat d'anotar els temples que visitem. Perquè sempre que hi ha un temple budista al costa hi ha un de xintoista.  I fa dies que no anoto ni ni l'altre.

També hi havia un preciós segell que vaig aprofitar per a la llibreta. Els últims dies m'he obsessionat  amb els segells i només que vull mirar això com si res més importara. 

Després del temple ens vam apropar fins a la Torre de tokyo, una imponent construcció còpia de la torre Eiffel i lloc favorit de la meva profesora de Japonés a la que trobo a faltar. La base  és gegantina i funcional. Hi és l'empresa  Minato. Vam pujar i em van agradar molt les vistes. També  hi havia segells. Baix, al parking, mentrestant en feien coses, jo que aprofito per anar al lavabo. Amb tan mala sort que em trobo un artista en un dels passadissos. Un artista de la tinta i no em puc estar de quedar-me  i contemplar la seva obra. Sense adornar-me m'estic més estona del que pertocava. 

Hauria d'haver avisat que tardaria. L'artista em volia escriure el meu nom a la làmina. No li deixo fer i només compro  la làmina. Quan finalment arribo a les portes del lavabo ja hi era Jaume esperant tot pensant que hi era dintre. Se'l veu amb cara d'enfadat. 

Va passar una cosa estranya amb això de la compra. L'assistent agafà una capsa i la  posa damunt de la taula i jo ho vaig confondre. Em pensava que volia embolcallar la làmina dins de la caixa. Però no era així. Li dic:

- Posa la làmina dins d'un sobre. Coi!

Al moment de pagar ho vaig entendre. No era una capsa per embolcallar la làmina sino  que era la safata per a posar els diners. Coi!

Després d'això vam anar a dinar els quedàvem.  Prop de Asakusa, un barri tranquil, fora de  l'enrenou que significa Asakusa. Hi ha un burguer. A mi les salses dels burguers no m'agraden. Dic que no em van les hamburgueses. Però no és la carn sino la salsa la que no em va.  Una història estranya ab la taula on havia de seure sola. Dic que no em vull quedar i marxo al Lawson proper. 

L'últim cop que vaig dinar amb Pedro va haver una història estranya i no em venia de gust repetir. Dinar al Lawson i ells encara no havien acabat. Passejada pel preciós barri. Després tocava compra de bosses però la botiga era tancada. Així que tocava anar al Donki. 

I tot que no ho tenia molt clar vaig acabar comprant una bossa. Una molt bona bossa. De color verdós. De 55 llitres. Un cop a l'habitació comprovo que serà una molt bona bossa de viatge. Després d'allò i com que encara gent dins de la botiga vaig marxar a l'hotel.  Havia comés l'errada de sortir sense jaqueta. I per un dia que surto sense jaqueta, tot just aquell dia feia un fred que pela. 

I tot pensant que hi tindria temps de sobra em vaig allitar per a treure'm el fred.  Molt mala idea. 

Havíem quedat en el Bar The Públic. Com no!  el Google Maps no serveix quan intervé un centre comercial. De nit, a més, no es veu les possibles sortides suggerides per l'aplicació. S'havien oferit a buscar-me al metro. Però amb aquest fred no tenia gaire sentit que m'esperesin fins a saber a quina hora apareixeria. 

El local guarnit amb uns quants caps de cérvols. Semblava de totes, totes, un Pub anglès.  Bé, el que a Espanya es considera un Pub  anglès. Arribo i ja s'havien pres la cervesa.

- Marxem   ja, oi que si?

Hora de pagar. Enrenou amb què s'ha de pagar. Hi ha una sobrecàrrega per utilitzar les cadires.  És possible que atraure  clients amb un preu fals d'"hora feliç" pugui portar a un engany tan  groller?

Després de això anem a un restaurant diferent. Hi havia una reserva per a una taula gran.

- El Restaurant on es va filmar Kill Bill - Coi! una recreació?

Resulta que si, que és una molt bona recreació, tot i que part de pel·lícula  si s'hagués filmat allà. Les habitacions superiors, les escales, tot allò  és segur que es va fer allà. Finalment una experiència divertida i agradable. Molt divertida.

Consumim un menú degustació també concertat. Els vegetarians ja tenen el seu menú. La persona  amb intolerància a la fructosa, també. Al final vam pagar a través d'un Bizum.   Els compte clars, millor.

Pel de matí, al metro, havia comentat que tenia la targeta buida, perquè no em deixava passar, i quan hi vaig a les màquines per a reomplir-la no funcionava, a l'igual que el vespre anterior. Afortunadament prop hi era una oficina d'atenció al client  del metre i només passava que estava magnetizada (o desmagnetizada) i en un tres i no res ho van solucionar.

Després del sopar vam tornar a l'hotel on jo he separat tot segons a la borsa on havia d'anar  i deixo fora la roba que em posaré a l'avió (i la resta del dia també).

2024 Japó: dia 15 Tokyo

 

18/11/2024

No va ser bona idea allitar-me tan tard.  A més, no aconseguia dormir-me. És per això que ara no aconsegueixo mantenir-me desperta. L'he agafat gust a l'esmorzar del Lawson. M'agrada això d'anar a una botiga i agafar el que sigui i cruspir-lo allà mateix. 

Avui tocava anar fins la Torre de Tokyo, un imponent edifici allunyat amb un mirador circular que ens regala una impressionant vista de Tokyo. La vista és tan zona com a l'edifici de Shibuya. Però potser el dia acompanya millor i jo l'he gaudit més. En un punt  hi ha  també uns vidres on es veu el terra. Fotos, moltes fotos! La cua era llargueruda, anava ràpida.

No tenia intenció de despistar-me tan ràpid. Me'ls trobo parlant de coses interessants. Quan hi sóc jo només parlen de coses aburrides. 

Fora de la torre observo que la gent si que busca els seients disponibles.  Un tronc de fusta, difícilment considerat seient, és ocupat per un home gran, amb gelosia. Prop no hi res més on seure, on prendre un tea. Enlloc.

Em desmarco  i vaig a per Miiyuki Factory. Segueixo les instruccions de Google Maps però són confuses. Em remet a una estació però en realitat el que vol dir és el tres. Una hora perduda. 

Finalment aconsegueixo arribar a l'estació prop de Miyuki Factory tan famolena i cansada que, aturada davant d'un bar comtemplant com una clienta asseguda  amb tres gossets gaudeix del seu dinar, decideixo dinar abans de continuar. 

Un lloc humil, un ramen molt bo. Entro i la puntuo alt pero no em puc acabar el ramen.

Després m'arribo al Miyuki Factory. Tot és tal cual es presenta a les xarxes. Em torno ximpleta veient tant de material. Pero no vull comprar material, el que realment cerco són patrons. No hi ha? Com és possible? Trobo uns quits amb els patrons molt interesannts però no són el que busco, tots punts tubulars que ja conec i no vull fer. Es triga un dia en fer un collar, a vegades dos. També unes arrecades imitant el coral. És un tipus de teixit que vaig provar de fer en un collar i no fa resultar. Visitar aquest lloc és una promesa que m'havia fet però que no m'ha aportat res. No he comprat res, res m'ha sorprès. 

Encara estava a temps de trobar-me a la resta de gent. A mig camí em penedeixo i surto del metro per comprar una llauna de tea.   No trobo llaunes però si compro tea. Un lloc amb una publicitat a internet. Compro amb ajut del traductor de Google tot i que diuen que no serveix per a res. El mestre, un anglès? Li fa gràcia quan s'adona que no tinc ni idea d'anglès. 

Després vaig demanar ajut i em van adreçar cap a un lloc anomenat Ikebukura, molt animat. Entro en una  botiga  amb un munt de pisos Anime i en tenen de tot però no pas el que busco. 

Com pots trobar el que busques si eu haver una sèrie d'anime nova  cada setmana. Si busques material gòtic en tornaria ximpleta, tenen de tot. Tan bonic! Pis a pis vaig recòrrer les plantes i no em vaig trobar el DVD que buscava. Fins i tot vaig estar en el pis del manga. Però tampo en vaig trobar res. Sortint de la botiga on havia deixat les deixalles del berenar em trobo a Rosa i Irene i tornem cap a l'Hotel plegades.  

Encara no eren les sis però les meves intencions eren fer una ultima rentadora i això significa dues hores. Em perdo el sopar. 

Compro un munt de pastisos en el 7&11 del costat de l'hotel. Tornaré amb més sobrepes encara. Estic relaxada perquè l'altre dia ja m'havia encarregat de separar el que anirà en la motxilla i el que anirà en la bossa de mà. Porto un munt de menjar, massa i tot. 

2024 Japó: dia 14 Tokyo

 

17/11/2024

Aixecar-se aviat o a una hora raonable. Opto per una hora raonable. Després  d'esmorzar, auest cop un tea verd, em despisto amb l'estació de metro que cal pujar a fi d'anar fins Gotokuji Temple. Només arribar a l'estació ja anava suada. Amb el braç aixecat per tal d'agafar-me ha gaudit del meu aroma, perquè ja m'havia aixecat suada del llit. 

Tot el dia ha sigut així. Jo tota molla de suor. Aixelles, esquena, espalla, cara, pit, entrecuix. Les combinacions no les vaig anotar. Una llástima perquè ha sigut divertit fer-ho. Ara em baio del cotxe, ara em torno a pujar. També m'ha passat que no podia sortir de l'estació. En  l'enllaç del metre amb el tren que porta al santuari, ara cap amunt, ara cap avall. Finalment veig que no hi sóc l'única. Un parell de joves intenten sortir i un d'ells no pot. Perquè no havia pensat en això primer?

Mentrestant suant i xopa, xopa de suor. Però vaig aconseguir arribar al santuari.  Fins  i tot en aquell tren que anava directe al santuari em vaig equivocar i vaig baixar una parada abans. No importa, caminar per la ciutat és genial.  M'ha  donat l'oportunitat de reflexionar. 

Aquest viatge s'hagés solucionat  amb tres jocs de roba en comptes de quatre. La meva intuició inicial no s'havia d'haver adulterat amb els videos dels "influencers" mentiders. Ja sabia que mentien. Però també m'ha donat l'oportunitat de pensar sobre el "Camí de St. Jaume". Tampoc és que les meves motxilles pessin gaire però si sé  que he de reduir el pes.

Pensant en Japó que seria com un "Camí de St.Jaume" tot i que porti la motxilla gran he de reduir el pes a 8 km. com a màxim. Cal fer uns quants canvis en els seus plantejaments. 

A la mama l'hagués agradat Japó. M'hagués posat en evidència tota l'estona però l'hagués agradat, amb aquestes senyores tan mudades i aquests estils tan carrinclones que es gasten algunes. Si, realment l'hagués agradat veure a tothom tan mudat constantment. 

Bé, continuo: un cop l'explico al senyor de la finestreta i em cobra 190 yenes puc anar fins al tren que va al santuari. Deixo passar el primer tren perquè és un d'aquest que va guarnit amb dibuixos del Maneki Neko. 

Podria haver sortit de l'hotel i anar directament cap a l'estació de tren però no importa perquè he gaudit de la ciutat un diumenge pel de matí. És tan diferent?

Al temple hi havia un funeral. A vegades oblidem que prop, vorejant un temple budista sempre hi ha un cementiri. Se que els rituals d'enterrament són sofisticats però tot acaba amb la cremació i el emmagatzematge en petits panteons familiars. Després dels recorreguts que pertocaven i de la compra d'un parell de coses, un figureta i una bossa, m'apropo fins a la zona del cementiri. Avisos de no passar. Tot correcte. 

Un lloc molt agradable. Vaig tenir l'oportunitat de fotografiar el gatet que treuen al instagram mentrestan feia una però el vaig trobar després.

Uns companys van aparofitar el dia per anar a veure el Mr. Fuji o FujiSan i el van trobar sense ocultar-se. A primera hora el sol  lluïa d'allò més i la foto enviada mostrava el FujiSan esplendorós, perfecte, de postal. Se que la parella de Barcelona també van anar al Santuari però ho van fer a primera hora. Ells ja hi eren quan jo encara anava caminant per la ciutat. 

Quan en el camí de tornada em vaig aturar en aquell restaurant no era conscient de la pudor que emetia. Si ho hagués intuit segurament hauria tornat a l'hotel a asear-me. Quina ferum feia les meves aixelles. Com és possible? Però volia anar fins a Shibuya. 

Shibuya és l'últim lloc on hauria estat en el meu viatge al Japó i resulta que he estat dos cops. Amb l'excusa de comprar alguna cosa de Given m'adentro pels locals i acabo en Loft on compro massa coses que afegeixo a les massa  coses ja comprades l'altre dia en Libro.