Escriptori

Ningú està content. 

Jo estic com desubicada. 

Hi ha un llistat llarguerut de feines a fer durant aquest estiu   del  que, a dia 24, no he sigut capaç d'eliminar ni una sola de les tasques.

Només he fet aquelles tasques ineludibles, aquelles que havien de fer-se tan era la situació personal, com la renovació del carnet de conduir

Vaig ofegada. No arrivo. Les feinetes sorgeixen com fades entremaliades desviant-me del camí desitjat. 

He començat unes vacances per asempre més i vaig esgotadissima. 

Coses que si he fet i que no hi eren al llistat:

He començat a ordenar l'armari de la roba. Fa quatre anys l'armari va patir una super-mega neteja de roba y, des de llavor, ho tenia molt controlat. Però tan és com ho controlis, si no llences la roba que ja no utilitzes l'enrenou torna molt abans del que  et  pensaves.

He entaforat en una sola safata tots els segells, tintes, enganxines, tisores i pegament que havia estat comprant i acumulant durant anys per a utilizar-los en l'agenda i en el diari. s'està damunt l'escriptori, on sempre hauria de ser.

He reactivat els blogs que estaven oblidats. Fa vint anys vaig tenir el meu primer blog i, per a mi, et donen una llibertat que els altres llocs d'internet no et donen.