12/04/2023
07:15 Betanzos. Sona el despertador. Encara no hi ha ningú aixecat?
07:53 Betanzos. M'aixeco i em vesteixo i no em prenc res. Faig un xic de temps perquè intueixo que vull anar al lavabo. Surto tardíssim. Per a què m'aixoco tan aviat si al final sempre sóc al carrer tan tard?
09:25 Rua do Couto. Llegeixo les instruccions del Gronze: són confuses. Com sempre. Coses com: "passes per una plaça molt bonica amb una estàtua". Coi! Totes les places són boniques i totes tenen estàtues. Em trobo a la xiqueta de salamanca i l'espanto amb un comentari inadequat. S'excusa tot dient que necessita aprofitar l'energia del matí. Em sembla que la faig equivocar-se de sentit del Camí. I és que, com passa en totes les población, cruïlles i bifurcacions, les fletxes i les fites no són enlloc.
Consulto Google Maps com arribar a Presedo caminant i és aixó el que intento seguir. La tardia reacció de l'aplicació fa que em confongui a la sortida. No gran cosa. Rectifico ràpidament i després d'una pujada que deu n'hi do vet aquí que em trobo el Camí.
Un cop superades les pujades ja em trobo fora de la ciutat damunt una carretera local que passa pel mig d'una plantació d'eucaliptus. Molt planer. M'avancen uns quants caminants i els deixo passar de gust.
10:20 Passant per damunt de l'autopista. Aviat el Camí torna a fer baixada. No m'agraden les baixades perquè significa que caldrà fer una pujada després. Tota l'estona que es veuen fites. Com és que sobren fites en carreteres i camins únics i en les cruïlles no trobes cap ni una?
11:10 Bar O Camionero. Limiñón. Poc abans hi havia una desviació del Camí cap un bosc o plantació d'eucaliptus. Jo he continuat per la carretera amb l'esperança de trobar aquest bar. I he fet bé perquè necessitava anar al lavabo si o si. Tan ràpid que ni tan sols he agafat el necesser. Demano un café llet i com que tenen pa amb tomaquet també el demano. El pa no és el que esperava: pa de motlle però agraixo l'esforç i utilitzo una de les dues tarrines en extendre-les pel pa i els cruspeixo amb el que hauria de ser un caféllet petitó.
Al bar, en una taula gran un grup de dones de Limiñón. Les he vist en la carretera com s'apresuraven amb els paraigües, com si arribessin tard a recollir a la canalla. No anaven a recollir a la canalla. Es reunien cada dia, o potser un cop a la setmana. Ocupen una taula llargueruda en la terrassa de fora.
Quan vaig a pagar xerro un xic amb la noieta que m'ha atès. A la cantonada de la barra del bar està l'amo? Potser si, perquè comenta que durant la setmana santa va ser una bojeria sense temps per a aturar-se i que va ser així, de bojos - bojos. Aprofito per a possar segell. Carretera avall m'han dit que hi ha un bar molt especial i aquesta esperança és l'únic motor que tinc.
13:24 Bar Carabel. Deu ser important perquè l'espai que hi ha al costat és ple de cotxes aparcats. Dic que l'hora de l'aperitiu també conta però qui va en cotxe va on vol així que si volen venir aquí deu ser especial.
El local és petitó. No sé on eren els quatre caminants que he vist sortir d'aquí quan m'apropava. Deixo la motxilla fora. Abulta molt. Demano una canya perquè tinc molta set. Si no haguès tingut aquesta set hagués demanat un Ribeiro en tassa que és l'especialitat local. M'ofereixen un pinxo i dic que si, i m'el menjo de gust. No estic gaire estona. Vull arribar abans de migdia a l'alberg.
Continuo per la carretera amb alguna baixada o alguna pujada. El problema és que em cremen els peus.
15:36 Presedo. A l'alberg hi ha un pati darrere amb seients de pedra. Un jove hi és assegut però no m'aturo per preguntar-li res. M'adreço directament a la porta de l'alberg. Un cartell avisa de no trucar abans de les 13 hores. Com que ja ha passat aquesta hora el truco i m'indica com fer-ho tot.
El cas és que entro tan desesperada que deixo les claus en el primer lloc que trobo. Les claus han sigut les culpables de dos moments incòmodes avui. Perquè quan ha arribat l'encarregat, uns cinc minuts després de sortir jo del lavabo, no recordava per a res que havia fet amb les claus i estava convençuda d'haver-les ficat un altre cop dins de la capceta de l'entrada.
Quan ha marxat m'he ficat al llit i he fet migdiada perquè no podia més i ni tan sols el fred que sentia era prou. Com que a les sis ja estava desperta (gràcies despertador) m'he proposat rentar els pantalons però vet aquí que una noieta en bici que entra. I aquí és quan he perdut les segones claus. Les primeres estaven al lavabo perquè havia entrat d'una revolada i allà que les havia deixat. Aquestes les he deixat dins de la bossa del tea. L'encarregat estava super amoïnat. Tot i dir-me:
- Tranquil·la.- En realitat olia que les claus es trobessin abans d'ell marxar. Sortosament les claus han sigut trobades i després d'un parell de consells de com ser més precavida amb els meus diners ha marxat i jo m'he possat a escriure com boja.
21:20 Presedo. Finalment m'ha dutxat. Massa tard. És estrany aquest viatge: gairebé no tinc gana. I no entenc que és el que menjo que cago tant. He estat parlant amb la companya de l'alberg i m'ha fet l'observació de què al tauló d'anuncis hi ha un telèfon de taxis. És probable que faci la gran marrada demà. Em pregunto si hi ha bus.
Ahir tenia la sensació de que la bateria externa estava carregada. -sino l'hauria deixat a carregar durant la nit. Però aquest matí per poc que em deixa el mòvil sense càrrega. Porta tota la tarda endollada i l'hauré de deixar tota la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada