Estic fent el preparatius per anar a Tokio aquest any. He estat acaronant aquest viatge des de la tornada del Camí des sant Jaume al desembre. El perquè he abandonat la vella idea de fer el Kumano Kodo és fàcil de contestar: el Camí de sant Jaume va posar el meu cos als límits i vaig trigar gairebé un mes en recuperar-me. Potser si l'hagués deixat enllestit abans de fer el Camí Portugués l'hagués intentat. Però com que encara havia de començar tots el preparatius ja era evident que seria molt difícil que aquest vell desig es realitzes.
Fa un mes que vaig començar a consultar com estar-me a Tokio uns dies. Ho havia intentar a través d'agencies de viatge i no resultà. També a través de diferents plataformes de lloguer d'apartaments. Fins i tot vaig consultar a l'IA de Google, el primer cop que ho feia, i em va remetre a les plataformes que ja havia estat consultant. Allò em tranquil·litzà, indicava que no ho estava fent tan malament, oi?
Però al final en vaig llogar un hostel a través de Booking, no la millor plataforma, però si a la que estic acostumada, ja que en el Camí de sant Jaume, és habitual utilitzar aquesta plataforma per reservar llits quan els albergs no hi són oberts a no ser que hi hagi pelegrins.
Per alguna dificultat no he pogut comprar el billet de tornada a Espanya. Aquesta contrarietat m'ha permès pensar en la opció de comprar un billlet obert perquè, i si un cop estic allà, decideixo fer el Kumano Kodo?
Alguna cosa estic fent bé perquè el meu cos ja està reaccionant a aquest viatge i l'ansía. Els budells treballen hores extra, com si el viatge fos la setmana vinent.
Anit un missatge de text va estar a punt de malbaratar-ho tot i en vaig caure dins d'un pou de tristor. Els meus budells, savis, continuaren treballant indicant-me que tot està bé i que continués preparant-me per a aquest viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada