14/04/2023
06:00 Poulo. Algú truca a la porta. Tot pensant que m'havia dormit contesto:
- Si... ara baixo.
Un cop m'he adonat que alguna cosa no anava miro el mòvil i em surt que són les 6 del matí. Em quedo desperta tot mirant els Reels . Aquests minivídeos són ben simples. Només cal fer gràcia.
07:15 Poulo. Sona el despertador.
08:30 Poulo. Surto de l'alberg. No vull còrrer. Ahir ja vaig rebre un cop de crua realitat a l'intentar reservar una habitació pel cap de setmana.
Plou. Trobo ràpidament una pista de formigó premsat, molt còmoda que va paral·lela a la carretera. Tot i que el responsable de l'alberg em va dir que la porta des de fora no es podia obrir el cas és que si, s'ha quedat tota la nit oberta.
09:40 La carretera és la N-550 que a Santiago. La pista continua més enllà de l'inicial i agreixo no haver de lluitar amb els camions que no paren de passar. Hi ha una benzinera i m'assec en un banc a les afores. Estic desesperada per esmorzar i un segell.
10:41 Segueixo per voreres. Hotel - Bar Santa cruz de Montaos.
11:49 Aquest cop si que hi ha segell però és possible que no l'hagi utilitzat mai. Eixut. Eixut. Amablement m'ho posa. Demano caféllet i m'ofereix cook, molt bo. Ara el vial s'alterna amb les voreres. He deixat de ploure i el calor comença a molestar. Em trec la jaqueta.
12:05 Bar Tres Tapes. Canya i pinxo de pollastre amb all. El menjo amb gana. Què bo!
13:05 Cafeteria - Hospedaje La Ruta. Demano un ca´fe per no marxar sense prendre res. És l'únic lloc obert. Em parla d'un lloc important, més endavant, passada una benzinera. A la vora de la carretera trobes un munt de restaurant tancats amb aspecte ruïnós.
13:39 Pulperia Braseria O Camiño. El primer plat t'ho agafas tu i el segon ho demanes. Em vaig passar amb el primer. Tot tenia massa bona pinta. Potser no hauria d'haver demanat el segon: lluç amb patates bullides. El restaurant és ple. Molta gent gran.
També hi ha un bar. Aquí no tan bé. Cada cop que entrava és com si veiessin un marcià. No tenen segell. T'anomenes O Camiño i no tens segell? Demano un aigua. No tenen canvi? Tampoc haguessis tingut canvi si hagués demanat un café? Molt mala impressió. Mal rollito.
Torno a la carretera. Aquest cop el vial és estret. Amoïnada per el pas constant de camions sóc incapaç de pasar-me a la carretera dels costats. Els camions guanyen i salto la barrera de la carretera per caminar els vials laterals.
Perquè no he anat per les carretes de servei laterals? Perquè no confiava que seguissin a la carretera principal tota l'estona. Però si que segueix. Ja és Santiago com aquell qui diu. Hi ha un supermercat: Familia. Em refugio del sol. No vull comprar. Algú li molestaque hi sigui a la porta. Marxo abans d'una agressió.
Següeiro. Aviat, a l'entrada de la ciutat està l'alberg. Ràpid, ràpid el trobo. Tot i que havia demanat un llit senzill només veure-ho demano l'habitació privada. Pago la diferència. Després comprovo que els ocupants de les habitacions múltiples són adolescents, sorollosos com cal, és l'edat.
17:45 Sigüiro. Em dutxo i em quedo dormida. Surto a fer-me un tea i escriure una estona. Poc després el grup d'adolescents entren amb bosses del supermercat i els deixo l'espai i em torno a l'habitació un cop m'he pres el tea.
22:31 S'ha tornat a caure el mòvil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada