diumenge, 2 d’abril del 2023

2019 de Santander a Santiago dia 14: Soto de Luiña - Cadavedo

 

 


 

30/10/2019

08:15 Luiña  Surto de l'alberg. Sóc de les últimes persones en sortir. No aconsegueixo dormir bé per la nit. He agafat uns vicis a l'hora d'anar a dormir que resulten un xic sorollosos. 

08:45 Tot just quan he iniciat el camí oficial pels viaranys pel mig del bosc, puja i baixa, que comença a ploure. <no suporto aquests camins relliscosos, i encara menys si plou.

Abandono el camí.

 


09:15 Albuerne. Cap servei. Continuo per la carretera.

11:50 Novellana. Al Gronze diu que en aquesta localitat hi ha de tot. Tot tancat.

Quan ja sorta del nucli urbà i poc abans de trobar-me l'alberg, hi ha un cartell invitant a que et passis per l'àrea de servei de l'A8, a poc més de 200 m. Com que em feia pipi i tenia molta gana, tot i no ser el meu estil, m'he encaminat per un sender molt agradable, curull de trebols, cap a l¡àrea de servei. Coi amb l'àrea de servei. Tenen de tot:
. Benzinera
.Botiga
.Restaurant
.Bugaderia
.Zona recreativa per a la canalla
.Berenadors



La clientela era variada. Senyors viatjant, senyors sense viatjar, autònoms utilitzant el wifi i les taules com si fos la seva oficina, senyores esperant a que acabés la rentadora... 
He esmorssat caféllet i un vegetal de pollastre empanat. 

He sortit massa aviat però he tingut la sensació de que avui feia tard a tot.

12:30 Cartañeras. Aquí m'he adonat que, és cert, la carretera 236, en aquest tram, no l'utilitza ningú.

13:10 Santa Marina. Aprofito per a seure uns minuts al costat de la carretera.

14:40 Ballota. El poble es diu com la zona. Ballota = vall petita. A la primera casa fotografio un gat que pren el sol. La veritat es que sol, sol, avui no ha fet.
Sec una estona i m'adreço al pobrissonet gat que només vol que l'estimin. Em segueix carretera enllà i temo per la sea integritat. Reculo i em torno a seure on era i espera que sigui ell qui perdi el seu interès per mi.

Cap al final del poble trobo un restaurant obert. Es ple de gom a gom però hi veig el menjador. Ha de ser un bon lloc. Hi havia uns 7 o 8 camions aparcats davant. Casa Fernando. Tambñe tenen habitacions i un hotel al començament del poble.

 


15:25 Tablizo. En realitat no sé si és una localitat, enllà cap a la costa, o es limita només a un petit santuari.

16:20 Ribón. A aquestes alçades de la ruta els meus peus caminen sols. A mi només em fa mal la tripa.

17:30 aprox Cadavedo. Estic tan, tan cansada, que no sé, no puc, fer unes fotos a dues preciositats juganeres, d'uns mesos només. 

Quan arrivo a l'Alberg municipal em surt a saludar la noieta que era ahir. Em comenta que totes les lliteres de baix estan ocupades. El local és molt petit. Però sap d'un lloc anomenat  Casa de Peregrinos Covi i Peter. Només cal comprovar si està obert.

Covadonga em diu que entri i que em posi còmoda, que ja passarà. I així ha sigut. He entrat, m'he  acomodat i ha vingut. Tan ella, Covadonga, com la seva mare, han sigut molt amables amb mi.

 


He sopat i ara hi vaig a recollir. No tenia esma per a anar al restaurant d'aqui prop, El Salón. 

 

dissabte, 1 d’abril del 2023

2019 de Santander a Santiago dia 13: Muros de Nalón - Soto de Luiña

 

 

 


 

29/10/2019 

Muros de Nalón. Baixada a esmorsar. Demano cafe llet i croïssant. Tan l'alberg com la cafeteria han sigut molt agradables.

Surto de la cafetria. La papereria-kiosk-perfumeria-llibreria-Mizoko és obert però sóc capaç de vèncer a la temptació i no entro a comprar el traveler's Notebook  RS que tan em va agradar ahir.

Sobre les deu devia passar per El Pitu però com que no he trobat cap local obert ni he enotat l'hora.


11:00 h. Una mini localitat anomada San Juan. Tota l'estona que només baixo per viaranys plens de pedrotes. Camino molt lentament. No hi ha manera d'adelantar perquè la por terribla a caure em fa meditar cada passa que hi faig.

Si he baixat estic segura d'haver pujat però no recordo les pujades només les interminables baixades relliscoses.

 
 

 

Prop d'Anteño decideixo continuar per la carretera. Al Maps hi surt un restaurant i tot que és aviat encara m'encamino cap allà amb la intenció de seure uns minuts.
 
14:00 h. Anteño. és poc més que el camping. El restaurant és obert, ple de penya sorollosa, sobretot homes, i dos o tres dones grans, de les que necessiten ajut per a moure's.
Dino menestra i chipirons amb patates. Em possen tanta quantitat de menjar que m'he de deixar part del plat. No demano postre.

 

Surto sense buscar el camí perquè se què més endavant, en Mumayoir, toca gairebé la carretera. 

Fins a Mumayor tot es pujada per la carretera. Pujada carretera. Però quan agafar el viarany per baixar ens tornem a trobar no pas el sender herbaci que descriu Gronze, sino pedrotesi més pedrotes relliscoses.

 

 

16:00 h. Soto de Luiña. És una localitat molt petita. Sembla cuidada. A l'entrada, després d'una ferreteria,  hi ha dos o tres hospederies. No sé si totes són hotels. Miro el Maps, altre cop, i em diu que l'Alberg oficial és un xic més endavant. L'edifici està compartit entre l'alberg, Correus, Els amics de la Siruca i no sé què organització més.

Tenen rentadora i eixugadora. I he aprofitat per a rentar tot el que duia posat. Li encarregada ens ha mostrat a tots  perquè el  camí que va tocant la costa és millor que el de muntanya. Només  perquè passa per pobles. I aquests pobles tenen serveis.

He comprat barritas energètiques per a portar, mazapans i aigua. He sopat sopa que no acaba d'estar en el seu punt. Després m'he quedat xerrant amb una noieta que vol arrivar fins a Muxia i Finisterre, tot abans del dia 14.