dilluns, 17 de gener de 2022

2017 De Ponferrada a Santiago Dia 13 O Pedrouzo - Santiago

 

 

 

 

13/11/2017

O Pedrouzo - Santiago de Compostela

08:00 h Sortida de la Pensió. Torno cap enrera, cap a la població. He de treure diners. Esmorzo un café llet amb croissant. M'he d'esperar a que el caixer del banc estigui operatiu.  

09:45 h A fi d'obtenir un segon segell entro en Amenal i demano un caféllet.

12:00 h Labacolla. Continuo amb dificultats perquè la senyalització és gairebé nula. Les fletxes han desaparegut. Avanço bé fins que arrivem a la zona de Santiago. Per a acabar-ho d'adobar hi ha un desviament que em fa retrocedir per on he vingut, tornar altre cop al Monte do Gouzo. Com abans m'ha passat, sóc incapaç de trobar el famòs alberg, o pensió, o hostal, o el que sigui que hi buscava a fi de no entrar al vespre a Santiago.

La manca de senyalització m'obliga a arrosegar-me per carrers deserts, tot està en obres, cap fletxa m'indica el camí. M'he perdut en la ciutat? Em faig pipi i no hi ha cap bar, cap restaurant, cap botiga. Tot és un gegantí polígon industrial extraradi. 

No sóc l'única que està perduda. Davant meu, una parella discuteix sobre quin carrer agafar. Entres en un carrer, està en obres i has de recular per on has vingut. Discuteixen acaloradament. M'entristeix comprovar com la manca de voluntat política fa que uns simples cartells penjats a les parets no diguin que el camí d'entrada ha sofert variacions degut al tall de la passarel·la que hi ha damunt de l'autovia. 

16.00 h aprox. Entro en una cafeteria, demano un tallat i corro cap el lavabo on finalment faig pipi. Es estrany que tota aquella currua de gent uqe hi havia pel de matí fent el Camí no hi fossin un cop passat l'aeroport. Hi ha un bus que et deixa a la ciutat? Em canvio de pantalons ja que els que portava fan una terrible fortor a pipi.

L'encarregada em diu que estic a 2,5 km de la  plaça  d'Obradouro. S'hem fa 4. Ja estem a Santiago i per sort no cal fer cap pujada.

17:30 aprox Estic a la plaça de l'Obradouro. No em sento feliç. Només cansada. Sense adonar-me deixo passar el temps i s'em fa les sis. 

No vull tornar per on he entrat. He mirat mentrestant caminava i no he vist pensions. Surto per l'altre costat de la plaça i tot són marisqueries. Al final de la Rua do Franca o del Vilar, ves-tu a saber, he vist una parada de taxis. I m'he pujar a un. L'he demanat que em portes a l'estació de trens que volia buscar una pensió des de allà perquè el dia que hagi d'agafar el tren no hagi de caminar gaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada