28/11/2025
Cernache. Odio, odio, de debó aquests "albergs" que són l'habitatge de l'hostaler. Estàs allà, com una intrusa, molestant, et sents super incòmoda, amb por de fer soroll, amb por de moure'ns. Anit, aquesta por a molestar va ser un dels motius per no aixecar-me del llit i anar a buscar el meu got taronja i una cullereta. Vaig pensar que pel de matí me'n recordaria. Al vespre, qual el vaig utilitzar, al netejar-ho no vaig trobar paper per eixugar-ho i ho vaig deixar allà, a la pica.
L'encarregat va sortir a "sopar" al vespre, cap a les set, i quan va tornar va començar a beure. O va continuar, perquè per la tarda ja en feia olor de beguda.
Jo vaig sopar a les vuit. Tenia pa, paté de sardina, taronja. M'hagués quedat després de sopar allà a la sala. continuava gelada. Només em vaig estar uns 20 minuts, prou com per a netejar-me les dents i retirar-me.
Com es va posar quan li vaig demanar una manta! Fins i tot va anar a comprovar si la petició de la manta era raonable. Només rere comprovar que el sac de dormir que portava era d'estiu va tenir a bé donar-me una manta. Hi ha molts pelegrins que ni tan sols viatgen amb sac de dormir. Ja es va molestar moltíssim quan li vaig dir que havia rentat la roba al poble. Ara que li dic que els albergs, gairebé tots, tenen mantes, no vegis com estava d'enfadat.
07:00 Aixecada. Dutxa. Surto sense comprovat la cuina i em deixo el got taronja i la cullereta. Em sap greu per la cullereta, era de la mare. Només sortint de la població hi ha una pastisseria. Deixo com puc la motxilla arramblada a la paret.
07:45 Café llet, molt bo, i croissant. Està gairebé totes les taules buides. I quan ja estava a punt de terminar, només esperant per passar pel lavabo, quatre fills de germans, que no van trobar cap altre taula que on era la motxilla. M'han posat de molt mal humor i com que ja venia enfadada, doncs això, que no ha millorat.
Acabo de descobrir que també m'he deixat la bossa de la roba bruta. Allò si que em feia servei. Afortunadament tota la roba era neta excepte unes calces i uns mitjons.
Comprovo la ruta. La carretera sembla recta i gairebé començo a caminar. Però més enllà de la pastisseria hi ha un aturador de bus i l'autobús està a punt de passar. M'espero i pujo.
Al començament, un cop dalt de l'autobús, tot sembla que no he fet bé pujant. La carretera és plana, vorejada d'espais amplis per caminar, ara un vial, ara una vorera. Només a l'entrada a Coimbra, una xic abans, hi ha una muntanyeta i la carretera ja no és plana ni recta. Tot són revols i res de vials, res de voreres.
09:05 Coimbra. L'alberg de la Reina Santa Isabel és abans de creuar el riu Mondego. Fins a les dues no obre. Es tracta de cercar un lloc on deixar la motxilla i fer turisme. Prop, al Maps, surt un lloc. La localització és una i les fotos indiquen altre lloc. Cansada em demano un tea en un lloc pijo. Necessito seure i escriure un missatge per Wassapp a la senyora de Coimbra que vaig conèixer fa dos dies i que em va demanar que l'avises si passava per Coimbra. Finalment puc traduir el que li vull dir, escriure el missatge i enviar-ne.
En aquell moment m'adono que no vull veure res de Coimbra. Un del cambrers m'informa que a l'església de davant es potser si posin segells, però que a pocs metres hi ha l'església dedicada a Santiago i que, potser, allà també en possin.
Visito l'església de Santiago, una capella romànica. No hi ha ningú. Cap sub-capella que pugui indicar un racó ocult. Surto i, ves per on, un guia explica en espanyol a una parella peculiaritats de l'edifici, com està construida, quina mena de pedra és l'autilitzada en els sillars, aquesta mena de detalls. Interrumpo i pregunto on possen segells que no sigui l'alberg.
- A l'església de la Santa Creu.
Tot just d'on venia. Entro i en un lateral hi ha un accés a unes sales. a l'entrada d'una sala la "portera" em posa el segell. No sé quina mena de lloc és aquell, tot secret i amb gruixudes cortines a la porta esmorteint el soroll. de fora.
Surto al carrer. Estic al bell mig de la part antiga de la ciutat. Hi ha de tot. Turistes, Venedors. Paisans. Cotxes. Perquè hi ha tant vehicle particular en una zona peatonal? Comprovo al Maps preguntant com arribar a Serdanelo: Caminant, autobús 108, tornant a caminar.
La parada de l'autobús no és lluny. Quan arribo ho torno a comprovar. Fins a l'una no surt cap autobús. Encara són les onze. Comprovo el recorregut, tot recte i el segueixo, xino-xano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada