05/05/2022
07:30 Lavacolla. Sona el despertador. Ja tothom és fora del llit. La gent vol arribar aviat a Santiago a fi d'asistir a la missa de les 12 h.
M'ho prenc amb calma. Quan torno al dormitori tothom ha marxat i puc canviar-me amb tranquil·litat. Puc treure'm el pijama sense trabes.
08:20 M'estic a la parada del bus que hi ha tot just davant la porta de l'alberg. Passarà aviat? Faig ben fet agafant el bus? Poc a poc s'omple la parada de veïns així que és ben probable que l'autobús passi aviat. M'ho repenso i començo a caminar. Tot que passo la carretera l'autobús s'atura en la parada. No reculo i continuo endavant.
No reconec aquest tros de camí. Sembla que és la part remodelada. Com no, fa pujada. Tot és un gran parc, amb alguna casa diseminada, sona com un gran parc foraurbà.
Continua la pujada. Em trobo un parell de caminants de cara. On van? Ahir era una senyora que anava sortint de Santiago. Avui dos.
09:40 Xiringuito de San Marcos. Entro encuriosida i he fet ben fet. Es tracta d'una parada de regals i souvenirs a la porta d'un recinte que és un camping. Més enllà hi ha una cafeteria-bar i és clar que hi entro. Demano caféllet dels grans i cook de iogurt i me'ls cruspeixo a la terrassa mentrestant escolto el relat de les aventures dels altres caminants.
Uns senyors que em recorden els quatre polonesos de O Meson seuen en una taula i demanen cervesa. Però no són polonesos, son espanyols. Tampoc tenen presa. Els pregunto des de on venen.
- Des de Astorga.
Doncs també és una bona tirada caminar des de Astorga amb la motxilla a sobre, només per a beure cervesa. M'apropo a la botiga de souvenirs. El porta una senyora gran a qui acompanya un gosset. Hi ha de tot. Com és habitual en mi els ulls ràpid tiren cap a la secció de papereria. Unes llibretes porten imprés, a la portada, el recorregut dels diferents camins. Hi el camí del Nord, des de ribadeo. I tant que ho compro!
10:40 Monte do Gouzo. Ja? Tan aviat? Quina diferència amb l'any 2017. També és important el lloc des de on he sortit. Els 10 quilometres marquen per a bé. No fotografio res. No vull passar per on són les estàtues i per on tothom es fa fotografies. Quan baixo cap a la ciutat reconec els diferents espais. Al final de la baixada un passadís adrecen els meus pasos cap a un pont que sobrepassa l'autovia.
Uns operaris netegen el mur del passadís. Baix, una furgoneta avisa que són especialistes en neteja de pintades. Encara no fan mal els peus i arribo fins a uns llocs que reconec com el final d'un laberint patit el 2017. Estic a San Lorenzo.
11:00 Santiago al final. Perquè San Lorenzo és un afegitó de Santiago.
11:25 M'estic dins de la Taberna de San Lázaro bevent una canya i menjant una tapa. Li pregunto a la cambrera a on trucar per a un taxi. Em diu que he de cercar Radio Taxi Santiago.
El taxista és seriòs. Intento marcar algún rastre de conversa però no funciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada