09/12/2025
Encara estic resentida per lo d'ahir. No sé què fer. Em limito a planear el viatge fins a Carreço i prou. Al Maps no indica possibilitat de connexió. Bé, tot és pla i són pocs quilòmetres.
07:30 Aixecada. Recullo abans de baixar a esmorzar. Tinc ganes de passar pel lavabo però encara no és hora.
08:10 Baixo a esmorzar. Un munt de fruita tallada. Em faig un plat amb sirope. Un suc i una torrada de pa amb formatge.
08:45 Torno a l'habitació i ara si que passo pel lavabo. Plou.
09:00 Surto al carrer . Plou. Xàfecs intensos de tard en tard. Què fer? Torno a mirar el Maps. Cap a les 11 hi ha un tren que para en Carraço. Busco una bugaderia prop i allà rento tota la roba. Ja no em quedaven calçes.
09:30 Bugaderia. Hi ha màquines i la cobradora acepta billets de 20.
11:48 Estació de tren. Després de la bugaderia no m'he volgut entretenir en cap cafeteria. Al costat de l'estació de tren hi ha un gran centre comercial. He entrat pensat que estaria més còmoda però a l'arribar m'ha fet por entretenr-me en una botiga i he sortit. M'he esperat al tren més de mitja hora en l'estació.
12:05 Estic a l'estació de Carraço i l'albergue està molt a prop. Una jove carregada amb motxilla també baixa del tren. Amb pas ferm surt de l'estació de tren i jo espero per a deixar un espai.
En el camí un jove alemany saluda. Va en sentit contrari. No sé que és el que li fa recular. Xarrem.
Arribar a l'albergue Casa do Sardao és fàcil. Des de l'estació hi un seguit de cases ajardinades, esvoltades de els seus mur. Murs blancs i és això el que veus, murs blancs i portes de ferro.
Va ser una casa senyorial? Hi ha uns murs gruixut de més de mig metre. Encara no hi ha ningú. Una senyora em saluda. Li comento que busco un lloc per a estar-me fins a les dues em permet passar a un edifici independent a la meva esquerra, amb murs acristalats. És un menjador amb cuina adjacent.
Entro i sec tranquil·lament. Un home em saluda i li explico. És l'encarregat. Em deixa estar fins a les dues, quan és la obertura oficial de l'alberg, a resguard de la pluja.
20:00 He sopat. Tinc el mòbil buit i no puc consultar res perquè la bateria també està buida. Cap a dos quarts de sis he anat per un boci de pa. Només m'ha costat 16 cèntims. Com poden guanyar diners aquesta penya?
Aquesta casa és genial. Agraexo a Fernando de Santiago da Costa que la recomanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada