07/12/2025
Vila do Conde. Ahir al vespre em vaig entretenir en comprovar els quilòmetres entre alberg i alberg. Des d'Oporto hi ha un alberg cada 6 0 7 quilòmetres fins i tot ara, a l'hivern. Això consultant la guia.
Molts tanquen a finals de novembre però queden d'altres oberts. M'adono que el problema rau en saltar-se albergs que vols visitar. Amb tot noto el cansanci. Ahir em feia mal tot, l'esquena, els braços, els talons que ja estan al seu límit.
Programa per a avui:
Fins a Aguçadoura -> bus 3301 a les 09:03 al costar de l'alberg i des de allà decidir.
07:00 Aixecada. Porto estona desperta. I estic segura que als companys d'habitació també els passa. Remoloneo esperant que marxin i quedar-me sola i tranquil·la. Pujo al pis de dalt a dutxar-me. Hi ha una clau a la porta que utilitzo. Farta estic! Només som quatre i cada cop que vull fer alguna cosa allà que els trobo. Que no hi ha un altre moment per a entrar al bany només que quan jo hi sóc?
08:00 El personal de neteja entra quan jo encara guardava coses a la motxilla. No em quedo i encara falta una hora per a que passi l'autobús. El forn-pastisseria de davant de l'alberg no és obert.
Miro el Maps i comprovo altre cop el sentit del recorregut de l'autobús. A mig camí de la següent parada hi ha un café on entro. Café llet i croissant. M'agrada aquest local.
Surto massa aviat. L'altre aturador del bus està a tocar. M'he d'esperar quinze minuts.
09:05 Bus 3301 Va mig buit. És un d'aquests autobusos interlocals però com que encara estem a Oporto deu considerar-se urbà.
09:51 Praia Estela. El conductor em porta fins on hi ha una entrada al Camí. No m'abellia fer el camí per la platja i jo havia demanat una aturada abans, al poble. Em trobo que em fan favors no demanats. Fa molt de vent i els meus cabells repiqueteen sobre la meva casa. Molt molest.
M'adreço a Apúlia i des d'on sóc el camí més ràpid és el Camí oficial. La passarel·la de fusta damunt les dunes és agradable. Només cal evitar relliscar i caure. Faig unes pases curtes per por a que el peu de davant rellisqui i em quedi tirada amb una mala postura al terra. És esgotador.
Al mig de la platja les indicacions del Camí em porten per la meva dreta i l'aplicació del Gronze em diu que continuí per la passarel·la. Evito seguir les fletxes perquè al Maps em mostra un espai sense urbanitzar i ja em vaig trobar al bell mig d'un canyissar, ofegada per les plantes, al 2018 tot seguint les fletxes indicadores. Sec una estona en un seient, allà, a la bifurcació.
Un grup de dones apareix del camí senyalat per les fletxes. Intento no mirar-les. Rere apareix un home que em saluda:
- Hola peregrina.
- Bon dia - que contesto.
- D'on ets? - pregunta.
- Catalunya - que contesto.
- Espanya.
- Catalunya.
Seguit una pregunta sobre per on aniré, o alguna cosa aixi.
- Dubto sobre si caminar sobre els tolls o continuar per la passarel·la.
Llavor li ensenyo l'aplicació on indica seguir per la passarel·la. riuen amb l'acudit i marxen. La passarel·la està relliscosa i és esgotadora. Però em temo aquests costums dels traçadors de camins de traçar sempre per llocs impossibles de caminar.
12:00 Apúlia. Prop de l'alberg Santiago da Costa. És massa aviar. Estic esgotada. Em faig pipi. No puc més. Hi ha un restaurant tot just a la porta, restaurant Solar. En tot el camí no he trobat un lloc on entrar i poder fer pipi. Deixo com puc la motxilla a una de les cadires de la terrassa i entro desesperada.
Quan surto tot està mullat. La cadira on havia deixat la motxilla tenia un petit basal d'aigua i no ho havia vist. Necessito deixar la bossa petita damunt d'un taula i esta mullada. Les cadires, totes estan mullades.
Mentrestant estic allà, a la terrassa, un del cambrers surt i comença:
- Englis?
- Germany?
- Fran....
-No Englis - replico.
- Ah! Espanyola - amb un to de despreci massa intens.
Llavors passa a explicar-me que no serveixen cerveses, ni tapes, ni cafés. Suposo que volia dir-me que aquell dia no feien això a la terrassa. No parava de xerrar.
Jo només intentava dir-li que només volia tenir les mans lliures per agafar el mòbil i la llibreta i que per això havia deixat la borsa damunt la taula. Intentava dir-li que després dinaria, un xic més tard. Però aquell home continuava informant-me de que allà no servien, tot preguntant-me què és el que volia fer i sense donar-me l'opció a respondre'l. Molt desagradable. Molt humiliant.
- Disculpa, disculpa, disculpa.... - tot recollint les meves coses i amuntegant-les damunt del mur de la casa del costat.
M'he estat una bona estona. Fins i tot vaig entrar en Maps i he escrit una resenya.
Miro el següent alberg. Tot just a Escocende. El cas és que aquest nom em sona molt i no sé exactament que va passar. He de llegir les meves memòries.
Miro si hi ha un autobús. Si que hi ha. Tinc temps de sobres. Pel camí trobo un Alcamp obert. Entro i compro. Estic esgotada. La carretera de pedres no facilita caminar. Diu el Maps que passa a les 13:12 h. Quan són les 13:08 veig passar un bus. Estic a pocs metres però el bus ha passat abans. Maps ja avisa d'aquests contratemps.
13:10 Parada Bus. Es diumenge i segura, segurissíma que el bus que he vist passar era el que volia agafar. Em quedo uns minuts. El vigilant del magatzem del costat de la parada surt mentrestant sóc allà. Després d'uns minuts torna al magatzem. Em vigila. Torna a sortir i es queda a l'altre costat del carrer mirant-me. Només fins que jo començo a caminar de tornada al poble no marxa del tot.
14:00 Alberg Santiago da Costa. Arribo tot just. M'espero a la porta. Envio un missatge i l'hosteler arriba. Xarrem una estona. Molt agradable. Quan marxa, dino. I després em quedo postrada al llit. Esgotada. No sé si he dormit.
17:30 M'aixeco. Em prenc un tea. Començo a escriure.
19:00 Passa l'hosteler i em recomana visitar un alberg. No és dins del llistat previst. Refer llistats sembla ser la meva especialitat.
He llegit el diari del 2018 i Esponsende és aquell lloc que l'alberg tenia la llitera dalt. Després em vaig quedar a l'alberg Dom Nausti.
Comprovo si continua existint i està catalogat com pensió. Decideixo no passar per allà. La mania meva de recordar vells llocs m'està portant molt males experiències.
He refet la ruta seguint els consells de l'Hosteler i guanyo un dia. Continuo en un dejà vû continuo.
