22/11/2025
07:45 Assicaire. Aixecada. Quina mala nit que he passat. La casa, al mig d'aquella parcela sense habitar estava gelada. No em vaig tapar amb l'edredó perquè molta roba em fa suar i no volia aixecar-me tota suada. Però he passat molt de fred. No volia aixecar-me per no perdre el poc calor que aconseguia. Només de treure la mà em gelava. Els pantalons van ajudar però no van solucionar.
M'aixeco aviat per a ser dissabte. No vull entretenir-me. L'aigua està calenta. La dutxa és còmoda. Em vesteixo ràpid. Fa fred. No vull passejar-me sense roba. Quan surto de l¡alberg ho faig per la porta que té un codi per entrar. De tota la xarla d'ahir espero haver entès que era això el que volia.
08:20 Surto de l'alberg. Vaig ja directament amb els bastons. M'aturo a la cafeteria. Hauria d'haver passat abans pel forn. Com que és de mala educació menjar coses que no són del local no ho faig. Arribo amb l'esperança que tinguin brioche. No tenen. És ple d'homes comprant loteria. Ni un café, només loteria. Qualsevol loteria.
Café llet i cook de nous i panses. El cook és bo i m'ho mengo en una taula, asseguda, mentrestant escolto música a tot volum. És molt difícil tapar la música de la tele: reggetton pur i dur. Veig gent que entra i consumeix, gent que demana café. No acabo d'entendre perquè tot l'ha de preguntar:
- Vols el café llet amb la tassa gran de café llet o el vols amb la tassa del café expresso?
- El cook s'ho dono així tal cual o s'ho posso damunt un plat?
I a l'hora de pagar un altre drama. Quan finalment s'adona de la meva presència allà a la barra es sorprèn. No acaba d'entendre que és el que faig allà.
- Pagar.
Llavors en compte de dir-me quan li dec entra en la rebotiga a preguntar quan m'ha de cobrar. Entra i surt un parell de vegades. Han d'esperar a una tercera persona. Mentrestant han entrat un parell d'homes més. Em fa por que decideixi vendre-li loteria a aquests homes abans de cobrar-me a mi l'esmorzar. Surt finalment i s'adreça a la caixa. Dubta. Fa un gest com de voler tornar a la rebotiga però sembla haver trobat el botonet que pertoca. Ha trobat un botonet. L'altre encara el busca. Em diu un preu que després canvia.
- 2,45, nao 2,50.
Jo ja no podia més. Una sola frase de la cançó de la tele i començo a cridar.
09:00 Surto fastigejada. El camí fa baixada i puc "fugir".
09:30 En el camí es troben algunes explotacions. Algunes naos. En una cruïlla uns edificis. I allà la bugaderia Lavana amb màquines de les que sé com funcionen. El seu canviador de monedes. Jo sola. Tot l'espai per a mi. Ahir, al vespre, consultant opcions, la vaig anotar per anar. Ho descartà per la carretera. Em vaig dir que amb un xic de sort a l'endemà passaria per davant. I ves per on passo per davant i aprofito per rentar la roba.
11:05 Veig una estructura prefabricada. És una botiga de carretera. Feia temps que no les veia. Poc després sortim de la carretera i anem per un camí paral·lel a la via del tren, un d'aquests camins de servei de les empreses ferroviàries que els permeten arribar fins les avaries. L'han adobat fa poc i està farcit de pedretes. Els lateral, els murs de contenció també llueixen com nous.
Camino per allà però no m'acaba d'agradar. Sé que t'estalvia passar per la carretera però no m'agrada. Si necessites fer un pipi i passa un tren, què?
12:00 Trobo un pas a nivell sense barreres. No és pas una carretera, és el camí de servei que algunes finques cedeixen per a que puguin passar els operaris i no hagin de fer tot una revolt. Decideixo creuar-lo, arribar a la carretera i continuar des de allà.
13:30 Encara no era l'una que he entrat en el restaurant 116. Els he dit que només volia beure i m'han enviat a darrere, a la cafeteria. Afortunadament ho he fet tot amb calmet i així he passat pel lavabo.
14:20 Al final no em vaig quedar al restaurant. Uns metres més enllà veig un que diu S. Lourenzo i cap allà que hi vaig. Menys casa i més cuina. El primer plat que m'ofereixen l'agafo: arròs amb bacallà. Perfecte. No gaire gran. Tot just al costat el Camí que havia abandonat passa i entra en la carretera. Estic prop de Tomar.
Aviat uns seients en un passeig, al costat d'un riu. Hi ha ànecs al riu.
Comprovo que les residències amb dormitoris compartits no són albergs. Si he de compartir dormitori prefereixo que sigui alberg.
Tomar és una població preciosa amb les seves festes amb temàtica templària. Hi ha un fotiment de petits locals amb habitacions.
Entro en l'aplicació de Booking. L'oferta no és tan amplia. Hi ha una pensió que ja havia mirat al Gronze, Residencial Pensión Luanda. Faig la reserva. Ja són més de les tres i no m'agrada aquesta situació. Els altres llocs, els de les habitacions compartides, no surten al Booking. Això significa que estan totalment ocupats. Encara que hagués anat fins a ells no hagués trobat lloc. Faig la reserva.
16:00 Tomar. Estic a la pensió. a l'encarregat l'ha sorprès que hagi fet la reserva tot just feia mitja hora. Després de deixar la motxilla a l'habitació surto a passejar. Si em quedes faria una migdiada. Estic esgotada.
Intento trobar el Pingo Doce. És molt lluny. En un supermercat proper compro tea de fruites i un xic de pa. Abans de les sis ja hi era a l'habitació. Jo no surto. Al poble hi ha dos o tres botigues dedicades a coses de templàris, edat mitjana, manualitats, de records. Fins i tot he vist una dedicada a l'encuadernació artesanal, disortadament tancada. Demà diumenge segurament també serà tancada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada