15/04/2023
08:00 Sigüeiro. He dormit bé. Vestint-me.
09:05 Bar Boquete. He decidit continuar per la carretera. A la sortida de la localitat hi ha un desviament a la dreta i és per allà per on passa el Camí. Hi veig una fita. Jo continuo per la nacional, per l'esquerra. Sento una cridadissa des d'una benzinera. Intento no fer-hi cas pero la cridadissa és cada cop més forta. De mala gana m'aturo i el miro.
-Ep! el Camí és per aquí- em criden.
- Coofee - Contesto jo, cridant.
Quina mania. Aquesta mena de situacions ja m'han causat més d'un problema. Encara estic resentida pel que va passar al camp de golf.
Després de la cafeteria, que no tenen segells vaig continuar per la carretera, ara pel vial de l'esquerra, ara per una carretera de servei. Em pensava que com aquell qui diu ja estavem a Santiago hi hauria una vorera o un vial més ampli però no és així. Anar per la carretera ha sigut complicat en alguns moments però no impossible. Dia ennuvolat.
Estic totalment cremada. En les zones descobertes com mans, cara, cames em fan mal i li poso crema perquè em pica la pell. Tinc por de que tot rascant-me em pugui fer mal.
12:00 Surto del bar O Castro. Aquest bar té un menú del dia d'11:00€ M'ha sorprès perquè últimament d 12:00€ no baixa. Abans d'entrar, un home que porta una gosseta em saluda. Xarrem una miqueta. M'explica que és de Castellón però que viu ara amb la seva dona Venezolana, que treballa en Fene. També l'explico que si vol el paper conforme ha fet el camí ha de sortir de Ferrol i no de A Coruña. I és que em diu que a la seva filla li fa il·lusió fer el Camí amb ell. La filla de 25 anys.
Aquí si que tenen segell. Per fi! No m'ho puc creure. El caféllet bé però l'entrepà de salchichón no. El pa sense tomaca se'm va fer difícil. Boci a boci, amb els dit parteixo el pa per a menjar-ho i el salchichón també.
Continuo pel vial de l'esquerra. Sé que per allà coincideix el Camí amb la carretera. No faig cas. Continuo caminant molt bé. No fa pujada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada