13/04/2023
07:15 Presedo. Sona el despertador. L'apago i em torno a dormir. De matinada m'havia passat una cosa estranya: pensava que era de dia i fins i tot vaig saludar a la veïna tot dient-li "bon dia". Miro el mòvil i em surt que encara són les dues de la matinada.
08:00 surto de l'Albergue tota segura que el Mesón Xente estaria obert i que davant d'un esmorzar rumiaria què fer. El Mesón Xente do Camiño està tancat. Afortunadament no necessitava rumiar massa. No volia arrivar exhausta a l'Albergue de Bruma.
He trucat a un taxi que s'ha presentat de seguida i que en un tres i no res m'ha deixat en bruma. Tan ràpid ha anat tot que m'he deixat el barret en el seient. Poc després d'esmorzar truco a la conductora i l'explico que el barret és nou i que si el pot aprofitar que ho faci.
09:42 Bruma. Estic a Casa Grañà de Bruma. És un local agradable impregnat d'una oloreta de brou de pote gallec. Em cruspeixo un pa amb tomaquet i un caféllet. Aquest cop el pa és de debó i no pas de motlle. Surto sense preses. I és llavors quan m'he adonat que el barret no hi era. Com em pensava que potser era al bar aquests minuts perduts.
El camí passa tranquil. Tot carretera. I pluja. No una pluja caladora però sense el barret l'aigua em tocava la cara pero com que no plou tant no és molest.
El camí ha anat d'allò més bé. He evitat passar per els camins alternatius plens de tolls i fang. Finalment he arribat al punt d'una cruïlla i he tirat cap el costat que no tocava.
11:23 O Castro. Abans havia parat al bar Uzal. Dins de la localitat San Paio de Buscás, molt interessant amb totes aquelles figures fetes amb andròmines del camp. Divertit també el dino sobre rodes. Però al bar no hi tenien res de menjar en aquell moment.
Baixo fins al bar Novo i demano un vi blanc i un plat de truita Llavors ja tenia molta gana. No sé perquè em pensava que arribaria a temps al restaurant d'aquí al costat. Potser hauria arribat sino hagués seguit el Camí. Potser si hagués continuat per la carretera ja hauria dinat i ara no estaria desesperada amb unes galetes i fruïts secs.
Poulo. Aquest alberg m'agrada. La restadora només té un botó i l'eixugadora també. M'he trobat dos rentadores i cap ni una entenia. La senzillesa és millor. Les màquines complexes em fan sentir estúpida, encara més.
El responsable de l'alberg assegut dins de la seva garita es diu Daniel.
17:45 Poulo. Eixugadora. Fa un fred que pela. Cada cop que necessito alguna cosa he de pujar als dormitoris. Café amb galetes i fruïts secs. Començo a necessitar dinar o sopar.
Tota la tarda ha sigut tranquil·la i quan arriba l'hora de comprovar les jornades que em falten ... oh! sorpresa. Arribo dissabte a Santiago. Miro si hi ha un albergue abans, com el Milladoiro en el Camí Portugués i no hi ha res. He de dormir en Santiago o em quedo dos dies en el Camí.
Així que m'he vist obligada a reservar i pagar un hotel supercar. Definitivament aquesta no és la millor temporada. Cal esperar a l'octubre, pel cap baix: 148,00€ m'ha costa la broma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada