Diari personal

 

29/04/2026

Sóc una persona tòxica. Potser fins i tot narcisista. No del tipus narcisista del  pare. O potser si. El narcisisme es transmet com la hemofília?

El cas és que el passat dia 21 d'abril la meva antiga amistat Marga Mallol em va enviar aquest missatge a través d'instagram:

- Hola Carmen, com estàs? Avui la Fini m'ha dit que necessita parlar amb tu.  M'ha dit si et puc demanar el telèfon perquè et pugui trucar. 

He de aclarir que Marga, a l'igual que Fini va decidir prescindir de la meva amistat fa uns 30 anys, sense explicacions. Els contactes es fan allargar uns anys més però era per a festes de  compromís, com els caps d'any, però després de l'any 2000 res de res. Alguna salutació pel carrer amb la frase 

- tinc molta pressa

i poc més. 

Tot llegint i rellegint el missatge, astorada, decideixo dir que no. La contestació surt de la meva rancúnia, i fins  i tot del meu dolor.  He de dir que no, ràpid, ràpid. Què pot ser tan important que m'envia un missatge a dos quarts d'onze de la nit? El cap em va tot accelerat. Sóc una persona tòxica. Vas decidir prescindir de la meva amistat per la meva toxicitat. 

I què vol la Josefina López? Una persona que es va negar a donar-me el seu número de telèfon perquè no em considerava amiga seva.

- Jo només dono el meu telèfon a la meva família i a les meves amistats. I jo no considero que tú siguis amiga meva. 

Aquí, m'anclaré a aquesta frase que em va ferir com una punyalada. No sé si Marga ho entendrà però utilitzaré la cicatriu d'aquesta ferida com escut. 

- No - replicant al missatge - Tal com ella va dir tan contenta un dia, "jo només dono el meu telèfon als meus amics i tú no ets amiga meva". No acceptaré una trucada d'ella perquè, saps? El seu número es podria quedar gravat en el  meu mòbil. I podria ser desastrós!

M'hagués agradat dir alguna cosa com: Si jo tingués el número de telèfon seu en tres dies s'acabaria el món o alguna frase  rimbombant. El cansanci guanyà i preferí acabar-ho tot. 

- No passa res. No et preocupis.

- Be

Així va acabar la conversa. Això és tot? Ja està? És  evident que allò del que volgués parlar no era important. Si hagués sigut importar l'hagués dit a la Marga:

- Escolta'm, Marga, tú que tens contacte amb la Carmen, digués-li que Fulanito s'ha mort, o que Menganito pregunta per ella. 

Si hagués sigut alguna cosa important no demanaria parlar amb mi, per telèfon, en privat, com si fos un secret d'estat. 

He d'aclarir que de les amistats d'aquella  época, a totes vaig proporcionar el meu telèfon, Totes tenen dos o tres targetes meves, amb el telèfon, perquè vaig cometre l'errada de imprimir un munt de targetes de presentació i ja no sabia que fer-ne amb elles excepte cremar-les per les fogueres de sant Joan.