14/11/2025
07:10 Aixecada. Massa Aviat. L'aprofitaré per pujar al bus de les 09:00 h.
Dutxa.
No sé si quedar-me perquè tinc el mòbil molt descarregat.
08:20 Café del Mercado. Demano un café llet i un croissant. Quin lloc més petit és aquest.
08:55 Bus. Un cop poso la motxilla i li demano al xofer el bitllet em diu que ell no en ven bitllets de bus. Que s'han de comprar per internet. Per internet, on?
Casualment el conductor canviava a Aljezur i abans de marxar em va ajudar a comprar el bitllet. Sort que portava el passaport peruè la aplicació no acceptava el número del D.N.I. com a número de document. Semblava fàcil pero no ho és tant. A més l'ha d'aprovar el banc, així que estàs allà, al bell mig del no res, sota la pluja, i resulta que has de manegar el mòbil, comprant.
Així, d'aquesta manera és com ha sigut bona idea intentar pujar a l'autobús de les nou i no pas al de les nou i mitja. Perquè si hagués volgut pujar al bus de dos quarts de deu i m'hagués quedat a terra, fins a les tres de la tarda no passava un altre bus.
09:25 Ara si que puc pujar a l'autobús. Seient número 27. Perquè tan enrere? Jo vull seure davant. Després d'uns minuts comprovo que a la meitat de davant no hi ha ningú assegut i la meitat de darrere és plena a vessar.
En un parell de parades més ja no queda cap seient lliure i la meitat de davant continua buida. Aquest bus va totalment per carreteres secundàries. Fins a la meitat del trajecte no agafa l'autovia.
Tot eren curves i revols, marxes enrere per a deixar passar els camions amb preferència. Només el fred que feia va impedir que em marees. Després d'una estona, l'aire fred, que sortia de l'aparell del bus, començà a ser incòmode. Vaig fer el que vaig poder tapant els forats de l'aire. Em vaig arraulir sota la jaqueta i dormí una bona estona. Ja havia enviat un video amb la pluja golpejant el vidre de l'autobús. Mirar el mòbil em marejava. Millor dormir.
13:30 Oficialment l'autobús arriba a un quart, pero que només s'hagi endarrerit uns minuts és un miracle. Quines trombes d'aigua que hem rebut durant tot el camí. És una sort que l'estació d'autobusos de Lisboa fos coberta perquè fora tot eren xàfecs i cubells d'aigua caient.
Aconsegueixo visualitzar la sortida. Deia alguna cosa sobre "zona d'aparcament". Estava segura que prop trobaria un lloc de taxis. Al Maps posava l'Hotel a 37 minuts caminant. És a dir, per a mi, hora i mitja caminant sota la pluja.
Afortunadament, només sortia, comprovava que era, més aviat, una zona on els particulars podien esperar als passatgers, o deixar-los. Veig un taxi que sort de la zona de deixar gent i porta el llum verd encès. S'atura poc després. Comprovo que no hi hagi d'altres taxis amb preferència . Com que no hi ha d'altres taxis li pregunto si està lliure i pujo.
